Per qui serà el domicili familiar en cas de divorci?

Un dels aspectes més controvertits amb els quals ens trobem en els processos de separació i divorci i que recentment va ser notícia per una controvertida Sentència del Tribunal Suprem, és l'atribució de l'ús del domicili familiar.

Per això, a continuació establirem tres qüestions bàsiques que has de conèixer sobre l'atribució de l'ús del domicili familiar:

 

1.- A què ens referim quan parlem d'habitatge o domicili familiar?

Per llar familiar segons la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 67/2012 de 12 de Novembre s'entén:

La base física on es desenvolupa la vida familiar, és a dir, l'immoble habitable on conviuen els membres de la família fins al moment en què es produeix la crisi matrimonial. Aquella en la qual habitualment resideix la família i té per estatge o centre de la seva convivència sense que pugui confondre's amb aquelles altres que la família habita o utilitza temporal o estacionalment (conegudes com a segones o terceres residències) o bé amb altres susceptibles de ser utilitzades també per comptar amb elements aptes per a servir de domicili familiar, encara que no ho siguin de present.

S'ha de tenir en compte que l'habitatge familiar s'estén i comprèn la totalitat de les dependències i els drets annexos (art. 562-7CCCat), això significa que per exemple s'uneixen al considerat com a habitatge familiar un traster i plaça de pàrquing.

 

2.- Regles generals d'atribució de l'ús del domicili familiar.

En primer lloc, ha de tenir-se en compte que l'ús de l'habitatge familiar es refereix tant a l'habitatge com a l'aixovar domèstic, és a dir que quan s'atribueixi l'ús de l'habitatge s'entén que comprèn també l'atribució de l'aixovar (mobiliari i tots aquells béns que es trobin en l'habitatge i estan afectats pel seu ús ordinari).

Feta l'anterior observació, hem d'endinsar-nos en els criteris d'atribució de l'ús del domicili familiar i la seva regulació. L'art. 233.20 CCat estableix que l'ús de l'habitatge familiar correspondrà al cònjuge que acordin les parts i mancant acord, serà l'autoritat judicial la que decideixi.

Per tant, tenim dues possibles vies:

2.1.- Per mutu acord de les parts que haurà de regular-se en el Conveni Regulador de separació o divorci.

2.2.- Per decisió judicial en el procediment judicial de separació o divorci i que al seu torn,     podem trobar-nos amb diferents situacions:

• Si no existeixen fills menors d'edat i cap dels dos cònjuges té un interès més necessitat de protecció que l'altre, no es realitzarà l'atribució a cap d'ells i la destinació d'habitatge familiar es resoldrà conforme al títol de l'habitatge.
• Si no existeixen fills menors però es constata que un dels cònjuges té un interès més necessitat de protecció, se li atribuirà a aquest l'ús del domicili familiar (en tot cas per temps limitat).
• Si existeixen fills menors d'edat i cap dels cònjuges té un interès més necessitat que l'altre, l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar serà en funció del tipus de guarda i custòdia que s'adopti en relació als fills o filles comunes:

  • Custòdia monoparental: el dret d'ús anirà vinculat al progenitor que s'adjudiqui la guarda dels menors.
  • Custòdia compartida: el Codi Civil de Catalunya no preveu un criteri exprés, per la qual cosa segons sigui el cas s'estarà al que sigui millor per a l'interès dels menors.

•  Si existeixen fills menors d'edat i al mateix temps, un dels cònjuges ostenta un interès més necessitat que l'altre:

  • Si la custòdia és monoparental, se segueix de forma preferent el criteri de l'atribució de l'ús al progenitor custòdia. Però de forma excepcional i per temps limitat, pot reconèixer-se a l'ús a l'altre progenitor que no és custodi per si el més necessitat.
  • Si la custòdia és compartida, s'atribueix al progenitor més necessitat.

3.- Temporalitat de l'ús de l'habitatge familiar.

Els cònjuges poden pactar lliurement la durada de l'ús (art. 233-24-1 CCCat), però la jurisprudència ha constatat en infinites ocasions que el principi fonamental que regeix l'atribució judicial del dret d'ús (tant si hi ha fills com si no) és que és sempre temporal.

Malgrat això, no existeix en la normativa quina durada ha de fixar-se per a l'atribució, quedant a la valoració del jutge en cada cas.

El fet que els fills aconsegueixin la majoria d'edat o la independència econòmica, pot ser un dels supòsits per a extingir el dret d'ús de l'habitatge familiar.

Recentment, el Ple de la Sala 1a del TS (Sentència sobre Dret de Família 641/2018 de 20 de novembre) va dictaminar que la convivència estable amb una nova parella extingeix el dret d'ús de l'habitatge familiar.

La referida Sentència entén que l'entrada d'una tercera persona en l'habitatge cap a perdre a aquesta la seva antiga naturalesa d'habitatge familiar, en servir ara en o ús a una nova família.