El mal ús de la targeta de crèdit

La conclusió a la que arribo després d'haver vist els comptes de força famílies és que en massa ocasions es fa un mal ús de la targeta de crèdit.

En realitat, per a tenir ben present que en el moment de comprar qualsevol cosa perdem la propietat dels corresponents diners no hi ha res millor que obrir el moneder o la cartera i adonar-nos com hi surten bitllet a bitllet. El pagament amb targeta de crèdit no permet visualitzar com marxen els diners i, per tant, estic segur que si aquests "diners de plàstic" no existissin, possiblement es gastaria menys o amb un nivell de consciència diferent.

Fet aquest comentari preliminar, cal admetre que la targeta de crèdit és una eina molt pràctica, però per que no se'ns torni en contra cal usar-la sempre correctament.

Només que llegint aquest article us quedeu amb la idea que segueix, em donaré per més que satisfet: no és gens recomanable utilitzar la targeta de crèdit per a finançar despeses més enllà del dia que toqui pagar-les, que normalment és a finals del mateix mes on s'han efectuat aquestes compres, o a principis del següent.

Si no es fa així, el que passa és que es comencen a aplicar uns interessos que poden representar aproximadament entre un 15% i un 25% anual. I si es decideix anar pagant una petita quota mensual, amb aquests interessos el crèdit es pot allargar durant molts i molts mesos, de manera que es corre el perill d'arribar a desemborsar vàries vegades el valor de les despeses realitzades.

Lamentablement, em trobo amb moltes famílies en aquesta situació, i, el que és pitjor, això ni tan sols té a veure amb que vagin més o menys justos a final de mes: senzillament han picat l'ham que l'entitat financera els ha posat per a pagar còmodament (i a un alt interès) les seves compres.

Per posar un exemple molt gràfic, darrerament he assessorat una persona que havia contractat una targeta de crèdit expressament per a fer un important pagament de 6.000 euros feia 7 anys. Durant tot aquest temps, havia estat pagant una modesta quantitat mensual de 120 euros, dels quals al principi només 18 anaven a retornar el deute real, i la resta (102 euros!) eren interessos. Evidentment, amb aquesta quantitat de devolució de principal cada mes (que, això sí, anava pujant poc a poc), 7 anys després encara li quedava un bon import per a pagar, i un excessiu nombre de quotes de 120 euros mensuals per davant. Si aquesta persona no tenia 6.000 euros en el seu moment i necessitava imperiosament fer la despesa, hauria estat molt millor cercar una altra manera d'endeutar-se.

La pregunta que entenc que cal formular-nos és, com és que de vegades no arribem a pagar el saldo pendent de la targeta el dia que hauríem de fer-ho.

En aquest sentit, val la pena tornar a recordar la importància d'assolir la independència financera, de valer-nos sols des d'un punt de vista econòmic. Escriuré més endavant sobre aquest tema. Amb un bon nivell d'estalvis i una correcta planificació, segurament la persona de l'exemple no hauria hagut d'endeutar-se.

I, sobre tot, és fonamental comptar amb un pressupost (en fèiem referència a l'article de fa uns dies). Quan en tenim un, podem sortir de casa sabent què cal comprar i quin és el màxim de diners que podem invertir-hi. Si disposem d'aquesta informació, gaudirem de la tranquil·litat que dóna la certesa de poder pagar a final de mes el saldo de la targeta de crèdit. Així, aquest mitjà de pagament recupera la seva gran utilitat: poder gastar (fins on es pot) sense dur diners al damunt.

Espero haver-vos ajudat a donar un ús més sostenible a les targetes de crèdit.