Prioritats en les diferents etapes de la vida

Cada etapa de la vida té unes prioritats en funció d'un munt d'aspectes

Diuen els experts que per anar per la vida, és important tenir clares quines són les nostres prioritats. En qualsevol àmbit: en el personal, en el laboral i en el familiar. I que per entendre millor a les persones que ens envolten (fills i alumnes inclosos) és bo conèixer quines són les seves prioritats en funció de la seva realitat i del moment vital en què es troben.


Segons això és important saber que les prioritats de cadascú varien en funció d'un munt d'aspectes. Així cal tenir en compte els factors externs, perquè són molt rellevants i per bé o per mal ens influencien directament en la nostra vida. Entre ells cal destacar la salut, l'entorn on vivim, l'estabilitat de la nostra llar, les creences familiars o el lloc on naixem que també condicionaran el nostre creixement, les nostres prioritats i la nostra manera de viure i entendre la vida.


Però avui ens centrarem en els factors universals que formen part de l'essència humana configurant les nostres prioritats en diferents moments de la vida. Segons els experts, són trets característics comuns que es donen d'igual manera en qualsevol circumstància, sigui quin sigui l'origen familiar, cultural o ambiental de les persones i que d'alguna manera ens unifiquen a tots.


1a etapa / PRIMERA INFÀNCIA: Aproximadament fins als 6 anys.
En aquesta etapa les criatures sanes tenen bàsicament dues prioritats: tenir les seves necessitats bàsiques cobertes (nutrició, higiene i comoditat) i explorar la seva psicomotricitat (la descoberta del cos, manipular, caminar). En aquesta fase, a nivell de relacions, els pares són la seva prioritat emocional principal. Les interaccions amb iguals per ells no tenen la mateixa importància.


2a etapa / SEGONA INFÀNCIA: Aproximadament fins als 12 anys.
Les dues prioritats més rellevants d'aquesta fase consisteixen a relacionar-se amb els iguals i divertir-se. És la millor època per aprendre coses, donat que la capacitat cognitiva està en ple desenvolupament. En aquesta fase, a nivell de relacions, els pares segueixen sent la seva prioritat emocional, però el pes de les relacions amb els seus iguals comença a augmentar de forma progressiva provocant mals de caps i moments de molta felicitat.


3a etapa / ADOLESCÈNCIA: Aproximadament fins als 19 anys.
Les màximes prioritats d'aquesta etapa consisteixen a donar resposta al desenvolupament hormonal i els sentiments que genera la descoberta del sexe. És l'etapa més convulsa a nivell familiar. Emocionalment els pares no només deixen de ser una prioritat sinó que passen a convertir-se en una molèstia i les relacions entre iguals són les que donen sentit a l'existència.

 


4a etapa / JOVENTUT: Aproximadament fins als 30
Moment de grans decisions. Teòricament la ment es va situant i les prioritats se centren a trobar un lloc a la vida en tots els nivells. És l'etapa on les prioritats comencen a ser més variades en funció dels interessos de cadascú. Hi ha qui vol viatjar, qui vol trobar parella, qui persegueix un somni professional, qui pretén ser famós... En definitiva, es defineix el tipus de vida que un vol portar i s'intenta actuar en conseqüència. La relació amb els pares millora, però la vida familiar no resulta prioritària.


5a etapa / VIDA ADULTA

Aproximadament a partir dels 30 i fins als 65 (moment en què suposadament s'atura la vida laboral). És una etapa llarga, de moments ben diferents perquè les dècades dels 30, 40 o 50 res tenen a veure entre elles. És una època en la qual normalment es busca una estabilitat que no sempre s'aconsegueix. En alguns casos, la maternitat passa a ser una gran prioritat, tot i que en altres, aquesta queda relegada a un segon terme perquè hi ha qui dóna molta més importància a la vida personal i professional i no vol dependre de lligams tan intensos com els que suposen una vida familiar. Ens interessa progressar econòmicament i sentir-nos realitzats amb el que fem.


6a etapa / VELLESA
És l'etapa on es desitgen les coses més senzilles i on es gaudeixen les coses molt més insignificants. Si es tenen néts, una de les prioritats principals és veure'ls créixer. Però bàsicament, aconseguir deixar la vida laboral amb certes comoditats, gaudir de més temps lliure i viure sense pressions són, segons una enquesta, les màximes prioritats de la gent d'aquesta edat.

Amb la relació amb els nostres fills de vegades se'ns obliden les seves prioritats. I fóra bo que féssim memòria i pensem en com érem nosaltres i què pensàvem dels nostres pares quan teníem la seva edat. Potser si féssim aquest exercici de forma més habitual, recordaríem quines eren les nostres prioritats a l'edat que tenen ara ells i la convivència seria més fàcil.

Una de les coses que aprenem a mesura que ens anem fent grans, és precisament a no donar tanta importància a coses que sabem que després deixaran de tenir-la, perquè l'experiència ens demostra que les coses que més ens preocupen en un moment donat passen a un segon terme quan les nostres prioritats canvien. És per això, que cal ensenyar a nens, adolescents i joves que les prioritats de cada moment vital són importants, però que tot és relatiu i que no cal dramatitzar per coses que, amb el pas del temps, de ben segur veuran d'una altra manera.