Com gestionar les rabietes des de l'empatia

Quan tens nens petits les rabietes són el pa de cada dia i una de les preocupacions més presents. És normal, una rabieta pot sorgir en qualsevol moment sense saber molt bé què està passant. Fins i tot em trobo amb mares i pares que abans que el seu fill comenci aquesta etapa, ja la temen!

I és que és una de les situacions que representa més inseguretat, impotència i confusió a l'hora d'abordar-les. T'agradaria poder-les gestionar ràpidament, sabent exactament com respondre i amb la confiança que «ho has fet bé». I tot això d'una manera respectuosa, amorosa i sense ser «massa tova».

Segur que has pensat que si sabessis abordar les rabietes d'una altra manera podríeu gaudir d'una vida més tranquil·la i d'un temps familiar amb més qualitat. I com que creus que no te'n surts, comences a sentir les veus de l'autocrítica i la culpabilitat. Tot un malson, vaja!

Resulta que un dia «et surt bé l'enfrontament» però no saps per què, i et resulta impossible repetir-ho! Vols un sistema que et garanteixi sempre una gestió eficaç, amorosa i ràpida de les rabietes. I, segurament t'estàs adonant, que això que demanes és... molt difícil d'aconseguir. No voldria aixafar-te la guitarra però tampoc vull dir-te el que no és.

[su_quote]El primer que cal tenir clar per gestionar les rabietes de forma empàtica és ser realista i baixar les expectatives[/su_quote]

M'encanta veure com cada cop hi ha més pares i mares que llegiu, us informeu i formeu en pedagogia positiva, això vol dir que teniu la consciència que cal actualitzar els mètodes de criança.

I també me'n faig un fart de veure pares i mares preocupats per no ser perfectes, amb la llosa de la culpa i l'autoexigència, el que els fa deixar de gaudir d'aquesta etapa que mai més tornarà.

Per això el primer pas per gestionar les rabietes des de l'empatia és:

1. Baixar les expectatives de criança i mantenir els estàndards alts

Això vol dir que és important seguir volent donar el millor de vosaltres mateixos com a pares i mares, seguir formant-vos, llegint i rebent assessorament de professionals. I alhora ser conscients que és un camí de creixement i contribució a la formació de la intel·ligència emocional i relacional dels vostres fills. És un camí i no una finalitat.

Cal ser conscient que existeix la possibilitat que no gestionis totes les rabietes d'una forma equilibrada, empàtica, serena i super zen. Ho sento, no ets un monge budista ni estàs il·luminat. Per tant, solta la necessitat de fer-ho perfecte, perquè cada «error» formarà part del teu aprenentatge i creixeràs amb ell.

I el que és millor, el teu fill o filla aprendrà que equivocar-se és humà i necessari per créixer, l'ajudaràs a desterrar la por a equivocar-se, una de les que més et frenen durant la vida.

Digues a tu mateix: em dono permís per equivocar-me, cada error m'ajuda a créixer i ser cada dia millor pare/mare.

Fixa't en el llenguatge que utilitzem per descriure aquesta situació: rabieta, marraneria, rebequeria, enrabiada, crida d'atenció, «pataleta»... Ja hi ha una connotació negativa i en realitat no té per què ser així. Et convido a que canviïs la forma de percebre la rabieta adquirint una nova paraula: reconnexió.

El teu fill t'està demanant recuperar la connexió amb tu i tornar a sentir que el tens en compte i que l'estimes. Per tant cada rabieta és una oportunitat per reconnectar amb ell i construir una relació més íntima, segura i amorosa.

Potser t'estàs preguntant, què hi té a veure això amb l'empatia? Molt fàcil.

[su_quote]Perquè puguis respondre de forma empàtica, necessites que el teu estat emocional sigui receptiu i no reactiu[/su_quote]

Quan afrontes les rabietes des de l'exigència, la perfecció i la por a equivocar-te, automàticament es dispara el teu sistema nerviós simpàtic, que et prepara per la lluita i la fugida, i apareix l'estrès. I des d'un estat de por la teva gestió emocional és realment una lluita titànica.

