Santa paciència. Què fer quan nens i adolescents ens posen a prova

El diccionari diu que la paciència és la capacitat mental. La paciència permet ajornar i controlar impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats.

Els nens i adolescents, per definició acostumen a fer perdre la paciència dels adults en moltes ocasions. La seva impulsivitat, la seva tendència a la immediatesa i la seva baixa capacitat de frustració, ens altera fàcilment. Això ens provoca reaccions inapropiades que no contribueixen a calmar els ànims ni aporten serenor.

Però a ser pacient també s'aprèn. I en aquest article exposarem algunes estratègies que us poden ajudar al respecte.

Quan ens alterem i perdem la paciència, la convivència es veu malmesa. Per tant, és important seguir unes pautes. Un fet que ens permetrà mantenir-la el màxim possible i reconduir situacions quan els ànims estan crispats.

Trucs per mantenir la paciència:

• Posar normes clares. Si el nen les incompleix o dóna llargues, manifesta empatia, però al mateix temps mostrar-nos inflexibles. Ja entenc que això ara no et ve de gust. A mi em passaria igual, però cal que t'hi posis. Quan abans comencis, abans acabaràs.
• Tot i que és difícil, procurar no alçar la veu. Si cridem, contribuïm a crispar la situació. Si ens mantenim serens, donem sensació de control i de confiança encara que la professó vagi per dins.
• Recordar que hi ha responsabilitats que són innegociables. Que siguin poques i ben triades. Mostrar-nos amables a l'hora de dur-les a terme, però actuar amb fermesa.
• No permetre que els nens recriminin les nostres actuacions i es comparin amb nosaltres. És preferible no cridar als nens. Si alguna vegada ho fem, no ens hem de sentir culpables. Hem de deixar ben clar que això no els dóna permís a què ens cridin.
• Tirar del sentit de l'humor. Quan veiem que una situació es complica, és preferible buscar la manera de destensar l'ambient.
• Crear hàbits diaris. La constància i la repetició són aliats de la paciència. Ens ajuden a recordar que tot té el seu moment i el seu temps.

La paciència és una qualitat que cal anar adquirint

Per altra banda, caldrà que expliquem als nostres fills que la paciència és una qualitat que cal anar adquirint a poc a poc. Les persones no naixem pacients: plorem quan tenim gana, quan ens espantem, quan tenim set... Cal ensenyar a saber esperar i a saber encaixar les frustracions. És per això que des de petits els hem d'ensenyar a fer de l'espera un temps aprofitable: tenint una conversa, llegint un llibre, observant l'entorn, organitzant mentalment el dia... Perquè esperar formarà part de les seves vides d'una forma ineludible i serà bo entrenar-los al respecte per tal que no s'alterin més del compte o ho visquin amb neguit.

En fi, tots hem d'entendre que la paciència és necessària en infinitat de situacions. Ens ha d'ajudar a conviure amb els altres, a reaccionar davant dels imprevistos i a no alterar-nos quan les coses es torcen.

En definitiva, que tenir paciència quan hi ha criatures pel mig hauria de ser innegociable però tot i que és fàcil comprendre la seva importància, resulta difícil trobar la manera d'enfortir-la i dur-la a la pràctica. Amb tot, com a adults que som és bo que no ens rendim al respecte i mirem de potenciar-la el màxim possible per fomentar el bon clima familiar.