Enfortir els lligams de parella amb una economia en comú ben estructurada

Abordem avui un tema típic en la vida de tota parella. Com es reparteixen (de manera acordada i justa per als dos) les despeses? Amb aquest particular ben resolt possiblement l'índex de separacions i divorcis baixaria. Ho veiem així? En cas afirmatiu, seguiu llegint.

Començo per afirmar categòricament que compartir el que sigui amb altres persones requereix un mínim d'ordre. En bàsquet n'hi ha qui organitzen el joc mentre d'altres prenen preferentment la responsabilitat de defensar la cistella. Tots ells saben quin és el dia d'entrenament. I també amb quina anticipació cal presentar-se als partits. Això no impedeix que s'ho passin molt bé jugant. Però sense un mínim d'estructura possiblement no en podrien gaudir tant. I això és aplicable a empreses, famílies, clubs i qualsevol altre col·lectiu.

La negociació inicial

Algú em va dir ja fa massa temps que en una parella també cal negociar. En aquells moments de la meva vida em va semblar que amor i negociació no lligaven massa. A mesura d'acumular experiència m'he adonat que estava equivocat. En aquest àmbit també convé asseure's a parlar sobre com funcionarà l'aventura en comú. L'objectiu és sempre que tothom se senti còmode. En cas contrari, tard o d'hora altres aspectes on la parella funciona bé potser se'n ressentiran.

De fet, si ens parem a escoltar-nos, prendre decisions d'aquesta mena hauria de ser d'allò més natural. De la mateixa manera que s'escull on es viurà, què es pagarà de lloguer o de compra, etc., s'hauria de planificar d'on sortiran els recursos per a fer-ho. Això implica saber qui pagarà que o, en cas que tot es comparteixi en un sol compte, si entre els dos s'arriba o no a cobrir la despesa que genera anar a viure junts.

En aquest mateix blog de Pares i Nens trobareu una entrada on aprofundim una mica més en tot això. En ella, es parla sobre com transformar uns valors i objectius compartits amb la parella en un pressupost. Si aquest se segueix, hi haurà molt poques discussions de motivació econòmica.

Addicionalment, és molt aconsellable que el control de les finances en parella s'afegeixi a les tasques habituals de la casa. I que un dels dos membres assumeixi dur-lo a terme. Això és tan important com fer la bugada o recollir els nens de l'escola. Tot el que sigui parar cada un cert temps per a veure què ha passat a la família a nivell financer és molt positiu.

El món és líquid, i les finances no ho poden perdre de vista

Qualsevol model que s'adopti és bo si s'aconsegueix el que es vol i tots se senten a gust. Tenim en un extrem un funcionament tradicional on es comparteixen ingressos i despeses. Tot és dels dos. Com a contraposició, cada cop hi ha més parelles que demanen separar-ho tot. Possiblement aquesta és una fantàstica opció a l'actual "món líquid" de Bauman. Tot queda més ben preparat per si el projecte no surt bé i cadascú emprèn un camí diferent. I si ens remetem a estadístiques, això passa sovint. En mig d'aquests dos extrems trobem un ampli ventall de possibilitats.

Possiblement mereixen una atenció especial les famílies "reconstruïdes", és a dir, parelles amb nens de relacions anteriors. De vegades hi ha fills que són sempre a casa, i d'altres que hi són la meitat del temps. Dependrà dels règims acordats en els respectius convenis. Llavors cal fer una petita equació per a saber de quina forma s'hauria de repartir de manera justa, per exemple, el menjar. En certa manera, assistim a una aplicació a les finances en parella de l'assignatura de Comptabilitat de Costos impartida a ADE. Si filem prim, fins i tot es podria repartir el lloguer en funció dels metres quadrats que ocupa cada fill de relacions anteriors, tot i que potser algú podria pensar que potser ja anem massa lluny.

Introduïm l'estalvi a la fórmula?

Si hi ha valors i objectius en comú, és molt probable que convingui estalviar junts per a aconseguir-los. N'hi haurà de tota mena: jubilació, pintar la casa, compra d'habitatge, canvi de cotxe, vacances, etc.

No obstant això, productes financers tradicionals que permetien compartir titularitat tenen rendibilitats insignificants avui en dia. Un exemple serien els dipòsits. Per contra, mitjans d'estalvi que proporcionen més beneficis només permeten inscriure-hi el nom d'un dels membres de la parella. Estaríem parlant d'assegurances vida-estalvi, PIES o plans de pensions, podem per cas. Per tant, les parelles es poden trobar que estalvien en comú, però en productes separats.

Compartir sostre (i/o fills) sovint també té a veure amb finances

Val la pena dedicar un temps a estructurar bé com funcionem quan compartim el que sigui amb algú. Al cap i a la fi, el que anomenem "qualitat de vida" sovint depèn més que no pas ens pensem d'estar en un entorn tranquil on cadascú sap què li toca fer. També a nivell econòmic.