La importància d'harmonitzar els terminis financers

Us heu parat mai a pensar que administrar diners té un cert component artístic? Quan vivim en harmonia financera, el que entra al banc dóna cobertura al que en surt. I en aquesta coordinació de fluxos, els temps són molt importants. Aquelles inversions que estaran a la nostra vida molt de temps demanen un finançament de retorn lent. Quan no complim amb aquesta premissa, venen els problemes.

Comencem per la base

Una família què guanyi més que no pas gasta no hauria de tenir problemes amb aquesta harmonització. Com a molt, caldrà planificar adequadament aquells pagaments puntuals al llarg de l'any, com ara assegurances, vacances, manteniment del cotxe, etc. Quan aconseguim que al compte corrent hi hagi un saldo de seguretat suficient, aquest problema desapareix. Ara bé, si comprovem que mes a mes, durant tot l'any, aquest romanent baixa, és un clar senyal d'alarma que hi ha quelcom que no rutlla prou bé.
D'altra banda, convé posar el focus sobre el deute, i com es planifica el seu pagament. Cal no perdre de vista que la regla bàsica és només contractar préstecs per a finançar un habitatge o, millor encara, una inversió que generi un rendiment. En qualsevol cas, si decidim endeutar-nos pel motiu que sigui, les quotes mensuals que en resultin s'hauran de poder pagar amb el que quedi dels ingressos familiars un cop descomptades despeses i un cert marge de seguretat. Si no és així, arribaran els maldecaps, com es va poder comprovar durant la darrera crisi. I, és clar, convé harmonitzar el que financem i el termini al qual ho volem pagar.

Anem més enllà: finançaments a llarg, mitjà i curt termini

L'harmonia financera es perd quan no tenim en compte la coordinació de terminis. Si ens referim a llarg termini, difícilment pagarem un pis amb una hipoteca a un any. Possibles excepcions serien que siguem esportistes d'elit amb una nòmina espectacular o disposem dels diners d'alguna herència. Per a la majoria de mortals, la hipoteca serà a força anys. I l'anirem pagant amb els diners que guanyem mensualment. I això serà coherent perquè de l'habitatge potser en farem un ús de per vida.
En la categoria de bé de mig termini potser hi tindríem, per exemple, un cotxe. Si aquest ens ha de durar entre cinc i deu anys, no quadraria incloure'l dins la hipoteca. Possiblement encara l'estem pagant quan ja ens convingui comprar-ne un de nou.
I un clar exemple de curt termini són les vacances. Grinyola pagar-les amb un préstec personal. És un exemple que poso sovint. Del viatge, un cop fet, no en queda res (a excepció, potser, d'un munt de selfies). Per contra, el crèdit ens l'aniran carregant al compte corrent durant molt de temps.

I ara canviem de signe: les famílies també financem

En l'apartat anterior, ens hem centrat en la importància de lligar els terminis dels crèdits amb els béns que aquests han finançat. Ara bé, les famílies actuem com un petit comerç, i sovint bloquegem uns recursos en el que es podria qualificar del contrari d'un préstec.
Efectivament, tots fem àpats cada dia, però molts de nosaltres comprem setmanalment o, fins i tot, mensualment. En el moment d'aprovisionar-nos, tindrem aturats uns diners que anirem consumint a poc a poc. Potser aquest import no el tenim disponible en efectiu mai. Cobrem la nòmina. Anem al supermercat. Omplim el congelador per a tot el mes. Ens ho anem menjant. I tornem a començar.
Si penseu una mica, segur que trobareu altres exemples més evidents encara de diners bloquejats, com ara les fiances de pisos de lloguer.

Canviar la perspectiva

Si volem que les finances familiars siguin ben harmòniques, potser ens cal un canvi de perspectiva. Al cap i a la fi, una família no deixa de ser com una petita empresa. La coherència entre entrades i sortides de diners ens pot aportar molta tranquil·litat. I, si realment cal endeutar-se, convé posar atenció que els terminis entre el que ens durarà el que financem i el préstec en qüestió quedin ben lligats.