Naturalitzar les emocions a través del joc

Avui us convidem a un exercici força difícil: percebre les nostres emocions com quelcom normal, entendre-les i respectar-les. Una tasca força bonica i necessària en què el joc ens pot donar un cop de mà. Val a dir però que el desenvolupament emocional i l'aprenentatge de les emocions és, com tots els aprenentatges, un viatge que s'ha de fer amb molta cura i respectant el ritme de cada infant.

La frustració quan perdem al futbol, l'enveja pels cabells de la veïna o la felicitat quan rebem un regal… són alguns dels sentiments que, qui més qui menys, experimenta cada dia. Ens acompanyen des del naixement i evolucionen amb nosaltres. Els primers sentiments, lligats a les necessitats bàsiques, ràpidament es tornen més complexos i continuen evolucionant amb el desenvolupament del "jo" i la socialització, i continuen evolucionant amb l'edat i la perspectiva vital. Apareixen, es transformen, canvien i rarament es manifesten de la mateixa manera o amb la mateixa intensitat. Mai sentim un esdeveniment de la mateixa manera, oi? Ni sentim alegria de forma idèntica, ni ens afecta igual la tristor…I a aquestes emocions, encara que són el pa nostre de cada dia i que tenen molta influència sobre la nostra vida, sovint els hi parem poca atenció, ens costa reconèixer-les i adonar-nos que hi són. Molt probablement tenim un llarg recorregut pel davant pel que fa a la nostra educació emocional.

Per això us proposem un petit pas en aquesta direcció en el nostre terreny: incorporem les emocions en el joc.

Les sabem reconèixer?

El primer pas del nostre joc consisteix a reconèixer els nostres sentiments, saber quines emocions hi ha, quines característiques tenen i com ens fan sentir. És un exercici adient pels infants quan comencen a adquirir el llenguatge més abstracte (les emocions hi són des de molt abans però és difícil posar-hi nom) o fins i tot per més grans, ja que hi ha emocions que no apareixeran fins molt temps després (com les de tipus més social).

La primera casella d'aquest joc és doncs posar nom a les emocions, primer a les més bàsiques: joia, tristesa, enuig, por… I després a les més complexes: nerviosisme, incomprensió, tensió… ja veieu que n'hi ha de molts tipus!

Per acostar-nos-hi no calen grans coses. Els contes són un gran material en aquest sentit. Per si de cas, també us deixem aquí alguns elements més fàcils de manipular.

• Cares translúcides amb emocions: un primer element per a conèixer les emocions amb un entorn sensorial

http://www.jugaia.com/ca/joc-joguina-ciencia-natura/cares-emocions-transparents.html

• Robot d'emocions: un bonic robot de fusta que és capaç de canviar d'expressió: ara trist, ara sorprès, ara enfadat…

http://www.jugaia.com/ca/jocs-manipulacio-i-motricitat/joguina-construeix-tu-robot.html

• Memo d'emocions: un joc de trobar parelles d'emocions

http://www.jugaia.com/ca/primers-jocs-de-taula/joc-memoria-emocions.html

I Això… li passa a tothom?

De vegades m'enfado… però això li passa a tothom? Sabríem entendre que algú està trist i per això no té ganes de jugar amb nosaltres? O que el papa està cansat i necessita descansar? Sabríem dibuixar una cara de sorpresa?

Desenvolupar l'empatia és un pas més en el viatge caps als sentiments… L'emoció surt del pla cognitiu i del propi cos i aterra en l'àmbit social. L'emoció no és una propietat exclusiva del jo i esdevé una propietat dels éssers vius: el tiet està content, el gos està enfadat…

Juguem a endevinar que li passa a algú en concret… està trist? Com veiem que està trist? Li passa alguna cosa a la cara? Té el cos en alguna postura determinada? Com aixafat, oi? I per què està així? Li diem alguna cosa per animar-lo?

De nou, els contes són un gran element per ajudar-nos a "socialitzar" els sentiments. Dibuixar cares amb emocions també és un exercici que ens serveix per a comprendre que tothom les té. Ja no es tracta de reconèixer-les sinó crear-les. És un pas endavant.

Us deixem també l'enllaç a un parell de materials que poden ser-nos d'ajuda.

