Hi ha una cosa en que tota educadora hauria de pensar a l'hora de planificar activitats. Mirar l'espai que té, veure quines possibilitats hi ha, com presentarà l'activitat o els materials als nens i nenes. Quan penses en el què vols fer, en com ho vols fer, en el que creus que és millor per el seu desenvolupament tant autònom i independent com sigui possible.
Primer penses "volen anar a jugar al jardí". D'acord.
T'agafes uns minuts, i surts fora abans que ells i elles per preparar l'espai on aniran.
Com es prepara?
Aquí penses més: penses en el que serà bonic pels seus ulls, en construir un ambient per a ells i elles. En motivar, en proporcionar elements amb els que ells i elles podran descobrir, fer i desfer, observar, aprendre un munt de coses.
Tu els coneixes, cada dia més que l'anterior, i després de passar hores observant i provant... ja saps. Penses en una cosa que els convidarà a una altra cosa i que no seràs tu qui la condicioni i ni tan sols qui la proposi. Seran ells qui la descobreixin, qui t'ensenyin, qui et mostrin, qui s'interessin. I tu, com a educadora, trobaràs noves idees per fer front a les noves necessitats que els vagin sorgint a cada un d'ells.
Pares la taula:
Reculls fulles i flors caigudes dels arbres (per què tirar-les abans que algú en faci un bon ús?), les poses en plats, en bols, en gots. Hi afegeixes altres materials que tinguis a l'abast. Poses unes culleres.
Ja tens la taula parada!
Ara sí... anem al jardí?
Comproves com alguns/es van directes a allò que has preparat. És bonic, ordenat, visual! Veuen la taula plena d'elements i somriuen mentre s'apropen encuriosits. Et quedes a un racó, relativament a prop per observar bé i intervenir només si és necessari, i observes.
Què passa?
Un agafa i tira el plat i tot el que pot al terra. I riu! Sent com cauen les fulles, les flors. Un altre seu en una cadira i agafa una de les culleres i fa transvasaments ("aquí poso unes fulles, aquí barrejo sorra i fulles, aquí només sorra", etc.). Un altre les agafa una a una amb la mà, les mira, les toca, se les passa pels llavis, les deixa i una altra cosa li crida l'atenció i marxa. Un altre recull del terra les fulles i flors que el primer ha tirat, i les retorna als plats, als gots, als bols. Un altre agafa una fulla amb cada mà i les porta a l'arbre intentant-les enganxar... "aquí, aquí", diu.
Hi ha un que ha passat de llarg i ha anat a buscar altres coses al jardí. L'observo també. Penso. I busco idees per un altre dia sortir uns minuts abans i fer una cosa diferent que a ell li pugui cridar l'atenció.
Us proposo que si teniu jardí pareu aquesta taula i observeu vosaltres també que fa o fan els vostres fills i filles. Segur que us sorprendran!