L'amor no entén de fronteres, ni les fronteres d'amor

Degut als grans fluxos migratoris que es donen en l'actualitat a Europa i, concretament, al nostre país, el nombre de matrimonis i parelles mixtes, és a dir, aquells entre un espanyol i un estranger, no deixen d'augmentar.

Està clar que l'amor no entén de fronteres i que, en principi, res hauria de diferenciar a aquestes parelles de qualsevol altra, però la realitat és que, de vegades, les fronteres no entenen d'amor i aquestes parelles es troben amb certes traves legals que dificulten o fins i tot impossibiliten la seva formalització, encara més en aquells casos en que l'estranger es troba en situació irregular a Espanya.

En les parelles mixtes, la tramitació de l'expedient matrimonial previ i el procediment d'inscripció de parella de fet es complica, a més de per la necessitat d'aportació de més documentació relativa al membre estranger, per l'obligatorietat de passar per una entrevista reservada, amb l'objectiu d'acreditar la realitat de la relació de parella i assegurar-se de que no es tracta d'un matrimoni o parella de conveniència.

La importància d'aquest control, que s'ha intensificat en els últims anys davant l'increment de parelles i matrimonis mixtes, radica en que el matrimoni i la inscripció com a parella de fet en un registre oficial permet a l'estranger obtenir la targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió, en cas de que estigui en situació irregular i, en cas del matrimoni, a accedir a la nacionalitat espanyola, transcorregut el termini reduït d'un any de residència legal.

Però on està el límit d'aquest control? Cal recordar que el dret a contraure matrimoni és un dret fonamental, el respecte del qual ha d'estar per sobre de la potestat de control de l'Estat, pel que només es podrà impossibilitar la celebració del matrimoni o la inscripció de la parella de fet quan es tingui la certesa absoluta de que s'han formalitzat en frau de llei.

A més, cal limitar aquest control a aquelles situacions en les que objectivament existeixin indicis suficients de que es podria tractar d'un matrimoni o parella de conveniència, ja que la generalització d'aquest control atemptaria greument contra la intimitat personal i familiar d'aquestes persones que, per tal de formalitzar la seva relació, es veuen obligades a justificar la veracitat d'aquesta i a permetre la intromissió en la seva vida personal i familiar al aportar comunicacions privades i a l'haver de respondre a preguntes pròpies de la seva intimitat de la parella.

Fins i tot un cop celebrat el matrimoni o inscrita la parella de fet, en aquells casos en que l'estranger sol·licita amb posterioritat la targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió, si l'Oficina d'Estrangeria ho considera oportú (en base a criteris que a priori es desconeixen), els membres de la parella hauran de sotmetre's a una nova entrevista per separat davant de la Policia, essent necessari el seu informe favorable per tal que el permís sigui concedit, actuació que cal valorar molt críticament; fins a quin punt és competent un òrgan policial per declarar la falsedat o la veracitat d'una parella de fet o matrimoni, basant-se únicament amb el resultat d'una entrevista? Sobretot tenint en compte que no s'ha permès practicar altres proves (documents, testimonis, fotografies, etc.) i que aquesta vulnera l'article 39 de la Constitució Espanyola, que estableix l'obligació dels poders públics de protegir la família.

Malgrat que l'amor i el dret a formalitzar una relació de parella (en matrimoni o parella de fet) hauria d'estar per sobre d'aquest control, la realitat és que parelles reals es troben amb series dificultats, havent de suportar llargs procediments en els que són constants les intromissions en la seva vida personal i familiar i, en algunes ocasions, estant finalment obligades a acudir a la justícia amb l'esperança de que se'ls reconegui els mateixos drets que, de per sí, ja tenen la resta de parelles.