L'origen de la tradició de l'arbre de Nadal

Aquesta tradició es remunta a les cultures nord-europees, quan els bàrbars celebraven, el naixement de Frey, déu del sol

L'arbre de Nadal és un altre dels elements típics de les festes nadalenques, juntament amb el tió, el betlem, el calendari d'advent i altres, depenent de la casa. La tradició de decorar un arbre, normalment un avet, amb boles de colors, llums, és una tradició molt extensa per tot el món i que se celebra des de fa molts anys. 

Aquesta tradició es remunta a les cultures nord-europees, quan els bàrbars celebraven, en unes dates pròximes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Aquesta celebració es feia a través de l'engalanament d'un arbre que simbolitzava l'Univers. Una celebració de culte als Déus per festejar el solstici d'hivern.

L'arbre escollit per aquest culte era un avet, per ser un arbre de fulla perenne, considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a aquestes cultures i que no perdia la fulla amb l'intens fred.

Anys més tard, el cristianisme va adaptar aquesta tradició, donant-li una simbologia totalment cristiana. Els arbres del cristianisme es decoraven amb pomes, com a símbol del pecat original d'Adam i Eva i amb espelmes, que es referia a la llum de Jesús a totes les persones. 

És per això que en l'actualitat els ornaments dels arbres de Nadal són boles de colors, que representen les pomes i tires de llums que fan referència a les antigues espelmes.

 
Més informació