La pràctica de l'esport femení i la salut

Pot ser que quan es publiqui aquest article ja hauran començat o estaran a punt de fer-ho els Jocs Olímpics de Tòquio. Els Jocs Olímpics del 2012 celebrats a Londres varen ser els primers en els quals les dones competiren en tots els esports del programa olímpic, quedant molt lluny dels Jocs del 1900 a París, on participaren només 22 dones del total de 997 esportistes.

Per competir hi ha factors o característiques biològiques pròpies del sexe femení i també riscos en la salut tant pels homes o dones, sobretot en la pràctica dels esports d'elit.
Està clar que en els darrers anys està augmentant el nombre de nenes i adolescents que practiquen esports i activitats físiques.
Els beneficis de l'esport són reconeguts per la salut física i psicològica d'aquestes, tot i que encara hi ha més nenes que nens que abandonen la pràctica, sobretot cap als 12-14 anys quan comencen l'educació secundària que també coincideix amb l'entrada de l'adolescència.

Què podem fer les mares i pares perquè les nenes i les adolescents tinguin una vida més activa i evitar que abandonin la pràctica esportiva? Diversos estudis determinen que si els pares i mares són actius i/o practiquen algun esport serem el seu model per fer-ho elles.

Els pares i mares també han de promoure i valorar que les activitats esportives siguin una eina de socialització amb altres jugadors/es i d'entreteniment i diversió, evitant que només tingui un sentit competitiu. Hem de tenir en compte que el món femení de l'esport encara està ple d'estereotips negatius, però també al contrari, per la persona i el grup que practica una activitat física i esportiva pot promoure valors positius com ajudar a establir relacions socials, treballar en equip, millorar l'autoestima, l'assertivitat personal i la tolerància a l'estrès i la frustració...