Com recuperar la (teva) economia després de la Covid-19

Ningú sap si hi haurà més brots del virus a molt curt termini

Si heu seguit algunes de les moltes notícies que parlen sobre com serà la recuperació econòmica passada la Covid, estareu habituats a algunes lletres. N'hi ha qui parlen de recuperació en "V", d'altres menys optimistes en "U", i els catastrofistes en "L". Us sona?

El que és segur és que, lletres a part, no tenim cap control sobre com evolucionarà l'economia. De manera que em remetré al que va dir Jorge Bucay. "No somos responsables de las emociones, pero sí de lo que hacemos con las emociones". Així, la proposta que us faré en les properes línies és analitzar què queda al nostre abast per a sobreviure a aquesta nova tempesta.

 

Posem-nos en context

Tot just comencem a treure el cap. Però cal no perdre de vista que durant setmanes hem tingut el gruix dels comerços tancats. I ningú sap si hi haurà més brots del virus a molt curt termini.
D'altra banda, ja estem veient com la tornada a la "normalitat" serà lenta. Fins que no hi hagi una vacuna, costarà que vivim i consumim com abans. I, sense entrar en si el model anterior de consum era o no sostenible, això alentirà la recuperació. Tot plegat tindrà força damnificats, convé estar alerta.


Del model reactiu al proactiu

Alguns de vosaltres potser heu patit un ERTO (o pitjor encara, un ERO). O sospiteu que l'empresa on treballeu tindrà problemes. O sou autònoms amb una forta baixada d'ingressos. Convé preparar-nos per al pitjor dels escenaris. Això ajudarà, arribat el cas, que no siguin la por o les emocions les que decideixin. Més aviat hauríem de guiar-nos per reflexions des d'un cap fred. Proposo que, individualment, ens fem preguntes sobre:

  • Les sortides de diners mínimes que cal seguir atenent
  • Els recursos dels quals puc viure en cas de necessitat durant la crisi econòmica
  • Les habilitats que puc explotar, què puc oferir que interessi a la societat?
  • La manera com es mouen (entren i surten) els diners a casa meva
  • Les retallades que puc permetre'm si és menester. Quines són aquelles despeses que ni tan sols sé per què les tinc? (per exemple, cobertures duplicades de pòlisses, gigues de mòbil que mai arribo a consumir, potències elèctriques excessives, etc.)
  • Les ajudes a què tindria dret si acabés en una situació econòmica molt precària
  • Donem protagonisme al pressupost
  • Ja hem esmentat la importància del pressupost altres cops al bloc de Pares i Nens. És recomanable:
  • Saber on van a parar els ingressos. La finalitat és poder fer ajustaments per a aconseguir objectius d'estalvi a llarg termini. Un seguit de petites retallades poden dur-nos a arreplegar uns bons diners.
  • Habituar-nos a controlar el pressupost regularment i ajustar-lo, si s'escau.

Pot la crisi esdevenir oportunitat?

Recordem que dins el doble símbol xinès que defineix "crisi" hi ha també el que equival a "oportunitat". Qui l'estigui patint en primera persona costarà que ho vegi. Però les possibilitats positives que aporta tot canvi hi són. La crisi econòmica pot oferir-nos que en traiem algun profit. I encara més si tenim la sort que no ens ha afectat directament. Posem alguns exemples:
  • Hi ha indicis d'una possible caiguda dels preus immobiliaris. Tant a nivell de compra com de lloguer.
  • Els preus en Borsa han experimentat una forta correcció (i la corba ja remunta des de mínims).
  • En traurem aprenentatges que poden servir per a estar més preparats per a quan vingui la següent crisi.
  • A diferència de fa 10 anys, tenim a l'abast préstecs (només recomanables si en podem obtenir un rendiment més alt que els que ens cobrin d'interessos).
  • I si, per fi, aquesta crisi econòmica ens empeny cap a un consum sostenible?

Ens podem fer algunes preguntes sobre:

  • Les empreses o autònoms on van a parar els diners que surten de la meva butxaca
  • Com ajudo amb les meves adquisicions a persones del meu voltant (consum de proximitat)
  • Si compro a companyies que paguen els impostos i creen llocs de treball al meu país
  • Com beneficio empreses amb un enfocament productiu sostenible


Toca entrar en la fase final de la resiliència

Recordem que la resiliència té tres fases: primer correspon acceptar, després sobreposar-se, i, finalment, superar-se. Després de tres mesos, qui més qui menys ja haurà estat capaç d'acceptar el que tenim davant i sobreposar-s'hi. 
Per a superar-ho, de res serveix emular l'estruç. És moment de fer inventari de què tenim, del que devem, del que ens cal pagar i del que podrem tornar a ingressar ara que sembla que arranquem de nou. Convido tothom a reflexionar sobre què és realment important per a ell i, si és el cas, el seu negoci. Cal prioritzar en els recursos importants, i deixar de malgastar en el que no ho sigui.

Ens en sortirem. Ens n'estem sortint.