Què són les vacunes i per a què serveixen?

Què són les vacunes i per a què serveixen?- Pares i Nens

  1. Què són les vacunes?

Una vacuna és un preparat biològic que quan s'administra a una persona sana estimula la resposta del seu sistema immunitari fabricant unes substàncies que s'anomenen ANTICOSSOS. Aquests anticossos tenen MEMÒRIA, de manera que si en alguna ocasió cal fer front a l'agent infecciós real aquests anticossos actuen amb molta rapidesa i efectivitat, neutralitzant-lo abans que provoqui la infecció.

Aquest fet evita que la persona afectada desenvolupi la malaltia (PROTECCIÓ INDIVIDUAL) i al mateix temps impedeix que la pugui contagiar a altres persones (PROTECCIÓ SOCIAL o IMMUNITAT DE GRUP o EFECTE RAMAT).

El resultat de vacunar la població és el control de moltes malalties infeccioses que abans havien estat molt freqüents.

Malgrat tot, els virus i els bacteris que provoquen aquestes malalties encara existeixen, i poden arribar a les persones no protegides per les vacunes. Són malalties que poden ser greus i fins i tot arribar a causar la mort, especialment dels nens.

  1. Per què són tan importants les vacunes?

Les vacunes constitueixen un dels avenços més importants de la història de la medicina i salven 2,5 milions de vides cada any. Recordeu que no actuen només com a mecanisme de protecció individual sinó també de protecció social, atès que eviten que les persones vacunades actuin de transmissores de la malaltia. Hi ha persones que per motius de salut no es poden vacunar i que són més vulnerables a contraure formes greus d'aquestes malalties. Si tothom està al dia del calendari de vacunes, els no vacunats queden protegits i la malaltia no circula. Això que s'anomena immunitat de ramat és un escut molt resistent contra les malalties referides.

  1. És obligatòria la vacunació?

A Catalunya no és obligatòria. La vacunació és un acte de tria individual. Tenint en compte l'explicat més amunt, s'ha de decidir pensant en el bé propi, però també en el conjunt de la societat, és un acte solidari.

La majoria de pares d'avui dia no han experimentat les conseqüències devastadores que les malalties prevenibles tenen en altres regions del món. Aquesta pot ser una més de les raons per les quals alguns pares decideixen no vacunar els seus fills. A Catalunya gairebé un de cada 100 nens no està vacunat de res. Si tots féssim el mateix, aquestes malalties començarien a escampar-se ràpidament i viuríem sovint casos com el de la diftèria mortal d'Olot, que va sacsejar la societat i a tot el col·lectiu mèdic el 2015.

  1. De què estan fetes les vacunes?

Les vacunes clàssiques contenen agents infecciosos morts, o debilitats, o bé variants no virulentes d'aquests agents que ESTIMULEN EL SISTEMA IMMUNITARI SENSE PROVOCAR MALALTIA.

N'hi ha de més modernes que contenen únicament una part de l'agent infecciós, com per exemple una proteïna obtinguda per enginyeria genètica, la qual és suficient per a estimular el sistema immunitari.

I també hi ha vacunes, com ara la de la grip o la del pneumococ, en què es barregen diversos agents per a garantir un espectre més ampli de protecció sobre les diferents varietats d'un mateix gèrmen.

  1. A partir de quina edat es poden posar les vacunes?

La majoria de pautes vacunals s'inicien a partir dels 2 mesos de vida, quan es considera que el sistema immunitari és prou madur per a generar una resposta a les vacunes administrades. En cas de necessitat es poden administrar a partir de les 6 setmanes de vida, i en el cas de la vacuna de l'hepatitis B, pot ser necessari administrar la primera dosi en el moment de néixer.

La prematuritat no és una contraindicació per rebre les vacunes, al contrari, cal que les rebin d'acord amb la seva edat cronològica.

Es desaconsella postposar el moment d'iniciar la vacunació, ja que aquesta actitut fa que els infants siguin més vulnerables a patir infeccions greus de les que podrien estar protegits.

  1. Quan estan contraindicades les vacunes?

El pediatra o la infermera pediàtrica pot postposar l'administració d'una vacuna en cas de malaltia en fase aguda, però un procés infecciós lleu o estar prenent un antibiòtic no contraindica la vacunació.

