Criatures i abús sexual: cal estar alerta!

Fa uns mesos es va aprovar la Llei de la protecció de la Infància. Una Llei que pretén protegir la infància d’una de les ombres més miserables de l’essència humana: l’assetjament sexual.

Cal lamentar que calgui elaborar una Llei com aquesta, perquè costa entendre que hi hagi gent capaç d’abusar sexualment d’una altra persona, especialment quan aquesta és menor d’edat; però cal celebrar la seva aprovació.

A la gent de bé ens horroritza llegir a la premsa les barbaritats que actualment estan a l’ordre del dia: violacions, drogues que provoquen la inconsciència de les víctimes o episodis provocats per les popularment anomenades manades que ens mostren que aquests episodis cada vegada són fets menys aïllats.

Quan la problemàtica va començar a fer-se visible, els mestres i professors de l’escola on treballo vam assistir a una formació que mai oblidarem que parlava sobre el tema. Ens van fer adonar que l’abús sexual podia formar part de la vida quotidiana d'alguns infants i ens van donar eines per poder detectar-lo. Ens van parlar de la culpa, del silenci, de la vergonya, de la manipulació i de la dinàmica de poder que s'establia entre l'adult i la criatura assetjada...

Recordo que la xerrada ens va afectar força i que les dades que ens van proporcionar, ens van impactar molt a tots. El silenci mentre la ponent parlava era colpidor.

La dada inicial: 1 de cada 5, no deixa de rondar pel meu cap des d'aleshores... 1 de cada 5 criatures han patit, pateixen o patiran alguna mena d’abús sexual al llarg de la seva vida! I el que és pitjor... En la majoria de casos, l’abús es perpetuarà en el temps sense que les persones del voltant ens n’adonem...

Costa de creure; però desgraciadament, les dades estan més que contrastades. I us diré més, els informes expliquen que aquests abusos, en un 70% dels casos es donen en l’àmbit familiar o de confiança de les criatures... El 70%!!!! Per il·lustrar-ho estan els testimonis de les persones que s’han decidit a explicar el seu cas i que fan posar els pèls de punta.

Entre els assetjadors hi ha gent de tota mena: pares, oncles, mestres, monitors, amics o familiars de confiança... I les situacions es produeixen de mica en mica, de forma gradual, minant la intimitat de l’infant fins que es cronifiquen sense remei.

Així doncs, us convidem a tots a tenir els ulls ben oberts. Pares, mares, docents... Estigueu sempre ben alerta, perquè si les dades són certes, si realment és veritat que les estadístiques no menteixen, la nostra societat té un problema molt gran. I molt greu.

La ponent va insistir en què és necessari parlar ben clar amb les criatures de totes les edats d’aquests temes. Començar quan encara són ben petits i parlar-los amb confiança i seguretat del seu cos i del que és i no és acceptable de la mateixa manera que fem quan els diem que no han d’acceptar regals de desconeguts.

Aquests són els dos consells més importants que els podem donar:

• “El teu cos és teu i ningú té cap dret a veure’l ni a tocar-lo, perquè el cos NO ÉS una joguina.”
• “Ningú t’ha de dir mai que guardis cap SECRET respecte el teu cos. MAI. Amb aquest tema, no hi ha secrets que valguin.”

I tot i que som conscients que abordar aquesta mena de temes resulta delicat i difícil de gestionar, és important tenir clar que no podem defugir la nostra responsabilitat d’adults, perquè que el nostre silenci pot potenciar el seu i evitar que exposin obertament situacions que els incomodin o que puguin resultar inadmissibles.

Per saber-ne més

6 Aspectes a destacar de la nova Llei de protecció de la infància.

Abús sexual i pederàstia, cal parlar-ne a les aules? Una reflexió sobre si cal o no abordar el tema des dels centres educatius.

Un article del diari ARA, de l’any 2016, amb dades malauradament massa actuals 5 anys després.

“Save” , el curs gratuït que es vol oferir a mestres i educadors per tal de detectar els possibles casos d’abús sexual a les aules.