Nens i adolescents que passen desapercebuts

Avui parlarem dels nens i adolescents que, pel seu caràcter o personalitat acostumen a passar desapercebuts. D'ells, mai se'n parla i potser faríem bé de fixar-nos més en les seves qualitats. Les persones que passen desapercebudes, les invisibles, són un col·lectiu força nombrós. Mai parlem d'ells perquè són discrets i no criden l'atenció. A les aules viuen eclipsats pels companys moguts o especialment xerraires de qui cal estar pendents sovint... Pels qui presenten alguna dificultat concreta d'aprenentatge que hem d'ajudar a resoldre... O els qui pateixen alguna situació personal, familiar o mèdica que requereix alguna intervenció concreta a la seva vida a l'escola.

Però entremig de tota aquesta diversitat, sempre trobem un grup dins de cada aula. A priori, no presenta cap dificultat concreta, cap problemàtica específica, cap capacitat extraordinària ni cap discapacitat que sobresurti respecte de la resta. Ni res que els faci mereixedors d'un tracte o un seguiment especial. Aquests nens i adolescents formen part d'un col·lectiu, generalment discret i prudent que pot passar totalment desapercebut curs rere curs. Mai són font de conflictes ni provoquen cap enrenou.

Més sobre el perfil dels que passen desapercebuts

Els mestres, els coneixem bé, perquè afortunadament estan a les nostres classes any rere any, observant des de les seves taules com es desenvolupa la vida de les aules on habiten.

Els reconeixeríeu de seguida perquè tenen una manera de fer molt especial: no acostumen a queixar-se massa, viuen i deixen viure, no volen sobresortir, no provoquen enfrontaments, acostumen a acceptar les regles dels jocs al pati i les normes de funcionament de l'aula, parlen poc i acostumen a fer cas dels advertiments que se'ls hi fan. No són alumnes modèlics perquè com tothom, també tenen mancances i limitacions. I encara que no són especialment populars, tenen el seu grup d'amics a qui donen suport a i pels qui se senten ajudats. No sempre destaquen per les seves qualificacions acadèmiques tot i que en general, transiten per una franja de correcció en els seus resultats.

Protagonisme pels altres

En definitiva, són els qui acostumen a quedar-se en segon terme perquè deixen el protagonisme als altres.

Si creieu que els vostres fills encaixen en aquesta descripció, us podeu considerar uns afortunats. Cal que reivindiquem el paper d'aquestes personetes que cada vegada estan en més clara minoria i que no sempre estan prou valorats.

En un món com l'actual on de vegades ens costa veure més enllà del nostre propi melic, la seva discreció i la seva prudència són un plus poc reconegut per la resta. I tot i que de vegades són titllats de ser persones grises, mancats de força o d'empenta, la veritat és que sense proposar-s'ho, també asserenen els ànims, creen un bon clima de treball a les classes i contribueixen a fer que les coses rutllin. I tot això ho fan sense posar-se medalles i sense cridar l'atenció.

Per tant, si teniu fills amb aquestes característiques, valoreu-los força. Ajudeu-los a trobar el seu lloc a la vida i a no sentir-se inferior als altres només perquè no siguin els capitans de l'equip de futbol, els delegats de classe o els qui criden l'atenció en qualsevol àmbit en el qual es belluguen.

La valoracio dels mestres als nens i adolescents que passen desapercebuts

Els mestres som afortunats i els coneixem bé. I valorem moltíssim la tranquil·litat que sempre aporten a l'aula, encara que la seva manera de ser passi desapercebuda que la dels altres. Així que si els vostres fills pertanyen al grup que passa més desapercebut de la classe, animeu-los, i feu-los veure com és d'important també la seva postura a la vida. Han d'entendre que la discreció, la contenció i la prudència són valors tan valuosos com la valentia, el carisma o la facilitat de paraula. No els compareu amb qui més destaca. Doneu-los la veu que sovint es queden els altres i, sobretot, ensenyeu-los a no donar poder a qui no se'l mereix.

I si el que voleu és fomentar una actitud més discreta i prudent en els vostres fills, aquí teniu els punts forts de les persones que fan d'aquestes qualitats la seva manera de viure:

1. No participen de les crítiques als altres.
2. Observen abans de parlar.
3. Saben expressar opinions i no jutgen les dels altres.
4. No expliquen mai un secret o confessió d'un tercer.
5. No criden (perquè no li fa falta)
6. No donen consells gratuïtament.
7. No diuen grolleries, ni tracten mai amb menyspreu a qui pensa diferent.
8. No acaparen les converses.
9. Analitzen les coses abans de dir-les.
10. Mai comparteixen informació d'altres sense demanar permís.

Llàstima que la discreció, la prudència i la introspecció hagin estat sempre unes qualitats tan infravalorades.