Sí que estan contraindicades en cas d'una reacció al·lèrgica important a qualsevol dels components de la vacuna contraindica la seva administració i en pacients amb immunodeficiència no poden rebre vacunes amb agents atenuats (per exemple de virus vius debilitats)

  1. Per què calen tantes dosis de la mateixa vacuna?

En alguns casos, perquè la resposta sigui prou ràpida i específica calen DOSIS DE RECORD.

Hi ha algunes vacunes que confereixen protecció de per vida, en canvi n'hi ha d'altres que només ens protegeixen durant un temps determinat i cal posar noves dosis, com les vacunes de la tos ferina i del tètanus.

Sortosament moltes vacunes es poden associar en una sola punxada, com per exemple l'hexavalent (Infanrix hexa®) que inclou diftèria, tètanus, tos ferina, hepatitis B, poliomielitis i haemophilus influenzae, o com la triple vírica (Priorix® o MMRvaxpro®) que inclou xarampió, rubeola i parotiditis. L'administració simultània de diverses vacunes no comporta cap efecte secundari sobre el sistema immunitari dels infants. El principal avantatge d'administrar simultàniament diverses vacunes és reduir el nombre de visites mèdiques i facilitar que els infants completin el calendari de vacunació recomanat.

  1. Què passa si ens saltem o ens oblidem de posar alguna dosi?

És molt important que els nens rebin totes les dosis de les vacunes recomanades segons el calendari. Si s'endarrereix alguna dosi no cal començar l'esquema vacunal de nou ja que totes les dosis administrades compten encara que hagi passat més temps de l'aconsellat.

  1. Efectes secundaris de les vacunes

Abans de ser comercialitzades, les vacunes han de passar molts tests de seguretat, i molt rigorosos.

No obstant, com qualsevol medicament, poden presentar efectes secundaris, però la immensa majoria remeten ràpidament sense necessitat d'intervenció mèdica.

Es tracta de:

? dolor i inflor en el lloc de la punció (1 de cada 1000 casos)

? febre (1 de cada 1000 casos)

? pèrdua momentània de la consciència (1 de cada 100.000 casos)

? al.lèrgia (1 de cada 1.000.000 de casos)

? desenvolupament de la malaltia en cas que el sistema immunitari estigui debilitat i la vacuna sigui d'agents atenuats (1 de cada 2.500.000 casos)

S'ha acusat les vacunes de causar la síndrome de Guillain-Barré, que és un quadre de paràlisi progressiva, sense que hi hagi cap dada científica que ho avali, i un informe aparegut a Anglaterra l'any 1998 vinculava la vacuna de la triple vírica amb l'autisme, informe que actualment està desacreditat.

  1. Quines vacunes posem a Catalunya?

Hi ha un comitè a l'Asociación Española de Pediatría (AEP) que cada any es reuneix per a elaborar la millor estratègia de vacunació en funció de l'aparició de noves vacunes, dels moviments migratoris, dels canvis demogràfics i dels efectes que aquestes vacunes provoquen a la població. I a partir d'aquí cada comunitat autònoma elabora el seu propi calendari vacunal, d'aquí els canvis de calendari que periòdicament s'anuncien (l'últim canvi que hem viscut ha estat el juliol de 2016).

A Catalunya totes les vacunes anomenades SISTEMÀTIQUES, que vol dir les que es consideren que tots els nens d'una determinada edat haurien de rebre per a tenir una determinada malaltia controlada, són finançades pel Sistema Nacional de Salut.

Una excepció és la vacuna contra en meningococ B, que es va comercialitzar l'octubre del 2015, que malgrat que el Comitè de Vacunes de l'AEP considera sistemàtica encara no està finançada en la nostra comunitat.

I hi ha una sèrie de vacunes, anomenades NO SISTEMÀTIQUES, que no s'inclouen al calendari de vacunacions perquè només estan indicades per a determinades persones o sectors de població i en situacions especials, com per exemple la vacuna de la grip o la del pneumococ 23-valent.

El CALENDARI VACUNAL vigent a Catalunya és el següent:

CALENDARI VACUNES- PARES I NENS

Les vacunes incloses en el calendari de manera desglossada són les següents:

POLIOMIELITIS (Infanrix®, Pentavac®)

El virus de la "pòlio" causa paràlisi aguda, que pot ser permanent. Molts dels que havien patit pòlio acabaven en cadira de rodes, i fins i tot morien. Avui, els alts nivells de vacunació eviten que els pocs casos que hi ha d'aquesta malaltia s'escampin.

