Com detectar la preeclàmpsia durant l'embaràs

La preeclàmpsia pot afectar diferents òrgans com el cervell, el fetge o el ronyó i es caracteritzen per una alta pressió

La preeclàmpsia és una condició que afecta entre el 2 i el 10% de les embarassades, segons l'Organització Mundial de la Salut, que apunta que la seva prevalença és set vegades superior als països en desenvolupament que en desenvolupats.

La preeclàmpsia pot afectar diferents òrgans com el cervell, el fetge o el ronyó i es caracteritzen per una alta pressió. Es tracta d'una elevada i sobtada pressió arterial, que amb l'aparició de proteïnes a l'orina pot posar en perill el desenvolupament del nadó i la salut i, posar en risc la vida de la mare. La incidència de la preeclàmpsia augmenta amb l'edat de la mare, l'obesitat, les tècniques de reproducció assistida i en pacients afectats per altres patologies, com la hipertensió o la diabetis.

Aquesta malaltia estacional es pot desplegar en qualsevol trimestre de l'embaràs, encara que normalment es diagnostica a la setmana 20 amb diversos símptomes com:

  • Alteracions visuals, mal de cap, ganes de dormir i altres condicions neurològiques
  • Mal a la zona de l'estómac o a la zona dreta del costat, a l'altura del fetge
  • Insuficiència d'orina
  • Nàusees i vòmits
  • Inflor en mans, cara o peus


Determinades alteracions poden veure's en una analítica de sang que poden alertar d'una possible preeclàmpsia:

  • Plaquetes baixes
  • Dades que suggestionen insuficiència renal
  • Increment de transaminases hepàtiques