SOCOOOOORSSSS!!! Tinc una preadolescent a casa!!!

Com ha passat????? no estic preparada per tenir un preadolescent a casa...

Fa no res et tenia dins meu i ara només vols fugir de mi, m'ha agafat desprevinguda... Ara què?

Ara no he llegit res…. no he tingut temps…. tens dos germans darrere que empenyent amb força ho sento….però m'has agafat desprevinguda, ja ets preadolescent!

Tot està malament, tot és un NO, els petons han desaparegut i on hi havia abraçades ara trobo colzes, mans, ... Mama ara noooooo! Mama aquí nooooo! Mamaaaaaa!!!!

Que dur! De debò! Pensava que no m'arribaria,  però crec que la velocitat del dia a dia m'ha fet engolir els senyals i tot.

I així de sobte ha aparegut a casa la preadolescència per la porta gran,  amb contundència, rebot i mal estar.

M'encantaria dir-te que tot això passa, que ens anem acceptant, que ens anem coneixent, que les hormones es regulen i que no hi ha mal que duri 100 anys.

Que tot el que avui ho detestes, demà serà fantàstic, però evidentment si t'ho dic jo, no serveix, perquè una altra cosa que porta aquesta etapa és l'autoafirmació, buscar un grup i pertànyer a ell.

Amb el temps ho aprendràs, i jo estaré al teu costat sempre, perquè jo també vaig ser com tu, i no fa pas tant. I sé que una abraçada de la mare ho cura tot.

Encara que em rebutgis mil cops jo t'abraçaré 1001! Amb aquelles abraçades que enganxen i curen tot, o almenys serà tan sincera que et reconfortarà.

I sobretot, quan menys em vulguis, jo t'estaré esperant, recolzant i ajudant a caminar per aquest dur però preciós camí que comences.

Se m'ha girat feina ho sé, però estic tant o més espantada que tu.  Estic segura que n'aprendrem molt juntes, per no repetir errors i seguir els encerts, com a mare m'esperen dues oportunitats més de fer-ho bé.