La vacuna de la poliomielitis s'administra en 4 dosis, als 2, 4 i 11-12 mesos i als 6 anys.

HAEMOPHILUS INFLUENZAE TIPUS B (Infanrix®, Pentavac®)

Abans que es disposés de la vacuna, no fa mes de 15 anys, aquest gèrmen provocava en un terç dels casos meningitis, pneumònia o inflamació de l'epiglotis. Actualment pràcticament no n'hi ha cap cas.

Aquesta vacuna s'administra en 3 dosis, als 2, 4 i 11-12 mesos.

 

TOS FERINA (Infanrix®, Pentavac®, Boostrix®, Triaxis®)

La tos ferina pot ser una malaltia greu que cursa amb accesos de tos que poden provocar apnees i insuficiència respiratòria en nens molt petits, en alguns casos mortal. No és una malaltia eradicada perquè la vacuna no deixa immunitat permanent, però si aturéssim les vacunacions, la incidència d'aquesta malaltia pujaria moltíssim.

Des del febrer de 2014 a Catalunya es va iniciar un programa de vacunació de la tos ferina en dones embarassades, ja que es considera que la millor estratègia per a protegir el nadó durant els primers mesos de vida és que la mare li passi a través de la placenta el seus anticossos contra la malaltia. Des de la implantació d'aquest programa s'ha reduit el número de casos i hospitalitzacions de nadons menors de 3 mesos afectats per tos ferina i cap dels casos ha estat mortal.

La vacuna de la tos ferina en dones embarassades s'administra entre les 27 i les 36 setmanes de gestació. En els nens s'administren 5 dosis en total, juntament amb la diftèria i el tètanus als 2, 4, 11 mesos i als 6 i als 11-12 anys.

 

DIFTÈRIA (Infanrix®, Pentavac®, Boostrix®, Triaxis®, Diftavax®)

La diftèria és una malaltia greu que comença amb símptomes respiratoris però pot acabar afectant a tots els òrgans vitals provocant la mort. En algunes parts del món com l'Europa de l'Est, hi ha encara casos per vacunacions incorrectes. El 2015 a Catalunya es va produir un cas mortal de diftèria en un nen no vacunat.

En els nens s'administra als 2, 4 y 11-12 meses, als 6 anys, i a l'adoslescència i en l'edat adulta juntament ambla vacuna del tètanus.

 

HEPATITIS B (Infanrix®, HBVAXPRO®, ENGERIX-B®)

Els que han patit hepatitis B tenen un alt risc que la infecció sigui crònica i a la llarga provoqui cirrosi i càncer de fetge. Es transmet sobretot per via sexual, o a través de la placenta o canal del part d'una mare infectada al seu fill. També es pot transmetre per contacte amb sang d'una persona infectada. La vacuna es posa als 2,4 i 11 mesos de vida.

HEPATITIS A (Havrix 720®)

El virus de l'hepatitis A és el responsable d'una hepatitis aguda que sol curar de manera espontània però a poc a poc (setmanes). Rarament pot donar lloc a una forma greu que s'anomena hepatitis fulminant. Es transmet a través del contacte directe amb aliments que el continguin o amb persones infectades, i són llocs de risc les llars d'infants, campaments, colònies, etc.... És un virus molt extès en determinats països, i per tant, viatgers que provinguin d'aquests països poden contraure la malaltia allà i transmetre-la aquí.

A Catalunya es vacuna de l'hepatitis A als 12 mesos i als 6 anys des de 2014. Es manté la vacunació als 11 anys en els nens que no han rebut cap dosi d'aquesta vacuna o que només han rebut la dels 6 anys.

TÈTANUS (Infanrix®, Pentavac®, Boostrix®, Triaxis®, Diftavax®)

És una malaltia greu que afecta el sistema nerviós central. L'índex de mortalitat del tètanus pot arribar a ser de més del 50%. Convé estar vacunat perquè la protecció d'altres persones no ens serveix d'escut perquè el bacteri causant del tètanus s'escampa fàcilment per terra i per la pols.

S'administra als 2, 4 y 11-12 mesos, i als 6 anys. En l'adolescència i en l'edat adulta s'administren dosis de record.

