Quan respondre "ni ho sé ni m'importa" no mereix que t'enviïn al racó de pensar

La independència financera implica menys deute i més estalvi. I estalviar pot representar petits o grans sacrificis. Per tant, quan disposem d'uns diners, sovint ens plantegem invertir-ne una part per a que la xifra augmenti. I, en aquest punt, convé preguntar-nos quin nivell de risc financer volem assumir.

"L'inversor intel·ligent" de Benjamin Graham és una lectura clàssica que ha inspirat a milers d'estalviadors. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l'atenció. I, en especial, un "ni ho sé ni m'importa" que se'm va quedar gravat.

 

Començar amb preguntes clau

 

El llibre dóna pautes per a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Compta la meva parella (si en tinc) amb ingressos, i, en cas afirmatiu, de quin tipus són aquests?
  • Corren al meu càrrec els fills i les despeses que comporten, sobre tot pel que fa a estudis superiors?
  • En algun moment espero heredar diners?
  • Estaran sota la meva responsabilitat en el futur familiars malalts o vells?
  • Existeixen factors que poden afectar negativament la meva carrera professional i els meus ingressos?
  • En el supòsit que tingui un negoci, quant de temps acostumen a sobreviure empreses similars a la meva?
  • És necessari que les inversions siguin un complement als meus ingressos ordinaris?
  • Considerant ingressos i despeses, quants diners em puc permetre perdre amb les meves inversions?

 

La llista d'interrogants anterior ens donen pistes sobre quina part de l'estalvi cal mantenir líquida, i quina altra part realment es pot invertir.

 

Quan "ni ho sé ni m'importa" és la resposta correcta

 

L'autor intenta deixar ben clara la diferència entre un inversor i un especulador. Aquest darrer vol treure profit de les fluctuacions del mercat. L'inversor vol adquirir i mantenir valors adequats a preus adequats: no es preocupa per les caigudes ni s'emociona amb les pujades a les cotitzacions, perquè es mou a llarg termini. De fet, les paraules "inversor" i "llarg termini" per a ell s'haurien de considerar redundants.

Addicionalment, la majoria dels inversors no compten ni amb el temps ni amb els coneixements necessaris per a preveure què passarà amb els mercats. Posem per cas la pregunta "què passarà amb les accions de tal empresa?". O "quina serà la tendència de la borsa en els propers dos anys?": La resposta contundent que el llibre considera que la majoria dels inversors haurien de donar és "ni ho sé ni m'importa".

L'aparentment impertinent anterior resposta queda justificada amb la tècnica del "promig del cost monetari". Quan la seguim, renunciem a tenir capacitat per a anticipar qualsevol comportament futur dels mercats i posem totes les decisions en pilot automàtic. Es tracta de fer inversions periòdicament en un producte financer que estigui prou diversificat. I amb independència del que estiguin fent els mercats. Això assegura que no invertirem més (o reduirem inversions) quan creiem que val més la pena fer-ho. Al cap i a la fi, és possible que en segons quines decisions estiguem equivocats.

 

Els principis empresarials ajuden a invertir

 

Des del punt de vista de Benhamin Graham, invertir agressivament ve a ser com una activitat empresarial. Com a tal, hauria d'estar sotmesa als següents principis:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Comptar amb un bon coneixement del negoci (o inversions).
  • Refusar que ningú dirigeixi el negoci (o inversions) sense que es puguin supervisar els resultats entenent què s'ha fet (a no ser que per algun motiu es tingui confiança cega en el gestor).
  • Evitar arriscar en cap operació on matemàticament hi hagi poc a guanyar i molt a perdre.
  • Ser conscients dels propis coneixements i experiència per a dur a terme una acció encara que la resta del món opini diferent.

 

Realment, si es té en compte tot això, potser aventurar-se a invertir de forma agressiva dóna molt de respecte. Per a la majoria de mortals, diversificar en tot el que es pugui (al llarg del temps, en diferents sectors, en diversos àmbits geogràfics) i oblidar-se'n és el més adequat.

Molts inversors des de 1949 s'han inspirat en "L'inversor intel·ligent". Tot i els gairebé 70 anys des de la primera edició, les lliçons que ens dóna són plenament vigents avui en dia. Us animeu a llegir-lo?