És bo afegir sal als plats dels bebès?

És bo afegir sal als plats dels bebès?- Pares i Nens

La sal conté sodi, un component indispensable per a la vida. El nostre organisme el necessita en petites quantitats que podem obtenir a partir dels aliments sense necessitat d'afegir sal als nostres plats. Molts aliments, de forma natural, contenen petites quantitats de sodi, suficients per al bon funcionament del nostre cos. Els infants tenen unes necessitats de sodi inferiors a les persones adultes.

En el cas dels adults podem afegir sal als aliments per potenciar-ne el sabor, sempre i quan no sobrepassem els 5 grams de sal diaris (1 culleradeta de cafè). Davant un consum elevat de sal, el nostre cos reacciona eliminant el sodi a través de la orina, però una tasca intensiva d'eliminació pot sobrecarregar els ronyons. La sobrecàrrega renal es produeix abans en el cas dels infants ja que tenen els ronyons molt petits, i més encara quan parlem dels menors d'un any els quals estan encara en fase de maduració dels òrgans.

Si aquest consum elevat de sal es converteix en un hàbit, els ronyons no podran filtrar tot el sodi i aquest s'acumularà en sang. Per compensar-ho la sang atraurà més aigua i augmentarà el seu volum, fent que el cor hagi de treballar més per bombejar la sang i s'elevi la pressió arterial. Per tant, una alimentació rica en sodi augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars.

Una altra raó per excloure la sal en els preparats per als nadons és que aquest és el millor moment per educar el paladar i evitar una adquisició primerenca a la preferència pel gust de la sal. El paladar és educable, i oferint aliments poc salats als nostres infants aconseguirem que durant l'edat adulta no abusin de la sal.

I compte! No només la sal conté sodi. Molts aliments processats en contenen en grans quantitats. Compte amb els embotits (incloent-hi el pernil i les salsitxes), els formatges (especialment els secs i els curats) i els precuinats (croquetes, crestes de tonyina, pastilles de caldo, salses ..) que no convé oferir habitualment als infants, i encara menys als menors d'un any.