El meu fill respira per la boca, és un problema?

 

Com es manifesta la respiració oral?

Els infants que respiren per la boca tenen la boca oberta la majoria del temps durant el dia, tendeixen a mastegar amb la boca oberta i solen roncar quan dormen. Freqüentment pateixen constipats que afecten el nas i la gola.

Per què és necessari que la respiració sigui predominantment nasal?

El nas millora l'aire que respirem perquè la seva estructura permet que l'aire inspirat es netegi, escalfi i humidifiqui. D'aquesta manera hi arriba en les millors condicions a la via respiratòria.

Quan s'ha de respirar per el nas?

Respirem per el nas quan estem en silenci o sense parlar i quan dormim. Al parlar la inspiració pot ser nasal o bucal. És molt freqüent que abans d'iniciar la parla es realitzi una inspiració nasal i durant la parla algunes inspiracions siguin orals. La inspiració és oral quan necessitem incorporar ràpidament l'aire per continuar parlant, perquè la via més curta és la boca.

A la lectura es solen fer inspiracions nasals quan hi ha un "punt i coma", un "punt i seguit" o un "punt i a part". A les "comes" es poden fer inspiracions bucals ràpides que ajuden a acabar la frase.

Què passa quan hi ha una congestió del nas per un constipat?

El nas pot estar tapat per una congestió i la inspiració es torna oral transitòriament. Seria esperable que quan es curi el constipat també millori la permeabilitat nasal.

En aquest cas és convenient, si fa fred, cobrir-se la boca amb un mocador que farà la funció del nas, és a dir adequar l'aire de l'ambient a la temperatura i humitat del nostre cos.

Què cal fer quan es detecta un nen/a amb respiració oral?

S'ha de visitar al metge otorinolaringòleg perquè valori l'estat de la via respiratòria, detecti la causa que impedeix una correcta funció nasal i determini el tractament necessari. El tractament mèdic pot ser amb medicaments o en alguns casos quirúrgic.

Quan hem d'anar al logopeda a reeducar la respiració oral?

Visitem el logopeda quan s'ha instaurat l'hàbit de respiració oral. És molt freqüent que els nens s'acostumin a respirar per la boca després que hagin patit episodis de congestió nasal perllongats i/o repetits.

 

Com és el tractament de la respiració oral?

Abans d'iniciar el tractament, el logopeda valora la funcionalitat del nas amb proves senzilles, com per exemple inspirar per una fosa nasal tapant l'altra i viceversa.

L'objectiu de la reeducació és restaurar la respiració a predomini nasal mitjançant estimulació propioceptiva i funcional del nas. Fem massatges al nas i jocs de respiració nasal. Un exemple de massatge és "pinçar el nas amb els dits i després obrir els narius". Un altre exemple de joc és "fer bombolles en un got d'aigua amb una canya" col·locada en un nariu.

 

Quines altres dificultats solen acompanyar la respiració oral?

És freqüent en infants amb respiració oral la coexistència d'altres disfuncions. Aquestes disfuncions poden afectar l'articulació d'alguns sons de la parla ("la essa", "la ela", "la erra"...), la deglució i causar que la masticació sigui amb la boca oberta.

És per aquesta confluència d'alteracions que quan el motiu de consulta és la respiració oral el logopeda sol avaluar la parla, la deglució i la masticació.

Com es pot afavorir la respiració a predomini nasal?

És fonamental netejar bé el nas perquè la via quedi permeable. Abans de bufar el nas per fer la neteja es pot fer un massatge descendent com si l'estiguéssim munyint, per afavorir que baixin els mocs. I després bufar per un costat tapant l'altre i viceversa amb la boca tancada, fins que se senti que passi aire.

Podem fer jocs de bufar per el nas boletes petites de cotó, fer bombolles en un got d'aigua amb una canyeta col·locada a un nariu, jocs d'olorar, vigilant de no fer moltes repeticions perquè no s' hiperventili i maregi.