Jugar lliurement al carrer, una activitat necessària en perill d'extinció

"Els nens passen menys temps al carrer que els presos". Sens dubte és un titular sensacionalista i que busca l'impacte fàcil, però no deixa d'amagar una veritat una mica incòmoda. Suportant aquesta afirmació hi ha un estudi dut a terme per una coneguda marca de detergents que afirma que els nens en aquesta part del món no passen més de 30 minuts de mitjana al dia jugant al carrer. Altres estudis apunten resultats similars: com que el 20% dels nens no juga mai al carrer o que, quan ho fan, hi juguen menys d'una hora al dia (The Guardian) o que el joc al carrer és pràcticament inexistent a moltes famílies (Petra María Pérez de la Universitat de València).

La configuració dels espais urbans actuals no convida massa al fet que els nens i nenes surtin a jugar al carrer. Existeix un dèficit d'infraestructures adients pel joc dels infants que, afegit a la manca de temps dels adults, provoca que encaminem el joc a espais tancats, fàcils de controlar i massa vegades de caire tecnològic. Es tracta d'un fenomen amb una incidència especialment accentuada a partir dels 5-6 anys que de vegades intentem "compensar" amb activitats esportives dirigides com el futbol, la dansa, l'atletisme… La veritat però és que, tot i que aquestes activitats també són recomanables, juguen un paper diferent. Els infants haurien de poder jugar lliurement a l'exterior. O volem pensar que l'únic moment per "tocar terra" ha de ser quan fem una activitat esportiva?

És una llàstima que, gaudint a Catalunya d'un clima envejable, renunciem a la llista inacabable de beneficis que ens ofereix el joc lliure al carrer. Deixeu-nos que us n'apuntem alguns:

• Òbviament és un joc saludable, que ens ajuda a alliberar tensions del dia a dia (perquè els infants també en tenen)
• Ajuda a que els nens es socialitzin, és a dir, coneguin d'altres nens més enllà de l'escola, de la família o del cercle social més immediat.
• Fomenta l'autonomia i la independència dels infants. Els convida a assumir riscos, a prendre decisions, a establir límits del que cal o no fer.
• Fa que s'apropïïn de la ciutat. Que sentin els espais exteriors com a propis i desenvolupin un vincle afectiu amb el seu entorn. De retruc també els fa visibles de cara a la resta de ciutadans… la ciutat no és només dels comerços i els cotxes!
• Els acosta a la natura (i els allunya de les pantalles).
• Ens demostra que per passar-ho bé no cal tenir molts diners.
• Els convida a desenvolupar la imaginació, l'exploració i l'aventura.

Us convidem doncs a obrir la porta de casa i sortir al carrer amb els infants... I us convidem també a fer-ho de manera respectuosa amb el seu joc lliure i espontani. Estiguem-ne a prop, vigilem que no preguin mal, però més enllà d'això, aprenguem a observar-los, deixem-los jugar, evolucionar, relacionar-se i viure feliços.