La voràgine que comporta el dia a dia de les famílies; feina, nens, escola, extraescolars, alimentació... suposa una exigència molt alta. Aquest estrès fa que de vegades els pares i mares perdin els nervis i se'ls escapi algun crit. Pot passar més sovint del que desitgem quan no ens fan cas, quan de sobte es posen a plorar o quan no volen acabar-se el plat, per exemple.
Hem de ser conscients que tot el què fan els pares educa. El què fem, com ens relacionem i parlem amb les altres persones, tenen un efecte sobre els infants. Pel que si els cridem el missatge i la lliçó que els estem donant no és la millor. Abans de fer-ho, pensem, respirem i agafem distancia, ja que sinó passa què:
- No estem donant un bon exemple pel que fa a les relacions amb altres persones
- No generarem una bona relació familiar entre progenitors i fills
- Els posarem en una situació de nervis i estrès
- No els hi traslladarem tranquil·litat i confiança
- A conseqüència dels crits, els petits tindran una baixa autoestima i tindran inseguretats
- Estem educant sota la por i l'agressivitat
- No estem a ensenyar com controlar les emocions i les frustracions