Polls!

Foto: Lins Griñó

Són les 12 del matí i m'arriba un missatge al mòbil. «Tens un correu de l'escola!». Ja sabeu que aquestes notificacions o circulars s'han d'obrir a l'instant. Uf, vaja, a l'assumpte hi apareix aquella maleïda i màgica paraula que, sense adonar-me, fa que em vingui la dèria de rascar-me el cap: pediculosi.

Abans de parir els meus fills aquesta paraula no formava part del vocabulari de la meva vida; ara bé, quan vaig tindre la primera filla em vaig veure obligada a incloure-la.

Quan tens els nens a casa tampoc penses en l'existència d'aquest insecte o simplement te'n recordes de quan eres petita i en vas tindre.

Arriba un moment, però, que tot canvia. Quan els nens arriben al magnífic món de la socialització escolar tot és un no parar que forma part del dia a dia de les famílies. Sí, la socialització és molt bona per l'infant. Amb tot, però, té els seus danys col·laterals com, per exemple, els polls.

Mireu, des que estic llegint el correu ja noto com em pica tot. De fet, només llegir o sentir aquesta paraula m'entren ganes de rascar-me instintivament. No ho puc evitar, em pica tot, m'entra la paranoia: i si els meus fills en tenen? Potser encara em quedi una mica de loció de l'últim cop que els nens van tindre polls, no? Ai, a veure, aquest matí mentre esmorzaven no s'estaven rascant, oi? No, si us plau, no; són tres caps amb cabells llargs, finets i delicats: tot un oasi per als polls!

Activem el toc d'alerta. Endavant! Comença l'aventura: revisió amb lupa, passar la pinta per veure què surt, mirar si té ous… vaja, una diversió sense fi! El que desitgem fer una tarda! (bé, una bogeria per cada casa).

Aleshores ha arribat el moment de pronunciar una d'aquelles frases que no poden sentir els meus fills: «Va, veniu aquí que mirarem si teniu visitants!!!».

A vegades truco a la meva mare perquè així entre ella, el pare de les criatures i jo fem més via: un cap per a cadascú. Aquí és on sempre sento les mateixes frases:

«Nena, no et preocupis, els polls diuen que van als caps nets!» La veritat és que aquesta frase no em tranquil·litza gaire. No sé, sempre em pregunto si és pitjor que vagin bruts o que tinguin polls. M'irrito.

«Això vinaaagre!!! Si els rentessis amb vinagre de tant en tant no passaria!» Ai, ara recordo la pudor del cap envinagrat els diumenges a la tarda quan la meva àvia m'ho feia. Això sí, portava el cabell brillant com mai! Ah, i també recordo quan m'hi posaven un ou i, amb la imaginació de nena petita, pensava que m'estaven fent un pastís al cap.

En el millor dels casos no en tenen i sols cal fer-los el tractament preventiu i revisar-los de quan en quan. A més, a casa nostra, hi posem unes gotetes d'arbre de te directament al cap (de fet sempre en posem unes 10 gotes per cada 750ml al xampú dels nens; a l'herbolari ja us diuen les proporcions concretes). Si no defalleixes o estàs sempre al peu del canó els tractaments preventius són molt bons. De fet, la prevenció és primordial en tots els àmbits.

El ritual familiar de després de la dutxa: passar la pinta, revisar el cap, aplicar la loció… sí, un acte quotidià més! En fi, què us passa, també us pica el cap? Què feu servir?

Perdoneu-me però el cap em pica tant que me'n vaig corrents a veure si en tinc. Avui al migdia tindrem revisió!