Gastroenteritis aguda o la "passa de la panxa"

Acaba de començar l'estiu i ja tenim aquí "la passa"! La "passa" de l'estiu, pensareu, perquè de "passes" n'hi ha tot l'any, oi? Doncs, sí, és així. De fet, els mesos de màxima incidència de gastroenteritis aguda és entre els mesos d'octubre a maig. I és normal que un nen tingui més d'un episodi a l'any, sobretot durant els 5 primers anys.

La gastroenteritis (GEA) és una infecció del sistema digestiu, la majoria de vegades per virus, el més freqüent, el Rotavirus, però també pot ser deguda a una infecció per bacteris, els més coneguts, el Campylobacter jejuni i la Salmonella spp.

El símptoma principal és la diarrea, tot i que sovint va precedida o s'acompanya durant les primeres 12-24 hores de vòmits. Altres símptomes són dolor abdominal (recargolaments), febre, mal de cap, malestar o dolor a tot el cos, i el nen sol perdre la gana.

És una malaltia molt contagiosa i per això en llenguatge popular se l'anomena "la passa".

Com es contagia?

• Tocant una persona o superfície que contingui el virus o bacteri i no rentant-se les mans després. Per això són freqüents els brots a les llars d'infants i a les escoles.
• Beure o menjar algun aliment que contingui el virus o bacteri.

Per alguna d'aquestes vies el virus o bacteri entra en el nostre aparell digestiu i causa la infecció.

[su_quote]la gastroenteritis és una infecció del sistema digestiu que principalment provoca diarrea i vòmits tot i que també pot provocar dolor abdominal, febre, maldecap, malestar i pèrdua de gana[/su_quote]

Quan sospitarem que el nen té una gastroenteritis?

Quan augmenti el número de deposicions que fa habitualment, i aquestes siguin menys consistents (molt toves o ben líquides). Els lactants i nens molt petits normalment fan diverses deposicions al dia, així que el que notarem serà un canvi en la consistència (més líquides) i en faran més de l'habitual. Els nens més grans, que solen fer una deposició al dia, faran més de 3 deposicions al dia, més toves, o ben líquides.

Tal com hem dit abans, la diarrea es pot acompanyar de vòmits, febre, dolor abdominal i malestar general. És normal que el nen estigui una mica aixafat, tingui menys ganes de jugar i prefereixi estar tranquil i/o a la falda del pare o la mare.

De vegades les deposicions poden contenir sang o moc. No ens hem d'espantar, això només indica que el microorganisme responsable provoca més inflamació de la mucosa intestinal.

Quin és el seu tractament?

Sol ser una malaltia lleu que ha de seguir la seva evolució natural i es cura a poc a poc amb les pròpies defenses, però cal tenir presents i molt clares unes mesures de suport.

1) HIDRATAR, PERÒ NO AMB QUALSEVOL COSA!!

Com que el nen està perdent líquids i altres elements (glucosa, sodi, potassi, bicarbonat,...) a través de la diarrea i/o els vòmits, cal assegurar la reposició d'aquestes pèrdues. Sobretot en els lactants i nens petits, que tenen més risc de deshidratació. Heu de tenir molt clar que existeixen SOLUCIONS DE REHIDRATACIÓ ORAL (SRO) específiques per a aquest fi, de venta a les farmàcies, que estan formulades per aportar la quantitat justa i necessària de glucosa, sodi, potassi, bicarbonat, etc.. que el nen precisa per mantenir l´equilibri del seu organisme. No es recomanen en absolut els preparats casolans ni les begudes isotòniques, ni altres barbaritats com la cola esbravada perquè no s'ajusten ni de lluny al que el nen necessita durant aquest procés.

[su_quote]cal assegurar la reposició de líquids i altres elements com el sodi, potassi, glucosa etc. sobretot en lactants i nens petits perquè no es deshidratin[/su_quote]

Si el nen té vòmits, es recomana que després d'un repòs intestinal d'unes 2-3 hores, oferir-li petites quantitats de SRO (5ml) cada 5-10 minuts, i anar augmentant progressivament la quantitat i espaiant el temps. Si després de 2 a 4 hores d'anar oferint SRO ja no vomita, es recomana introduir l'alimentació. És molt important seguir oferint SRO tot sovint, i també després de cada deposició o vòmit. L'idea és que tot el que surti, torni a entrar!

No es recomana l'ús sistemàtic d'antiemètics (inhibidors del vòmit) pels seus efectes secundaris. Però en cas de vòmits que no cedeixen, pot ser necessària la seva administració.