• Portraito: un joc per crear cares de personatges amb emocions.

http://www.jugaia.com/es/encajables-magneticos-y-otros/magneticos-portraito-djeco.html

• Emotiblocks: personatges de joguina que expressen emocions amb fotos de nens reals i un munt de propostes de joc.

http://www.jugaia.com/ca/ninos-nines-ninots-i-peluixos/personatges-emocions-emotiblocks.html

I per què hi són? Què les provoca? Sabem expressar-les?

Ja coneixem quines són les emocions i que tothom les experimenta… però… perquè hi són? Com és que ens sentim feliços? O tristos? És dolent sentir-me trist? Quines coses en passen cada dia per a que ens sentim d'aquesta o d'aquella manera… Som capaços de recordar l'última vegada que ens vàrem sentir sols?

Si aprofundim en el món dels sentiments i dels estats d'ànim caldrà començar a pensar una mica en les coses que ens afecten, en les que ens han passat últimament, fer una miqueta d'allò que li diuen "introspecció". No és una tasca aquesta que es pugui fer d'un dia per l'altre i que, a més a més, requereix una mínima maduresa. No pretenguem si us plau que els nens creixin massa de pressa. Ja tindran temps de ser adults. Però si existeix un entorn propici, un moment adequat i ens ho demanen, podem començar a parlar-ne.

Tampoc cal parlar directament d'emocions, de fet de vegades no és recomanable. Sovint els nens deixen anar les emocions a través de ninots que expressen allò que a ells els hi costa dir. Escoltem el joc i escoltarem el cor dels infants.

També podem demanar que ens expliquin un somni i que ens diguin com s'han sentit en viure'l, jugar a fer mímica o a dibuixar el dia. Cada infant té la seva manera de començar a expressar-se. Cal trobar quina és l'adient per a cada nen.

Aprofitem aquesta comunicació per fer-los saber que cap emoció és negativa, totes ens ofereixen informació que ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos i la relació amb el nostre entorn, permetent-nos allò que en diem l'anticipació, la prevenció, l'estratègia i finalment la gestió de l'emoció. Quan millor ens coneixem emocionalment, més probabilitats de gestionar millor les nostres emocions.

Us adjutem també aquí algunes propostes de joc…

• Mutkids: cartes que ens plantegen preguntes a l'atzar per treballar les emocions, com per exemple: "el que més m'agrada de mi és…" o" Jo m'enfado quan…" o "el meu major defecte és.."

http://www.jugaia.com/es/juegos-de-mesa-educativos/juego-mutkids.html

• Emotio: un joc d'emocions amb diferents nivells. Des de reconèixer emocions fins a inventor històries, fer mímica, donar peu a converses…

http://www.jugaia.com/es/juegos-de-mesa-educativos/juego-emotio.html

Jugar-hi cada dia

Per acabar us proposem que incorporeu les emocions a la vida diària… Sense resultar pesats, això si. I si ho feu en forma de joc, millor.

Abans d'anar a dormir dibuixo en un full una cara amb l'emoció principal que he tingut durant el dia… o totes les que he experimentat. O deixo una nota a la nevera dient quin sentiment he tingut envers els pares. O fem un concurs de ganyotes tots els dijous al vespre.

Normalitzar les emocions és un pas fantàstic per a millorar la comunicació a casa.

També us deixem un parell d'idees:

• Imants amb emocions: voleu deixar una nota a la resta de la família. Deixeu-li en paper o amb cares…

http://www.jugaia.com/es/encajables-magneticos-y-otros/imanes-emociones.html

• L'Oca de les emocions a casa sou de jugar a l'oca? Jugueu-hi però amb un toc més expressiu!

http://www.jugaia.com/ca/jocs-de-taula-educatius/oca-emocions.html

Identificar-les, comprendre-les, expressar-les, gestionar-les i normalitzar-les. Els sentiments són els nostres fidels companys de viatge… tinguem-los en compte.

Si voleu veure més elements per treballar les emocions des d'un punt de vista lúdic, us deixem aquí un enllaç a l'apartat especial de "Descobrim les emocions" de la nostra botiga on-line.

http://www.jugaia.com/ca/tipo-de-juguete/joc-joguines-emocions-sentiments/