Què fer quan els nens no fan cas. Ajuda!

Els nens no fan cas?

Cada vegada més sovint ens trobem amb pares que es queixen que els seus fills no els fan cas. O que els qüestionen les coses. O que els demanen explicacions. O que es comparen amb ells. "Sempre es queixa

Mai fa cas a la primera

Tot ha de ser quan ell/a vol"

Són nens que a l'escola ni de bon tros es porten tan malament com afirmen els seus pares De fet, la majoria mai contesten i no els passa pel cap qüestionar al mestre a classe, ni portar-li la contrària.

"Li podries demanar que es posi a fer els deures de seguida que arribem a casa? És que si li dius tu, farà cas, si no, no hi ha manera"

Nens que no fan cas i sopen amb el mòbil, perquè si no, es neguen a menjar. Nens que no escolten per defecte; que qüestionen el que els adults proposen, que negocien amb ells, que troben "injustes" determinades actituds i es queixen sistemàticament per tot el que se'ls demana si no és del seu grat

A l'escola no acostumen a tenir aquests comportaments desafiants, perquè a classe s'han acostumat a ser un més i a haver d'esperar. I quan se'ls diu que no amb fermesa, acaten allò que se'ls denega; però a casa es senten amb prou força com per portar la contrària sistemàticament fins a obtenir allò que volen.

Les famílies d'avui, amb la millor de les intencions han fet dels seus fills el centre de l'univers convertint los en l'eix entorn del qual tot gira i quan creixen, es troben desbordats per una situació que se'ls escapa de les mans i no saben com reconduir.

En el seu descàrrec direm la majoria de pares són esclaus d'una situació laboral que poques oportunitats dóna a la conciliació familiar. Tenen moltes pressions i poc temps de qualitat per dedicar als seus fills. És per això que de vegades es senten culpables i tenen tendència a oferir als nens allò que demanen per evitar discussions i enrabiades. I els nens, que són petits, però no pas tontos, de seguida se n'adonen del poder que això suposa i reclamen amb insistència allò que volen perquè saben que tindran poca resistència al seu davant.

Aquestes conductes són cada vegada més freqüents quan els pares volen rectificar, els costa, perquè el vici ja està arrelat. Però és important no rendir-se i no pensar que tot està perdut.

Mentre els nens estan a la Primària, estem a temps per modificar hàbits i crear noves pautes de conducta. Cal posar límits i demostrar-los que som els adults qui decidim.

Com podem aconseguir que els nens facin cas? Sobretot, tenint-ho clar i

Sent conscients que som els adults els qui manem i estar disposats a demostrar-ho encara que això suposi morros, males cares i enrabiades desconsolades. Si un dissabte cal anar a comprar en comptes d'anar al cinema, s'hi va. I no hem de cedir a xantatges.

Donant explicacions si ho creiem oportú, però sense tenir remordiments per utilitzar, de tant en tant l'argument infal·lible del "perquè sí" o "perquè ho dic jo que per alguna cosa sóc la teva mare".

No donant opcions si no ens convé (Exemple: Podem donar poma, pera o plàtan; però no un flam a canvi de fruita)

No deixant que els nens utilitzin l'argument de la injustícia per fer-nos xantatge emocional. És cert que els adults som els primers que hem de donar exemple, però no necessitem el seu permís per fer coses que a ells els prohibim Nosaltres som adults i com a tals ens podem permetre unes llicències que ells no ens han de qüestionar.

Els caps de setmana són un bon moment per canviar coses Tenim més temps per estar amb ells i hem d'intentar combinar les estones d'oci de tots. No cal estar pendents a tota hora de fer activitats que a ells els agradin sempre, perquè també han d'entendre que els adults tenen vida pròpia i també necessiten el seu temps i el seu espai.

I si no sabem com fer-ho, sempre podem tirar de la pedagogia innata dels nostres avis. Com que aleshores no hi havia ni blogs educatius, ni revistes especialitzades, ni manuals sobre el procés de creixement de les criatures, tenien un parell d'arguments infal·libles i que aplicaven sense remordiments.

A saber

? "Quan dic prou és PROU i S'HA ACABAT"

? "Perquè ho dic jo I PUNT"

Segurament no era molt ortodox, però us asseguro que tothom entenia a la perfecció que la qüestió quedava tancada sense donar opció a la discussió.

Així que us animem a ser valents i no tenir por de contradir els desitjos de les vostres criatures de tant en tant. Els mestres a les aules ho fem i us podem assegurar que responen la mar de bé, perquè en el fons tenen molt clar quan poden insistir i quan no hi ha res a fer.

I PUNT.