El menjar "escombraria", nom amb el qual es defineix popularment, és el que té alt contingut en sals, sucres o greixos com les patates fregides, els refrescos i la majoria de dolços. La indústria alimentària, molt poderosa, mitjançant fortes campanyes publicitàries i dissenyant embolcalls atractius i fàcils d'obrir, potencia el seu consum, sobretot dirigit al públic infantil i adolescent. Si visitem els Estats Units ens sorprendrà la quantitat de persones obeses que es veuen a les ciutats i pobles.
La sociòloga P. Fielding Singh de la Universitat de Utah va fer una investigació entrevistant a 73 famílies de diferents recursos socioeconòmics, arribant a la conclusió que igualment tots els fills i filles demanaven "menjar escombraria", però el 96% dels pares amb ingressos més alts rebutjaven donar-los regularment per compensar-los emocionalment, oferint-los altres propostes com joguines, coses materials aprofitant per ensenyar-los a menjar coses més saludables per millorar els seus hàbits i no per privar-los d'un gust momentani.
Cosa que no passava amb els pares d'ingressos més baixos que compensaven als fills i filles amb recompenses de "menjar escombraria".
Conclou que "si els pares i mares de baixos ingressos tinguessin més recursos econòmics per satisfer els desitjos dels seus fills, potser una bossa de llaminadures seria només això, en comptes d'un símbol important d'estimació.
Altres experts indiquen que està comprovat que existeix una relació entre el consum d'aliments rics amb sucres i greixos i l'activació de certes àrees cerebrals que fan que la persona senti un plaer o recompensa amb un aliment encara que no sigui saludable.
L'opinió d'aquests es que a canvi de premiar amb un "menjar escombraria", podem buscar altres alternatives com a reforç positiu d'un bon comportament dels nostres infants i adolescents, com donar-lis una abraçada, un somriure d'afirmació, comprar-los un llibre, anar a jugar al parc, etc. Per suposat aquestes alternatives estaran relacionades amb la seva edat.