I com que vols les coses fàcils i respectuoses amb tu i els altres... anem a posar-ho fàcil!

Quan veus que la teva filla està començant a engegar la maquinària de la rabieta i tu ets conscient que probablement li duri més del que voldries, que pot ser que et costi mantindre't en un estat de serenitat a l'hora de gestionar-la, i que pot ser que hi hagi moments en que no sabràs què fer... et relaxes.

No em creguis, prova-ho.

El major obstacle per gestionar les rabietes des de l'empatia no és que et faltin eines per fer-ho. Segurament les tens i sinó pots llegir qualsevol llibre que te'n parli. El repte més gran és tenir l'actitud adient per poder aplicar aquestes eines positives, enlloc de reaccionar com t'han ensenyat.

Així que, un cop has baixat les expectatives i el teu estat emocional pot ser menys reactiu, toca la clau número 2.

2. Canvia el significat de la rabieta per a tu

Canviant la paraula rabieta per reconnexió ja estàs facilitant el canvi de significat, però potser penses... per a què?

Si creus que una rabieta significa que el teu fill t'està prenent el pèl o que intenta manipular-te emocionalment, que ho fa per cridar l'atenció, que esteu muntant un espectacle i que et pots sentir jutjat, que no t'escolta i que només tens ganes de sortir corrent quan li passa... com creus que estarà el teu estat emocional i mental? Preparat per gestionar la rabieta amb serenitat i eficàcia? O amb irritabilitat i impaciència?

Per tenir l'actitud ideal per abordar una rabieta des de l'empatia necessites anar a l'origen de l'actitud, que són els teus pensaments i creences sobre la rabieta.

Però com ho fas? Com si fos tan fàcil canviar el que creus!

Doncs, com hem dit abans, és un camí de creixement i aprenentatge, i pots anar rectificant les creences i pensaments en funció de quan t'adones que existeixen.

Et proposo un exercici per fer aquest canvi. Apunta:

- Què significa per a mi que el meu fill o filla tingui una rabieta?

- En què m'està perjudicant pensar així (en la meva relació amb ell/a, en el meu estat emocional, en la meva relació amb la parella i resta de la família, en la meva salut,...)?

- Quin és el nou pensament que m'ajudarà a viure la rabieta des de la comprensió i la serenitat?

- Com ho faré a partir d'ara per reforçar aquest nou pensament, quines 3 accions faré?

Quantes més coses escriguis més reforçaràs aquest nou pensament, que generarà unes noves emocions, unes noves actituds i per tant, uns nous resultats.

Què passaria si a partir d'ara et permetessis apreciar la necessitat no satisfeta que el teu fill t'està expressant amb la rabieta? Perquè no, una rabieta no és un caprici, té una raó de ser. Tots hem de satisfer les nostres necessitats bàsiques, sigui com sigui. La diferència entre tu i el teu fill és que tu pots ser conscient de les teves necessitats i pots elegir com cobrir-les des de la consciència i el pensament racional. Pots parar, adonar-te de com has reaccionat i buscar una nova alternativa.

El teu fill només sap expressar el dolor d'una necessitat no satisfeta d'aquesta manera. I està expressant: ei!! hi ha alguna cosa que no funciona! No em sento bé! I la manera més efectiva que conec per fer-t'ho saber és aquesta!

No és res personal en contra teva. T'està demanant ajuda.

I com descobreixes quina necessitat és? Aquí entra l'empatia amb tot el seu esplendor:

- Escolta i observa amb atenció tant la comunicació verbal com la no verbal. El teu objectiu és comprendre com es sent per poder satisfer la seva necessitat (i com a conseqüència la rabieta ja no tindrà raó de ser, i poc a poc desapareixerà).

- Fes-li de Mirall: ajuda'l a reconèixer les seves emocions i necessitats i torna-li el reflex. Pots utilitzar frases com: "deus estar molt disgustat per plorar així; ostres, sembles molt enfadat!"

I també descriure la situació sense avaluar: ja t'aviso que no és fàcil, però con n'estàs aprenent et pots permetre equivocar-te ;) Pots descriure el que veus: "vaja, t'ho estaves passant molt bé al parc i voldries quedar-te una estona més, deu ser dur per tu marxar ara".

