Conte de Nadal: "Llums de la ciutat"

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i vivia en una casa molt petita a les afores de la ciutat. La seva família era molt pobre.

El seu pare treballava en una mina traient carbó, una feina molt perillosa i mal pagada. La seva mare feia feines a la casa d'una família benestant, i el seu sou també era petit. Amb ells, hi vivien els avis materns, pel que amb prou feines arribaven a final de mes i no podien permetre's cap mena de luxe.

Un dia, pels voltants de Nadal, el pare d'en Pau li va donar uns centimets perquè es comprés uns caramels o quelcom que li fes il.lusió. En Pau, feliç d'aquesta ocasió tan extraordinària, es va dirigir cap a la ciutat amb la intenció de passar la tarda.

Va passejar pels carrers sense trobar res que pogués comprar amb aquells pocs diners. Mica en mica, es va anar fent fosc, i els llums de la ciutat es varen encendre, i també els llums de Nadal. Embadalit de tanta bellesa, va arribar a una cantonada on es trobava ajagut a terra un pobre home. Aquest, anava vestit amb roba trencada i bruta. Tenia una barba llarga, els ulls foscos i una mirada tranquil-la. L' acompanyava un gos pelut i petit que reposava als seus peus.

-Bona tarda- digué l'home.- Per favor, dona'm uns diners per comprar menjar ja que porto dies sense fer un mos.

-Com et dius? –respongué en Pau.

-Gustav és el meu nom. I el teu?

- Pau. Porto unes monedes per comprar-me alguna cosa, però veig que tu les necessites més que jo.

I sense dir res més, li donà tots els diners que duia. Content, però, d'haver ajudat a un home pobre, en Pau se'n va tornar a casa i va explicar a la seva família el que havia fet amb els seus diners. Tots van trobar que havia fet bé d'ajudar a una persona més pobre que ells.

En Marc vivia a la ciutat. La seva família era molt rica. El seu pare era gerent d'una gran empresa i guanyava molts diners. La seva mare tenia un negoci on venia vestits molt cars. A casa no hi vivia ningú més, tan sols un gos pastor que la protegia dels lladres.

Un bon dia, ben a prop de Nadal, el pare d'en Marc li va dir:

- Marc, agafa aquests cent euros i vés a comprar-te alguna cosa que t'agradi.

El Marc, content, així ho va fer. Va marxar de casa pensant què es podria comprar aquesta vegada. Caminava per la ciutat

il-luminada pels llums de Nadal, però no trobava res que no tingués.

De cop i volta es va trobar en una cantonada, un senyor mal vestit, brut i amb barba que es dirigí a ell tot diguent-li:

- Bona tarda. Per favor, necessito uns diners per comprar menjar. Fa dies que tenim la panxa buida el meu gos i jo.

- Com et dius?- respongué en Marc.

- Gustav és el meu nom. I tu?

- Jo em dic Marc. Porto uns diners, però em sap molt de greu perquè el meu pare me'ls ha donat per comprar-me alguna cosa, i és el que vaig a fer.

- Gràcies de totes maneres.- contestà Gustav.

En Marc va arribar a casa amb un joc nou per la "play" i va comentar amb els seus pares el que havia passat. El seu pare l'hi va contestar que havia obrat bé, que el que havia de fer aquell home pobre era buscar feina i no anar demanant diners a la gent.

Varen passar els dies i va arribar la nit de Reis. En Pau i en Marc varen escriure les seves cartes als Reis Mags i les varen donar durant la Cavalcada.

L'endemà, en Pau no es podia creure el que veien els seus ulls, la sala d'estar de casa seva estava plena de regals per a ell i la seva família! La felicitat va omplir la seva llar.

En Marc, en despertar-se, va córrer impacient cap al menjador, però va veure amb gran sorpresa i decepció que els Reis només li havien portat un regal i pels seus pares, cap. La tristor va omplir casa seva.

Gustav, que en realitat era un patge reial, i els Tres Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar, estaven molt satisfets del que havien fet.

- Tothom es mereix el que té. - va dir Melcior.

- En Pau, un nen pobre, ha donat tots els seus diners a en Gustav, mentre que en Marc, de família rica, cap - respongué Baltasar.

- Ben cert… aquest és el dia de Reis que es mereixen cadascun d'ells- digué en Gaspar.

EN AQUEST MÓN, LA GENEROSITAT ÉS UN DO, L'AVARÍCIA, UNA DESGRÀCIA.

Espero que us hagi agradat aquest conte que he escrit per a tots vosaltres, i que ens ha il.lustrat la Berta de 7 anys per Pares i Nens. Gràcies Berta!

Us desitjo a tots un molt Bon Nadal, sigueu bons... jejeje...

J.P