2) ALIMENTACIÓ: DIETA NORMAL SENSE FORÇAR!

Es recomana que el nen continuï menjant la seva dieta habitual. No cal fer la dieta de l'arròs, la pastanaga i la poma, ni cal retirar la llet ni treure la lactosa, perquè s'ha demostrat que no canvia l'evolució de la malaltia i en canvi sí que empitjora l'estat nutricional del nen. Per tant, si és un lactant, continuarà amb la llet materna o la fórmula adaptada, i si ja ha començat amb l'alimentació complementària o és un nen més gran, pot menjar el de sempre, a excepció dels aliments molt greixosos o amb molts de sucres, i respectant les quantitats en funció de la gana que tingui. Li anirem oferint sovint diferents aliments, perquè pugui triar el que li vingui més de gust i anar menjant encara que siguin petites quantitats. Heu de tenir ben present que l'alimentació precoç ajuda a la curació.

3) FEBRE: ANTITÈRMICS!

Com hem explicat més amunt, algunes gastroenteritis s'acompanyen de febre, que en ocasions pot ser alta. Podem alleujar-la amb paracetamol o ibuprofè.

4) ANTIBIÒTICS: NO!

Com que gairebé sempre la causa és una infecció vírica, no necessita tractament amb antibiòtic tret de casos excepcionals.

5) PROBIÒTICS: ALGUNS AJUDEN!

Els probiòtics són microorganismes vius que es creu que poden ajudar a restablir la flora intestinal quan aquesta pateix una agressió. Se'ls augura moltes virtuts i se'ls busca moltes utilitats però la realitat és que el coneixement sobre ells és limitat. Pel que fa a la utilitat en la gastroenteritis, les recomanacions actuals de la ESPGHAN (European Society of Pediatric Gastroenterology, Hepatology and Nutrition) són que els únics que han demostrat evidència científica suficient com per recomanar-les en el tractament de les gastroenteritis són Saccharomyces boulardii, Lactobacilus GG i en menor mesura L reuteri DSM 17938.

[su_quote]fer dieta d'arròs, pastanaga, poma, o treure la llet no és necessari ja que ha demostrat que no canvia l'evolució de la malaltia i empitjora l'estat nutricional del nen[/su_quote]

Cal fer alguna prova complementària?

La gastroenteritis aguda es cura sola en pocs dies i generalment no és necessari fer cap prova mèdica.

Quan ens hem de preocupar i consultar al pediatre?

• Lactants < 4 mesos
• Vòmits que no cedeixen en 12-24 hores
• Moltes deposicions (> 10 al dia) i molt abundants
• Si creiem que pot estar deshidratat: ulls enfonsats, mucosa de la boca i llengua seques, plor sense llàgrima, està molt irritable o molt decaigut.

Si la diarrea s'allarga més de 7 dies segurament el pediatre demanarà un cultiu de femta i si s'allarga més de 14 dies el pediatre s'encarregarà de descartar altres causes.

Com es pot prevenir?

La manera més eficaç de prevenir la gastroenteritis aguda es mitjançant el RENTAT DE MANS, cosa que ja sabem que en els nens petits és molt complicat, perquè ho toquen tot, i s'ho posen tot a la boca. Els cuidadors d'un nen amb gastroenteritis s'han de rentar les mans amb aigua i sabó després de tocar-lo i de canviar-li el bolquer.

I per suposat, un nen amb gastroenteritis no ha d'acudir a la llar d'infants o a l'escola fins que ja no tingui diarrea.

Existeix una vacuna eficaç contra el Rotavirus, que ja hem dit que és el virus implicat amb més freqüència en les gastroenteritis que pateixen els més petits. Tingueu en compte, però, que la vacuna serveix només per prevenir la gastroenteritis causada per rotavirus, no és útil per prevenir la gastroenteritis causada per altres microorganismes. És per això que un nen pot tenir diverses gastroenteritis, encara que porti aquesta vacuna.

EN RESUM:

Pràcticament tots els ens patiran una o diverses gastroenteritis al llarg dels seus primers anys. Generalment és una infecció lleu que es cura sola en pocs dies. Gairebé mai precisa tractament amb antibiòtics. El més important és mantenir una bona hidratació, que s'aconsegueix amb les SOLUCIONS DE REHIDRATACIÓ ORAL formulades expressament per aquest fi. Cal introduir l'alimentació normal del nen de forma precoç, progressiva i sense forçar. Consulteu al pediatre si l'afectat és un lactant petit, o si el nen no para de vomitar, o si presenta signes de deshidratació, i davant de qualsevol dubte que tingueu.