 

RUBÈOLA (Priorix® o MRRvaxpro®)

Si una mare embarassada pateix la rubèola durant el primer trimestre de l'embaràs, el nadó pot desenvolupar la síndrome de la rubèola congènita, amb alteracions al cor, cataractes, retard mental i sordesa. Gràcies a un alt nivell de vacunació, gairebé no hi ha casos de síndrome de rubèola congènita.

S'administra als 12 mesos i als 3 anys juntament amb la parotiditis i el xarampió.

XARAMPIÓ (Priorix® o MMRvaxpro®)

Entre els anys 50 i 60, gairebé tothom havia tingut xarampió. Més del 20% dels malalts eren hospitalitzats, i un 7% tenia complicacions com pneumònies, diarrea o infeccions a l'oïda. Menys freqüentment, hi havia casos d'encefalitis i mort.

És una malaltia molt contagiosa, i si es deixés de vacunar s'escamparia molt fàcilment.

De fet, es va declarar un brot de xarampió a Europa l'any 2011, amb 26.000 casos i 10 casos mortals, dades inacceptables quan es disposa d'una vacuna capaç de prevenir aquesta malaltia. Però per poder prevenir-la calen taxes vacunals del 90%, és a dir, que almenys el 90% de la població estigui vacunada. En alguns països europeus les taxes de vacunació no arribaven al 70%.

S'administra als 12 mesos i als 3 anys juntament amb la rubeola i la parotiditis (triple vírica)

 

PAROTIDITIS (Priorix® o MMRvaxpro®)

En general no és una malaltia greu però pot complicar-se amb meningitis o inflamació testicular que pot ser causa d'infertilitat. Com que és una malaltia molt contagiosa, si deixéssim de vacunar, s'escamparia molt fàcilment entre els no vacunats.

S'administra als 12 mesos i als 3 anys juntament amb sarampió i rubeola (triple vírica)

 

VARICEL·LA (Varivax® o Varilrix®)

La varicel·la és una malaltia molt freqüent en els nens, en general de caràcter lleu, però la varicel·la a partir dels 12 anys i especialment en persones amb les defenses afeblides pot complicar-se amb infeccions més profundes i greus. La vacuna serveix per evitar les molèsties de la varicel·la, les seves complicacions, i sobretot la transmissió a persones susceptibles de patir una varicel·la greu.

S'administra als 15 mesos i als 3 anys.

MENINGOCOC DEL GRUP C (Menjugate® o Neisvac-C®)

És causa de meningitis i pot deixar seqüeles importants com encefalitis, paràlisi i alteracions neuronals.

S'administra als 4 i als 12 mesos, i un record als 11-12 anys.

 

PNEUMOCOC (Prevenar 13®)

Algunes variants d'aquest gèrmen poden ser molt invasives i provocar meningitis greu i sèpsia (infecció generalitzada greu) en nens petits (menors de 2 anys) i pneumònia en nens més grans. Tabé provoca infeccions respiratòries greus en majors de 65 anys. La vacuna de la que disposem actualment engloba 13 de les variants més virulentes.

S'administra en 3 dosis: als 2, 4 i 11-12 mesos d'edat.

MENINGOCOC DEL GRUP B (Bexsero®)

El meningococ és un bacteri que causa infeccions poc freqüents però molt greus, com meningitis i sèpsia (infecció generalitzada greu) que poden deixar seqüeles importants i en un 10% dels casos provocar la mort.

Calen més o menys dosis en funció de l'edat que té el nen a l'inici de la vacunació.

VIRUS DEL PAPILOMA HUMÀ (Gardasil® o Cervarix®)

El virus del papiloma humà s'adquireix amb les relacions sexuals i és capaç de persistir durant molts anys en l'organisme (20-30 anys). La majoria de soques d'aquest virus no provoquen cap problema, però n'hi ha algunes que poden provocar càncer de coll d'úter, a més de les berrugues genitals, que són benignes, però freqüents, i afecten tant als homes com a les dones. La vacunació és eficaç especialment si no s'ha produit la infecció, per tant, abans de començar a tenir relacions sexuals. Per això, es vacuna als preadolescents i adolescents, entre els 11 i 14 anys. Ara mateix la vacuna només està finançada per a les nenes, però també és convenient vacunar el nens.