- Preguntes, no gràcies, almenys al principi.

Reconforta més «ja veig que hi ha alguna cosa que et posa trist» que uns «què ha passat?», «per què et poses així?». Pensa que no sap ben bé què sent ni per què, i aquestes preguntes poder fer créixer les seves emocions (exacte, empitjorar la rabieta).

Això vol dir que li has de donar la raó? No, no té res a veure l'empatia amb fer la pilota.

[su_quote]Els nens no necessiten que estiguis d'acord amb els seus sentiments, sinó que els reconeguis. El que necessiten és que algú sigui conscient del que estan experimentant[/su_quote]

És diferent dir «Ja sé que et passa» a descriure la situació «el primer dia d'escola pots acabar molt atabalat, hi ha tantes coses noves!». D'aquesta manera el nen sent que l'has entès.

- Talla els teus judicis i avaluacions, surt de l'equació! 

El que el teu fill sent no té res a veure amb si ets bona mare o bon pare, i tampoc té a veure amb tu. Està parlant d'ell, de com està vivint una situació, les emocions que se li desperten segons la seva forma de percebre la realitat. Si et diu «t'odio» no t'ho prenguis literalment i ajuda'l a entendre el que sent, a identificar-ho, i a expressar-ho d'una altra manera.

- Intervé: Totes les emocions són vàlides, són les accions el que limitem.

Si s'expressa de forma ofensiva pots comunicar-li amb la descripció i sense atacar el seu caràcter: «això que acabo de sentir/veure no m'agrada gens», «si estàs disgustat per alguna cosa digues-m'ho amb unes altres paraules, potser ho podem resoldre tots plegats».

- Actúa: a vegades només reconeixent les emocions i donant espai/aire emocional n'hi ha prou. Però quan no és així, què fas?

Pots concedir els seus desitjos en la fantasia: ja veig que t'agradaria que  et comprés aquesta joguina... seria genial si poguéssim comprar totes les de la botiga i construir un castell amb totes les joguines del món, t'ho imagines?

Pots donar-li una fulla i que fagi un dibuix de la ràbia donant-li un munt de colors diferents.

Pots proposar-li que alliberi la seva ràbia pegant un coixí, o anant a córrer plegats, o a llençant una pilota el més fort possible al parc,...

Pensa que la ira és un mecanisme de defensa del teu fill, i tot just està coneixent-la i aprenent a gestionar-la. Com més utilitzis aquestes tècniques amb ell, abans aprendrà a gestionar-la i les rabietes s'aniran fent més curtes i menys freqüents.

Però recorda, baixa les expectatives! Pot ser que les rabietes no desapareguin (és una forma d'expressar-se) i que tardi més del compte a aprendre a gestionar-les. A més, li estàs fent un regal preciós al teu fill: li estàs oferint la capacitat d'entendre el que sent enlloc d'eliminar-ho.

[su_quote]A vegades, només amb la teva presència ja en tindrà prou per asserenar-se, li pots transmetre que l'estimes i que ets al seu costat només amb la teva postura i expressió corporal[/su_quote]

No és necessari ni realista que els pares sigueu monges zen contínuament. Quan estiguis enfadat autènticament pots tornar a utilitzar la descripció sense atacar la seva personalitat. Enlloc de «és que ets un desastre, mira com ho has deixat tot!» pots descriure «estic veient una cosa que m'enfada! El lloc de les joguines és el calaix i no el terra del menjador!».

RECORDA:

- Cada rabieta és una classe d'intel·ligència emocional per a tu i el teu fill.

- L'important són les necessitats del teu fill i no el que puguin pensar de tu.

- Sempre hi haurà situacions incòmodes, formen part de la vida i creixem i aprenem gràcies a elles.

- Quan les persones són tractades amb amor i comprensió durant la infància desenvolupen actituds amoroses i comprensives quan són grans.

Però la raó profunda per tractar amb empatia i comprensió els teus fills és perquè els estimes i els respectes, i és la millor manera d'expressar el teu amor per ells.