Família i treball: conciliem o renunciem?

Les actuals 16 setmanes de permís de maternitat situen a Espanya a la cua d'Europa i molt lluny de la mitja europea de 28 setmanes. La curta durada d'aquest permís, que resulta del tot insuficient tenint en compte que la Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un mínim de 6 mesos d'alletament matern exclusiu, obliga als progenitors espanyols (normalment les mares) a buscar altres maneres de cobrir com a mínim els 6 primers mesos de vida dels seus fills, com poden ser sol·licitar la compactació del permís d'alletament, gaudint-lo de forma continuada amb el permís de maternitat, la reducció de jornada o en última instància una excedència, que pot sol·licitar-se durant els tres primers anys de vida d'un fill i gaudir-se de forma continuada o fraccionada.

Tot i que la vinculació entre un recent nascut i la seva mare és naturalment indiscutible, la presència del pare en aquests primers mesos també és fonamental en les famílies, motiu pel qual és molt important conèixer quins són els seus drets.

Pel que respecta al permís de paternitat, període en que es suspèn el contracte de treball però es continua percebent el 100% de la base reguladora, destacar que des del passat 1 de gener de 2017 aquest s'ha ampliat de 13 a 28 dies per a tots els treballadors (els funcionaris públics ja gaudien d'aquest permís més llarg). Si bé aquest permís s'acostuma a gaudir de forma consecutiva al permís per naixement, que és de 2 dies, es pot gaudir en qualsevol moment dins del període de 16 setmanes corresponent al permís de maternitat o bé de forma immediatament posterior a la finalització d'aquest i, tot i que s'acostuma a gaudir a jornada complerta, també es pot fer a temps parcial.

Què passa si el permís per naixement o el permís de paternitat coincideixen amb les vacances del pare?

En cas que el naixement del fill tingui lloc durant les vacances del treballador, aquestes no es prolongaran, a menys que existeixi pacte en contra, pel que no podrà gaudir dels 2 dies de permís per naixement. Per altra banda, no és així amb el permís de paternitat, que podrà ser sol·licitat pel treballador una vegada acabi de gaudir les seves vacances.

Donada la curta durada del permís de paternitat cal preguntar-se: Què poden fer aquelles famílies que, per qualsevol motiu, necessiten una major presència del pare després del naixement d'un fill? Si bé la mare està obligada a gaudir d'un mínim de 6 setmanes del permís de maternitat, aquesta pot cedir al pare la totalitat o part de les 10 setmanes restants, que pot gaudir-les de forma successiva o simultània a la mare. A més, en aquells casos en que la mare treballa, el pare pot optar també per gaudir en el seu lloc del permís d'alletament, reduint la jornada laboral una hora al dia o bé acumulant aquestes hores en jornades complertes.

Tot i que és cert que aquest canvi legislatiu ha suposat un pas endavant per a l'equiparació dels drets de les mares i dels pares, la regulació actual dista molt de permetre una conciliació real y efectiva de la vida laboral i familiar.

No conciliem; renunciem. La majoria de nosaltres ens veiem obligats a triar, a prioritzar la vida familiar o la laboral i, òbviament, això sempre implica renunciar. Renunciem a tenir fills o a tenir-ne més d'un, renunciem a dedicar-los-hi tot el temps que ens agradaria, renunciem a la feina que sempre hem volgut o a l'ascens professional que sens dubte ens mereixem. Sobretot les mares, però també els pares, que cada vegada s'impliquen més en la criança dels fills, i o bé opten també per sol·licitar una reducció de jornada o excedència o renuncien a despertar-se amb el seu fill, dinar amb ell o contar-li un conte de bona nit abans d'anar a dormir.

Creure que, amb la legislació actual, podem tenir la feina i la família dels nostres somnis només contribueix a crear homes i dones que viuen estressats intentant arribar a tot arreu i es perden el millor de la seva vida laboral i el millor de la seva vida familiar. Tant de bo arribi el dia en que tots puguem conciliar i gaudir dels nostres fills sense la culpabilitat d'haver de triar!