Cada persona segueix el riu de la seva vida, construint el seu estil de vaixell per seguir un rumb concret. En aquest viatge, amb sort trobarà un altre vaixell que segueix la mateixa ruta i, després de navegar plegats, potser decidiran compartir un sol vaixell per començar un viatge de parella. Perquè això funcioni, però, els dos capitans han d'estar en igualtat de condicions, el viatge ha de ser consensuat i el viatge ha de fer-se conjuntament, amb la mirada fixada en el futur. Si es compleixen aquestes condicions, potser decidiran ampliar el vaixell de parella i convidar-hi un fill durant uns quants anys. Ell hi serà un temps, però després caldrà que es construeixi el seu propi vaixell amb el que hagi après durant el seu viatge amb els pares.
Cal tenir en compte que l'arribada d'aquest fill complica el viatge de parella perquè, a banda de tenir cura del fill, si no volen que el vaixell es deteriori i s'enfonsi, també hauran de continuar cuidant, mantenint i reparant el seu vaixell de parella, compartint encara el pont de comandament, el rumb i l'emoció.
Tenir un fill hauria de ser sempre una decisió consensuada entre els dos membres de la parella, el resultat d'una unió ferma i segura. En algunes ocasions es tenen fills per unir la parella i el resultat és justament el contrari. I és que els fills poden fer que aquesta relació trontolli i que acabi trencant-se si no és prou sòlida.
"Si dos no estan bé entre ells, el tercer complica encara més la seva relació"
El risc quan hi ha un cuidador principal
S'estableix un "cuidador" principal, que es submergeix en el ritme del nouvingut, en les seves necessitats i en el seu benestar. Aquesta immersió, però, provoca una pèrdua del jo, ja les necessitats pròpies queden en un segon pla, fins al punt que, sovint, no es reconeixen. I això acostuma a notar-se en la sexualitat: aquesta persona té menys ganes de mantenir relacions sexuals o no vol tenir-ne fins que totes les coses "importants" no estan del tot enllestides, perquè fins llavors no es pot "concentrar".
El problema, però, és que TOT acostuma a ser més important que això. I per aquest motiu és necessari que la parella sedueixi i mimi a qui fa de cuidador sense pressionar, entenent que NO totes les interaccions eròtiques han d'acabar en un acte sexual i en una penetració.
En aquests casos el que passa és que el centre d'atenció del cuidador principal ja no és la seva parella, sinó el nouvingut. El fill ocupa tots els seus pensaments, preocupacions i neguits. I això és normal, però sovint també implica un declivi de la relació si els dos membres de la parella no prenen consciència dels riscos que comporta bolcar-se només en el fill i oblidar-se de tenir cura d'un mateix i de la relació de parella.
Tot i ser família la parella ha de seguir existint... us proposo uns mínims de manteniment
10 minuts diaris, agafats i mirant-vos als ulls per parlar dels aspectes emocionals (com estàs No què has fet)
10 minuts diaris de connexió emocional i física, de petons, abraçades, carícies , massatges (NO de sexe) ha de ser pell amb pell per tal de potenciar els beneficis de la pujada d'oxitocina.
1 cop a la setmana 2/3 horetes de comunicació i diversió (pot ser a casa) un sopar especial, jocs de taula, fer sobretaula...
1 cop al mes una escapadeta fora de casa (un vespre, una tarda...) si els nens us dormen aviat deixar-los a dormir a casa dels avis o fer un intercanvi amb amics pot ser una bona opció. Les rodes de pares funcionen molt bé i als nens els encanta (seria que cada setmana sopen i dormen tot el grup d'amiguets a casa d'un amb sacs de dormir i al matí els pares els recullen, fent un horari tipus de 19h a 9h del matí, si sous 3 famílies tindríeu dos vespres lliures J i quan els nens estan amb amics ja sabem tots que és més fàcil).
1 cop al trimestre un dia sencer
1 cop l'any una escapadeta de cap de setmana (es pot aprofitar quan fan colònies i fer-ho entre setmana)
Sé que quan es llegeix sona fàcil i quan s'intenta aplicar és moooooooooolt difícil, però no desistiu!!! (tancar la tv fa que es trobin moltes hores).