Per què és fonamental el joc sense joguina?

[su_quote]La forma més directa i eficaç d'anul·lar la capacitat de sorpresa d'un infant és donar-li tot allò que demana, sense ni tan sols donar-li la oportunitat de desitjar-ho[/su_quote] C. L'Ecuyer

No us passa que sovint se us omple la boca amb la frase "no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita" per després acabar desitjant (i comprant) moltes més coses de les que realment necessitem? Aquesta mítica frase de Buda cobra una especial importància (encara més) quan té a veure amb els infants i amb l'educació. Tot allò que transmetem als infants, no només amb paraules sinó amb la força de l'exemple i dels fets, deixarà en ells un record durador.

Arrosseguem una herència (ens atrevim a anomenar "de postguerra") de culte a l'abundància. Les generacions que avui són avis i àvies tendeixen a satisfer de forma generosa totes les necessitats amb independència de la necessitat real. Ocorre també amb les generacions actuals en què, en certs aspectes de la vida (en d'altres no) esdevenim víctimes del consumisme. Aquest petit article no vol ser un manifest anticonsum, és clar que no, però sí una petita reflexió sobre les joguines que necessitem realment.

Volem començar amb una idea: els infants necessiten moltes menys joguines de les que creiem. Necessiten jugar… això sí! però no necessàriament amb una "joguina comercial". Pot semblar una paradoxa, venint d'un joguinaire, però és així. Rudolf Steiner, pare de la pedagogia Waldorf, al seu llibre "The roots of education" deia:

[su_quote]Hi ha una gran diferència entre les joguines que fomenten l'ús de la imaginació i les joguines acabades que no deixen espai per a l'activitat pròpia del nen[/su_quote]

Un infant no necessita grans coses per jugar i molt menys que se li imposi amb què ha de jugar, sigui des de la TV o des del món adult que l'envolta. De fet, el valor del seu joc rau en el descobriment, l'elecció i l'espontaneïtat. A aquest fet, a més, podríem afegir que jugant amb elements quotidians fomentem també l'amor per la senzillesa i la simplicitat. Ens queixem que els nens volen més i més però no els ensenyem a gaudir de les coses que ja tenen, a extreure'n el màxim profit i a sentir-s'en orgullosos i orgulloses.

I és que a tot arreu podem trobar un espai de joc…

A la natura:

Hi trobarem moltíssims elements que esdevenen màgics als ulls d'un nen o nena. Fulles, terra, aigua, pedres, fusta, espais oberts, espais més tancats, olors, animals que es mouen..

A l'entorn quotidià:

Des d'un llençol a una ampolla, passant pel menjar, o els mobles, o roba per disfressar-nos, o indrets per amagar-nos. El mateix concepte de la Panera dels tresors de la pedagoga Elinor Goldchsmied n'és un exemple. Els nadons no necessiten estrictament joguines… qualsevol objecte quotidià és una gran experiència per a ells.

Al carrer:

Pluja que cau, ombres, curses, jugar a trobar coses, a observar la gent ...

Amb la gent:

Ja ho diu C.l'Ecuyer: "per a un infant la millor joguina són els pares". I afegiríem… "I els amics"… On hi ha dues persones, hi ha joc.

Amb els animals:

A empaitar-los, a "fet I amagar", a fer-hi guerres, a anar a buscar objectes…sempre amb respecte i quan veieu que en tenen ganes, és clar…

Amb un paper:

Dibuixant, rebregant-lo i llençant-lo, fent formes de papiroflèxia o origami.. Un paper en blanc pot ser tota una invitació al joc.

Aquests són només alguns exemples de joc sense joguina… n'hi ha milers… us convidem a incorporar-los al vostre dia a dia per transmetre una idea:

[su_quote]a vegades les coses més simples són les més divertides i, a casa, no necessitem gaires coses per ser feliços[/su_quote]

I no dubteu a compartir els vostres jocs sense joguina preferits amb nosaltres!!!