Acomiadar en temps de confinament per pandèmia

No celebrar un acte de comiat, no facilita el procés de dol que ha de venir i haurem de crear les nostres pròpies maneres de comiat: dibuixant, escrivint cartes o poemes...

Estem vivint dies difícils com a individus, però sobretot, com a éssers socials. Davant de qualsevol situació nova i difícil, la por ens assalta. Encara més quan la nostra salut i la dels nostres éssers estimats estan en perill. La sensació de por i indefensió s'accentua, i més, quan la situació hem de viure-la en aïllament i amb les mínimes mostres d'afecte possibles, ja que aquestes suposen un risc.

Estem davant d'una realitat que fins fa molt poc ens resultava inimaginable. La crua realitat. Estant així les coses, quan la malaltia toca a la nostra porta, l'aïllament s'incrementa, com hem dit i ja sabem, perquè el perill es multiplica.


Com dir, llavors, als infants que aquest familiar que ha emmalaltit pot ser que no ho vegin més? Com sempre recomanem, posant la veritat sobre la taula, partint de les seves necessitats i adequant-nos al seu nivell de comprensió. Mentre el familiar estigui malalt, les tecnologies actuals poden ser d'ajuda perquè els i petits i petites de la casa li facin arribar els seus missatges. Tant els infants com els malalts, com qualsevol persona, ho agrairan, perquè, com ja hem dit, som éssers socials.

 


I si arribés la mort?

Aquesta situació és més dura en un escenari de pandèmia, ja que el malalt mor en soledat, malgrat tot l'esforç que estan realitzant els sanitaris i el voluntariat, i perquè els i supervivents no els poden acomiadar com volguessin.
El fet de no celebrar un acte de comiat, no facilita el procés de dol que ha de venir, de manera que haurem de crear les nostres pròpies maneres de comiat: dibuixant, escrivint cartes o poemes, cantant... Obrim les portes a què cada un li sorgeixi de dins.
Un altre aspecte molt important enfront d'aquesta malaltia contagiosa, és el de treure'ls responsabilitat davant de la mort. Els nens es creuen omnipotents pel que poden sentir que la persona ha mort per culpa seva.


Existeix material de suport?

Per fer front a la gravetat de la situació, Mar Cortina ha posat al seu web diversos recursos:
https://www.marcortina.com/blog/ Materials molt interessants i significatius creats des de la seva experiència personals i professionals.

Resumint: Parlar de la realitat des de la veritat; realitzem algun tipus de comiat per començar el camí del dol, des de l'expressió que a cada un li resulti més natural. Intentem restar culpabilitat als infants, dient-los que els morts han mort per emmalaltir molt greument.

En la mesura del possible, oferir presència, encara que hagi de ser mitjançant les noves tecnologies. I, no ho oblideu, d'una o una altra manera, demostrar el que ens estimem uns als altres, ja que mai sabem quin serà l'últim petó o l'última abraçada que donarem.

 

Més informació