Quines són les diferències entre la pàtria potestat i la guarda i custòdia dels fills?

És molt habitual entre els progenitors que es confonguin els conceptes jurídics de pàtria potestat i guarda i custòdia, per la qual cosa en aquest article us intentarem aclarir les diferències entre tots dos conceptes bàsics que regulen les relacions amb els nostres fills menors.

La pàtria potestat o responsabilitat parental, tal com ho anomena l'art. 236-2 del Codi Civil de Catalunya, és el conjunt de drets i deures dels pares amb els fills menors d'edat no emancipats i que va lligat a la pròpia relació paternofilial, independentment del matrimoni entre els progenitors. Això significa que la pàtria potestat tant del pare com de la mare comprèn tant el dret com el deure de vetllar pels fills menors, alimentar-los, educar-los, procurar-los una formació integral, el dret a tenir-los en la seva companyia, a representar-los i a administrar els seus béns.

Mentre, la guarda i custòdia en canvi, es refereix al sistema de convivència, cura i assistència dels fills.

Què ocorre en casos de ruptura de la convivència entre pare i mare?

Els progenitors hauran de fixar un règim de guarda i custòdia, això és, de convivència, que pot ser un dels següents:

• A favor d'un dels progenitors, cas en el qual els fills menors conviuen amb un progenitor i es fixa un règim de visites a favor del progenitor que no ostenta la guarda i custòdia, per exemple de caps de setmana alterns.

• Es pot fixar el règim guarda i custòdia compartida, tots dos progenitors comparteixen el temps de forma equilibrada de cura amb els seus fills menors, per exemple els menors estan una setmana amb cada progenitor.

• Excepcionalment fins i tot, pot fixar-se la guarda i custòdia a favor d'un tercer.

La pàtria potestat o responsabilitat parental no obstant això, en cas de ruptura de la convivència entre els progenitors, es mantenen per igual i tots dos són igualment titulars, l'única cosa que hauran d'adaptar-se els drets i obligacions descrits a aquesta nova situació de ruptura (art. 233-8 del Codi Civil de Catalunya).

D'aquesta forma, el fet que s'atorgui la guarda i custòdia a un dels progenitors i l'altre tan sols tingui al menor, per exemple, dos caps de setmana al mes, no comporta que el que conviu amb el fill decideixi de forma unitària totes aquelles decisions que afectin als fills, sinó que sobre la base de la pàtria potestat totes aquelles decisions que afectin al desenvolupament, salut, cura i educació dels menors hauran de ser preses per tots dos progenitors amb independència del règim de guarda i custòdia que s'apliqui. El centre escolar al que acudiran els menors és un exemple de decisions que afecten a la pàtria potestat, per la qual cosa haurà de ser decidit entre tots dos progenitors de mutu acord.

I què ocorre quan els progenitors estan en desacord respecte alguna qüestió que afecti als seus fills menors?

Seguint amb l'exemple anterior, un d'aquests casos habitual és quan els progenitors no es posen d'acord respecte al col·legi al que volen que vagi el seu fill.

En aquest cas, el primer és resoldre el conflicte intentant arribar a un acord entre tots dos, podent fins i tot recórrer a la mediació familiar. Si encara així, segueix existint aquesta discrepància, qualsevol dels progenitors podrà acudir a la via judicial a través d'un procediment determinat de Jurisdicció voluntària, en el qual el Jutge, després d'escoltar a tots dos progenitors i als menors, en cas de que tinguin suficient judici i siguin majors de dotze anys, atribuirà la facultat de decidir sobre la controvèrsia en qüestió al pare o la mare.

En síntesis, hem de tenir clar que amb independència de qui es faci càrrec del menor en la seva cura durant el dia a dia, l'altre igualment segueix sent el seu progenitor i té uns drets i obligacions sobre els menors, que no poden ser extingits tret que sigui per decisió judicial.