El culte a la imatge, nens i adolescents

En els últims anys, a causa del boom de les xarxes socials, el culte a la imatge i la importància que els nens i adolescents li atorguen ha anat en augment de forma exponencial. A les escoles ens hem adonat que els nens cada vegada tenen més en compte el seu look des d'edats més infantils.

Tot plegat és fruit d'un sistema que ens manipula amb intel·ligència i una societat que cada vegada potencia més els likes en detriment a altres valors fonamentals. I els adults, sense adonar-nos, hem entrat en aquesta dinàmica introduint als nostres fills en una espiral, que encara no els pertoca i que els aboca a la frivolitat més absoluta sense remei.

El cert és que tot i que el culte a la imatge ha existit sempre, la societat consumista actual li ha atorgat una importància vital i ens vol a tots en una adolescència perpètua, proporcionant-nos un munt d'ímputs dels quals és difícil escapar: hem de semblar els més atractius, tenir el cabell sedós, l'afaitat perfecte, el look més sofisticat, el maquillatge permanent i la talla ideal. I així ens trobem fent dieta, anant al gimnàs i creient que necessitem complements de tota mena que ens faran sentir millor. El cas és que aquesta obsessió per agradar, per lluir el millor físic possible i per demostrar que el temps no passa per a nosaltres sovint ens converteix en esclaus de la nostra pròpia imatge i ens condiciona el nostre dia a dia i la nostra autoestima...

I en aquest procés, acostumem a oblidar que els nostres fills viuen al nostre costat observant la nostra obsessió per la dieta, l'exercici i la joventut que volem projectar. I sense voler contribuïm a potenciar en ells una dependència de la imatge que viuen amb total normalitat. I donat que això ho experimenten des de ben petits, quan l'adolescència arriba, els adults es veuen desbordats per les seves exigències respecte a la imatge i no saben com parar una cadena de despropòsits que se'ls ha anat de les mans.

Així doncs, a continuació exposem una sèrie de realitats que podem observar en nens i nenes d'avui, que encara els queda molt per entrar a l'adolescència i que conviden a reflexionar:

• Nens i nenes de parvulari i primària amb serrells tenyits, gomines i potingues diversos al cabell, amb tot el que suposa la utilització de productes químics innecessaris des de tan petits.
• Nenes amb ungles pintades, lluentors als llavis que celebren les seves festes infantils a salons de bellesa o manicura...
• Preadolescents de 9 o 10 anys amb roba de marca, roba trencada o roba ajustada gens adient per córrer, saltar o fer la croqueta per terra.
• Adolescents i preadolescents amb tops sexis, shorts impossibles, caputxes a les aules, gesticulacions que envaeixen els passadissos i els patis de les escoles i instituts.

 

En fi... Tot un seguit de maneres de fer que els nens absorbeixen perquè és el que veuen en talents show televisius de màxima audiència (on els protagonistes són nens com ells) o en els canals de youtubers i iinfluencers de moda que segueixen amb devoció.
Els pares moltes vegades, fins i tot promouen aquests hàbits perquè els fa gràcia veure al seu fill o filla cantant, ballant o comportant-se com un adult, i en cap moment pensen que aquesta manera de fer se'ls pot girar en contra anys després.

Però el cert és que cremar etapes més aviat del que pertoca és un perill que pot acabar provocant conflictes que a la llarga costen força de gestionar. A saber:

• Nois i noies que es volen tatuar o perforar el llavi, la llengua o la galta abans d'hora quan encara no tenen un criteri prou definit per a adonar-se que determinades accions són irreversibles...
• Desordres alimentaris produïts per l'afany de voler entrar en talles impossibles...
• Obsessions per la macrobiòtica, la cuina vegana o l'ortorèxia (trastorn caracteritzat per l'obsessió de menjar sa i fer exercici de forma compulsiva) en plena preadolescència, edat clau en el creixement.

I un grapat de trastorns més de nova generació que ni tan sols existien dècades enrere.
És la nostra obligació com a adults apostar pel sentit comú i inculcar als nostres fills des de ben petits, la importància de dur una vida sana i d'adquirir uns bons hàbits sense caure en el parany del culte a la imatge que els porti a l'obsessió. Perquè el fet que cada vegada hi hagi més joves que quan compleixen 18 anys demanin una operació de cirurgia estètica per celebrar la majoria d'edat, no deixa de ser una dada preocupant que no hauríem de prendre a la lleugera.
La imatge és important; però la mesura, també. I encara que sigui difícil lluitar contra els estereotips que la societat imposa, sense dubte és responsabilitat nostra ajudar-los a tenir criteri al respecte i a no deixar-se enlluernar pel postureo i la frivolitat d'un like.