Com hem de prendre les infusions d'estiu?

Tradicionalment l'ús de les plantes ha estat vinculat a temes de salut. Les plantes medicinals són una part important del remeier de totes les cultures. La globalització i la influència d'altres racons de món han posat a l'abast de tota farmaciola un ampli ventall d'herbes, arrels, fruits, llavors... que han enriquit els vademècums d'arreu.

Els anys i les modes han fet variar la manera de veure i de concebre el món de les herbes. Si en èpoques no molt llunyanes només es recorria a elles en situacions concretes (per tractar alguna patologia, indisposició o alteració, o com a prevenció), avui dia ho fem des d'una perspectiva més lúdica. No ens ha de semblar estrany, doncs, que els herbolaris s'hagin reconvertit i ofereixin plantes i composicions d'allò més diversa. Sobretot de fulles de te, que és la beguda més consumida del món, superada pel cafè a Europa. És per això que fàcilment ja es poden trobar establiments de restauració que ofereixen extenses i variades cartes.

[su_quote]les infusions i tisanes no són molt nutritives, però poden portar altres compostos beneficiosos[/su_quote]

Les infusions o tisanes no les podem considerar molt nutritives (per nutrients entenem les vitamines, minerals, greixos, proteïnes i carbohidrats), però sí que ens ofereixen altres compostos que ens són molt beneficiosos (i en ocasions perjudicials), i que més de 10.000 anys d'història han demostrat amb la pràctica. Actualment la ciència ha pogut identificar i posar nom a aquests compostos. Són els principis actius (tanins, compostos fenòlics, cumarines...), i rarament superen l'1% de la composició de la planta.

Existeixen diverses maneres d'extreure aquests principis actius però bàsicament se n'utilitzen dos: infusió i decocció. La infusió es fa per a les parts més toves de la planta. Es deixen fulles i/o flors de la planta en aigua calenta (sense bullir) entre 5 i 10 minuts. La decocció (també anomenada tisana) s'utilitza per a parts més dures com arrels, branques, escorces o llavors que necessiten estar una estona en ebullició, de 10 a 20 minuts i una altra estona en repòs, uns 10 minuts.

[su_quote]la infusió es fa per a les parts més toves de la planta, mentre que la tisana es fa per les parts més dures com arrels, branques, escorces, llavors ...[/su_quote]

A l'estiu i amb la calor, venen més de gust prendre-les fredes. A més a més són una bona alternativa als refrescs i sucs envasats, en ocasions excessivament ensucrats. I ens permet elaborar preparacions al gust i situació individual.

Preparar una infusió o una tisana en quantitats suficients per a poder-la anar consumint durant el dia no suposa cap perill pels seus compostos, sempre i quan es consumeixi dins les primeres 24 hores. La temperatura tampoc és un inconvenient, així que no hi ha cap problema en prendre's una infusió ben fresqueta. L'única cosa que hem de tenir present és no reescalfar la preparació.

[su_quote]les infusions i tisanes s'han de prendre durant les 24 hores següents a la seva preparació, i hem de tenir present de no reescalfar-les[/su_quote]

No oblidem, com bé hem anat explicant, que les herbes medicinals contenen principis actius i fer-ne un abús pot portar-nos problemes si no en coneixem les seves funcions. Cal actuar amb responsabilitat i estar informats del que ens prenem i la quantitat en la que podem fer-ho de forma segura. Per altra banda, utilitzar aquestes preparacions com a principal font d'hidratació tampoc està molt recomanat. Les infusions no han de substituir mai el consum habitual d'aigua.