Què significa saber anglès per les futures generacions?

A l'article d'avui vull reflexionar sobre el rol de la llengua anglesa dins del sistema educatiu de casa nostra.

Què significa saber anglès per les futures generacions?

O potser, en comptes de fer aquesta pregunta, hauria de dir "què hauria de significar saber anglès per a les futures generacions de casa nostra"? ¿Saber gramàtica a la perfecció? ¿Saber llistes de vocabulari d'un tema en concret, com per exemple, vocabulari d'estats d'ànim, dels colors Limitar l'anglès a cantar cançons per donar una visió de la llengua "divertida"? O perquè hi ha qui parla dels beneficis de la música per aprendre llengües estrangeres?

Considero que ens falta una visió més elaborada de què significa poder dominar una llengua internacional en un món global.

Quin és l'objectiu rere l'aprenentatge de l'anglès?

Pren-te uns minuts per intentar respondre aquesta pregunta tan aparentment senzilla

Saber anglès en el món actual significa (o hauria de significar):

Poder utilitzar la llengua per resoldre dubtes.

Poder accedir a informació.

Poder compartir debats i converses sobre quelcom que ens apassiona amb persones de procedències diverses.

Poder canviar i evolucionar gràcies a aquestes persones.

En definitiva: poder tenir més eines per moure'ns pel món, gestionar la nostra vida i saber prendre decisions encertades. I per què no Per ser feliços!

I és que ¿hi ha un objectiu d'aprenentatge més important que la felicitat?

Sentir que som capaços, que les eines que posseïm ens obren la ment, ens fan canviar i créixer i ens donen noves idees i perspectives per viure més tranquils/les. Què és l'anglès, sinó tot això?

Per on comencem?

Per veure l'anglès com una porta d'accés a canvis i a oportunitats vitals, és summament important i urgent que les futures generacions normalitzin l'ús d'aquesta llengua.

Que estiguin acostumats i acostumades a sentir anglès o a utilitzar-lo de tant en tant.

Que no els sorprengui, que no els estressi, que no els faci mandra. Aquest és el primer pas per tal que tota la resta arribi de manera natural i tot flueixi. I sí, potser és el pas més difícil, perquè a casa nostra no hi estem gens acostumats, a això. Per aquest motiu, precisament, vaig crear el projecte L'escola del món.

Al nostre sistema educatiu, les classes d'anglès es basen en un llibre de text, estructures gramaticals i en llistes de vocabulari. I el que és més preocupant és que l'objectiu educatiu d'aquestes classes és gairebé sempre el mercat laboral.

Hi ha molt més rere l'anglès. Traiem el focus de la llengua i centrem-nos en un objectiu més significatiu, més contextualitzat, més real i més humà. Mirem més enllà, deixem que els nostres alumnes es guiïn pels seus propis interessos i motivacions.

Compartiré un exemple molt significatiu del que estic explicant. Tot realitzant un taller MOVIC (Movement & Music in English) en un centre, vam començar la sessió explorant instruments musicals per, després, cantar cançons de Nadal, practicar patrons rítmics, moure'ns amb el Trencanous de P. I. Tchaikovsky i musicalitzar el moviment de la Dança Russa d'aquest. Una nena em va mirar desconcertada i em va preguntar: però per què ens parles anglès si estem fent música?. Aquella pregunta resumia a la perfecció el que, des del meu punt de vista, falla al nostre sistema educatiu.

Més enllà de fer classes d'altres "matèries" en anglès, centrem-nos en els valors que volem promoure a l'aula.

Quins valors hem de treballar per tal que les futures generacions tinguin una consciència global?

Com els podem ajudar a veure l'anglès com una eina d'accés a "obrir la ment" i a tenir més possibilitats?

T'animo que transformis l'anglès en una eina comunicativa per explorar, comunicar, convèncer, creure en utopies