Com parlar amb els més petits de l'abús sexual i la pederàstia

Els adults acostumem a obviar aquest tema perquè ens resulta extremadament difícil

Hi ha temes que són tabú i que a les cases i a les escoles costen molt d'abordar. La mort i el sexe són els exemples més clars i tot i saber del cert que tant una cosa com l'altra formen part de l'existència humana, són temes que no sabem com enfocar.

Avui ens centrarem en la pederàstia, perquè cada vegada tenim notícies de més casos i perquè ens esgarrifa la quantitat d'informació que ens arriba al respecte. Els adults acostumem a obviar aquest tema perquè ens resulta extremadament difícil parlar de sexe amb els més petits quan encara ho són i ens violenta fer-ho quan ja són més grandets. Això no ajuda a les criatures a tenir una idea clara que cal fer si alguna vegada es troben davant d'un fet que els pugui afectar sexualment.


Sense ànims de ser catastrofistes, exposarem unes dades que fan posar els pèls de punta i que ens demostren que hem de fer alguna cosa al respecte:

 

 

  • 15 de cada 100 menors pateixen abusos i només 1 arriba a coneixements de la policia.
  • A l'Hospital de Sant Joan de Déu ha calgut crear una Unitat especial d'abús sexual infantil.
  • El Síndic de Greuges ha publicat un informe sobre l'abús sexual a Catalunya.
  • La Fiscalia admet que les agressions sexuals comeses per menors s'han incrementat de forma exponencial els últims anys.
  • Més de la meitat d'abusos que pateixen els infants estan ocasionats per persones properes a l'àmbit familiar directe de les criatures.
  • La majoria d'abusos que s'han produït en centres educatius han passat desapercebuts o s'han ocultat.
  • El mateix Papa Francesc ha reconegut que "Mai cap esforç serà suficient per reparar el mal produït a les víctimes de pederàstia sofertes en el si de l'església".

Tot plegat resulta impactant, escandalós i terriblement inadmissible i ens ha d'obligar a actuar. No podem deixar als més petits en mans de les estadístiques. És per això que es fa imprescindible parlar amb ells de la forma més clara i contundent possible des de ben petits. A continuació us deixem uns quants consells que us poden resultar útils:

  1. Qualsevol moment d'intimitat a casa (quan es dutxen o es posen el pijama) pot resultar adequat per parlar amb naturalitat del cos.
  2. Cal explicar-los que el seu cos és seu i que per cap concepte l'han d'ensenyar a ningú, en especial el cul, la vulva o el penis.
  3. Que els quedi clar que només ells, i un metge quan estan malalts i en presencia dels pares, els poden tocar el cos.
  4. Explicar-los que si alguna vegada algú, petit o gran, vol jugar amb el seu cos, els han de dir que no, encara que els altres es posin tristos o s'enfadin.
  5. Recordar-los que han d'explicar al pare o la mare qualsevol situació que els incomodi. Posar exemples: "A mi una vegada un senyor em va dir que per què no em pujava la faldilla i jo li vaig explicar a l'àvia perquè no em va agradar".
  6. Respectar el fet que no vulguin fer petons o fer abraçades a la gent.
  7. Quan són més grandets, explicar l'existència dels pederastes i el perill que suposa l'anonimat a les xarxes.
  8. Explicar-los que no val el xantatge ("si fas tal cosa et donaré una joguina"), ni el sentiment de culpa ("si no em toques és perquè no m'estimes")


En definitiva, cal fer-los conscients que ells manen sobre el seu propi cos i que ABSOLUTAMENT NINGÚ, ni de la família, ni de fora, té cap dret a tocar-los mai.
Urgeix trobar la manera de fer entendre als nens des de ben petits, que el sexe, tot i ser una part inherent de l'essència humana MAI s'ha d'experimentar per imposició o coacció i, sobretot, MAI s'ha de donar entre un infant i un adult, per molt que aquest sigui un referent o una persona propera.
Està clar que l'educació sexual a l'ESO és necessària i imprescindible i sabem que funciona prou bé; però també s'ha demostrat que moltes vegades arriba tard. ¿Seria possible i/o adequat abordar aquest tema a les aules d'Infantil i Primària? ¿Resultaria contraproduent? Potser caldria obrir un debat per veure què fem.
Ignoro quina pot ser la millor fórmula per tractar aquest tema, però les estadístiques són esgarrifoses i està clar que no podem quedar-nos de braços plegats davant del bany de realitat innegable que ens envolta i que ens arriba de forma contrastada a través de diversos mitjans de comunicació.
La primera pedra cal posar-la des de casa, però està clar que des de les escoles i institucions hem de fer alguna cosa per contribuir a desterrar aquesta xacra de la societat que ens envolta. Mentrestant, caldrà educar als nens i nenes i donar-los eines per reconèixer i rebutjar conductes sexuals reprovables que els poden resultar clarament perjudicials.