Guia per detectar els paranys financers

Sovint ens mostren imports anteriors a l'oferta que potser estan prèviament inflats

No és res nou que vivim en una societat que ens impulsa al consum. Els paranys financers ens envolten arreu, dificultant aconseguir objectius que ens havíem marcat. La seva desactivació passa per ser conscients que existeixen. Això és imprescindible per a detectar-los abans hi caiguem de quatre potes. Les línies que segueixen pretenen ajudar a desemmascarar-los.

En aquest article he comptat amb el valuós acompanyament del llibre de Dan Ariely i Jeff Kreisler "Las trampas del dinero". Recomano la seva inspiradora lectura, que intentaré resumir en aquesta entrada del blog (i alguna altra de ben propera). Anem a veure de quines trampes parlem.

Les comparacions enganyoses

Cal no perdre de vista que 100 euros tenen el mateix valor independentment del context. És a dir, potser ens semblarà que val la pena desplaçar-nos per a estalviar-nos 100 euros en una oferta de mòbil d'una botiga de l'altra punta de la ciutat. No obstant això, segurament comprarem un cotxe al concessionari de la cantonada encara que hi hagi una oferta 100 euros més barata a una hora de camí. Tot i això, l'import és el mateix. I el que podem comprar amb aquests diners també.
Convé també fer atenció a les rebaixes. En elles, acostumem a comparar preus amb els quals hi havia abans. El que passa és que sovint ens mostren imports anteriors a l'oferta que potser estan prèviament inflats. Com a conseqüència ens sembla que la quantitat que acabem pagant és relativament barata.
De manera similar, els autors del llibre parlen dels paranys financers relatius a l'ancoratge. Aquest provoca que prenguem com a referència un preu (sovint de manera inconscient), i que això ens distorsioni la percepció de la següent oferta. Una carta de restaurant pot estar dissenyada de forma que ens ancorem en el primer preu per a llavors demanar el plat següent, que és més barat però deixa més marge al propietari. El mateix passa amb algunes botigues que ens presenten un producte a preu exorbitant com a pas previ perquè acabem adquirint un relativament més barat. Segur que en coneixeu.


L'anestèsia contra el dolor

En principi, a ningú agrada sentir dolor. I pagar acostuma a fer mal. Com més dolorosa resulti la sortida de diners, menys gastarem. Segons Ariely i Kreisler el patiment està relacionat amb el temps i l'atenció. Si hi ha força temps entre el pagament i el consum, encara sort sentim. Especialment si el que paguem és tant il·lusionant com, posem per cas, les vacances de les quals volem gaudir en tres mesos.

 

Paral·lelament, com menys atenció hi posem, també ens anestesiem. Per això les targetes de crèdit (o mitjans com el pagament amb el mòbil i altres que vindran) tenen èxit. Disminueixen el dolor, fins que acumulem un saldo tan gran que ens toca pagar-lo a poc a poc. I llavors és quan esbrinem el que ens costen els interessos associats a fer-ho així.


L'assignació d'etiquetes als diners

Tenim una tendència a etiquetar despeses o ingressos, i gastem els diners amb més o menys alegria en funció d'això. Però el seu valor és el mateix. Per exemple, no tractem igual uns diners que ens toquin (en cas que juguem a la loteria) que els de la nòmina. És molt probable que els primers desapareguin amb una considerable despreocupació. O qui no s'ha trobat gastant sense pensar-s'ho un import al restaurant que segurament mereixeria tota la nostra atenció en el context de la compra setmanal?


Abans de seguir, el primer antídot

En properes entrades al blog seguirem fent sortir de l'amagatall més paranys financers. I, a més, aprofundirem sobre diverses eines que ens poden recolzar per a enfrontar-nos-hi. Això no obstant, no voldria acabar sense posar sobre la taula un primer antídot. Resulta molt útil, i gairebé imprescindible en adquisicions d'un cert import, remetre'ns al concepte de cost d'oportunitat. Es tracta de comparar el que estem a punt de comprar amb les hores de feina que ens costa (com a l'exercici). Alternativament, es pot posar en relació amb béns i serveis als quals potser renunciarem per l'adquisició en qüestió.

Veiem un exemple? Suposem que estem plantejant-nos un canvi de pis que ben pensat no seria imprescindible. I posem per cas que estem disposats a desemborsar 50.000 euros per això. Quantes hores de feina representa aquest dispendi? A quantes vacances amb la família de valor superior a les habituals equivaldria?
I acabem ja, per avui. Quants paranys financers pots detectar a la teva vida quotidiana durant els propers deis després de llegir aquestes línies?