Recuperar la cultura de l'esforç

Una mare ajuda al seu fill a fer els deues

Segons el diccionari, esforçar-se significa desplegar la força física o moral per tal de vèncer una resistència, o aconseguir quelcom vencent dificultats. Dècades enrere la cultura de l'esforç es potenciava a casa i a les escoles i s'inculcava a les criatures la idea que la constància en l'estudi era la clau que portava a les persones a tenir èxit en el seu futur professional.

Es considerava que l'aprenentatge era un procés on el treball constant, la memorització, l'atenció i l'esforç jugaven un paper fonamental per interioritzar tots els coneixements que havíem d'adquirir.

La constància en el treball es considera poc atractiva

Actualment, però, aquests valors han quedat relegats a un segon terme, perquè els últims corrents educatius els consideren obsolets i passius i a canvi fomenten conceptes com participació, experimentació i aprenentatge significatiu.

Per tant, avui en dia, la constància en el treball es considera poc atractiva perquè s'associa a monotonia i sistematització, conceptes que actualment tenen molt mala premsa. La memorització s'ha deixat de banda argumentant que les noves tecnologies ens ofereixen la informació que necessitem de forma instantània en qualsevol lloc i qualsevol moment. L'atenció sostinguda en un esdeveniment o un interlocutor concret també ha deixat de tenir sentit, perquè el bombardeig simultani d'informacions és una realitat palpable i evident.

Sobreinformació que ens sobrepassa

En conseqüència, l'esforç que tot això ens requeria ha deixat de ser necessari i ha donat pas a una constant sobreestimulació i sobreinformació que moltes vegades ens sobrepassa i no sabem canalitzar adequadament. I sincerament, crec que ens estem equivocant.

És cert que la societat actual i la manera com ens arriba la informació ha canviat completament. No podem negar aquesta evidència i seria absurd ensenyar als nostres alumnes com ho fèiem trenta anys enrere; però no hem d'oblidar que:

 

  • Memoritzar aporta cultura i és un entrenament pel cervell.
  • La constància és bàsica per assolir una bona base.
  • L'atenció és allò que ens permet observar el nostre entorn i ens fa adonar que no som el melic del món.
  • I l'esforç dóna sentit a les coses.

Esforçar-se no ha de comportar un sacrifici extrem

Però atenció!!! No caiguem en el parany d'obsessionar-nos al respecte, com passava antigament. Esforçar-se no ha de comportar un sacrifici extrem. Esforçar-se no vol dir renunciar a divertir-se. I sobretot, recordem que no hem de crear expectatives irreals, perquè esforçar-se no garanteix el premi final, així que també cal educar als més petits a acceptar que de vegades, malgrat l'esforç, les coses no sempre s'aconsegueixen.

En conclusió, sense caure en obsessions, els adults hauríem d'aconseguir no arraconar aquests valors. Tampoc apartar-los de la vida dels nens i adolescents d'avui. Són 4 pilars fonamentals que donen consistència a les persones i que, sens dubte, contribueixen a fer-nos a tots més educats, més cultes, més coneixedors del nostre entorn i més conscients de qui som i el que volem.