Coneix a Clara de 'Tierra en las manos'

Nova convidada a la secció d'entrevistes, aquest cop tenim amb nosaltres a Clara Pons, creadora del blog Tierra en las manos. Un espai on descobrir propostes d'allò més diverses i divertides per fer amb els més petits de la casa amb la natura i a l'exterior.

• Què és "Tierra en la manos"?

És un blog on comparteixo idees perquè els nens puguin jugar sobretot amb la natura o a l'exterior, donant molta importància a elements com el fang, l'aigua, la terra..., elements molt sensorials, i intentant recordar el dret que tenen els nens a embrutar-se. Quan descobreixes el món de veritat és inevitable acabar una mica tacat! Seguint aquesta idea, faig propostes per jugar a l'aire lliure, per adequar espais a l'exterior per nens com el balcó, el jardí, el pati... Idees per fer a la natura i també moltes propostes sensorials amb plastilines, pasta de sal, coses molt manipulables. Es tracta que el nen ho pugui vivenciar, que no sigui tot alguna cosa que li expliquen, que ho llegeix o que ho veu en imatges, sinó que sigui ell el protagonista. Crec que és allò que més et queda a l'edat adulta.

• Com sorgeix el blog?

Fèiem moltes coses amb el meu fill Jan i pensava "ostres, això estaria bé compartir-ho", a part m'agrada molt escriure i era com molt fàcil d'unir-ho en un blog. També veia que hi havia molts blogs cenyits a pedagogies en concret i em faltava alguna cosa més bàsica encara, que és això: el dret d'embrutar-se, el dret de manipular amb les mans, d'aprendre a través de l'experiència.

• Qui és Clara Pons?

És una pregunta complexa (riu). Vaig néixer i créixer en una urbanització envoltada de bosc on podia entrar i sortir de casa i jugar amb molta llibertat. A més, vaig anar a una escola molt respectuosa amb els nens. Quan vaig fer vuit anys ens vam mudar i vaig anar a parar a un poble que era molt menys natural amb una escola molt més convencional i allò em va impactar. Crec que és una idea que m'ha acompanyat de per vida, com un rerefons, de la importància que els nens puguin créixer amb respecte, amb temps per desenvolupar-se i a l'aire lliure. De manera accidental, vaig estudiar dret pensant que havia de fer alguna cosa de profit. Però sempre he estat fent formació en criança i en educació. És una cosa que m'ha acompanyat. Abans de tenir al Jan, vaig deixar el dret per poder-me implicar amb ser mare com jo creia.

• Quina és la teva forma d'entendre la infància?

La infància és una etapa per créixer, aprendre i desenvolupar-se sense pressa, podent-li donar a cada nen allò que necessita per estar tranquil i poder-se desenvolupar lliurement. No penso que sigui una etapa en la que embotir el nen de coneixements sinó proporcionar l'ambient i eines perquè ell sol tingui aquestes ganes d'aprendre i trobi la forma. Penso que els nens vénen amb tot el necessari per desenvolupar-se i que si donem a cada nen el temps que necessita, ho farà.

• Defenses fermament que els nens han de jugar a l'aire lliure. Per què?

És com una necessitat innata, la nostra biologia ens demana això. Quan estem a la natura o a l'aire lliure veig els nens amb una alegria diferent, amb una "soltura" i amb una energia que en espais tancats no es dóna. A part d'això, una cosa que crec que és fonamental, a la natura els colors són pausats, els ritmes són lents, és com que tot és més relaxat. No hi ha joguines estridents, amb sorolls mecànics que crec que no tenen molt a veure amb l'ésser humà. A més a més, a la natura tot pot ser aprenentatge i les relacions entre els nens també són molt diferents, són més calmades, no hi ha aquesta lluita per un material en si. També he apreciat que no hi ha una divisió tant gran entre gèneres, que de vegades la provoca el mateix material que tenim a casa (la pilota o la nina).

• En alguna ocasió has dit que jugar i embrutar-se amb el fang fa nens més feliços, redueix els seus nivells d'ansietat i estimula la capacitat d'aprenentatge. Explica'ns...

Això del fang és una cosa científica. El fang i la terra tenen una sèrie de bacteris que quan entren en contacte amb l'organisme genera serotonina, activant-se nivells de felicitat i estats de concentració més alts. A part, el fet que el cos tingui bacteris fa treballar també el sistema immunitari. Avui dia hi ha moltes al·lèrgies perquè vivim en mons tan asèptics que el sistema immunitari al no tenir feina, se la busca. Tots aquests efectes positius s'estenen fins a tres setmanes en el temps. Per tant, jugar de forma regular a fora tocant terra i fang, millora l'estat de salut.

• Com haurien de ser les joguines dels nostres fills?

Crec que les joguines han de ser un punt de partida per al nen, per a que l'impulsin a imaginar alguna història o al revés, quan ja ha creat aquesta història són una eina que serveix per recrear-la millor. Si ha decidit que avui vol ser banquer, doncs uns sobres, uns papers o uns diners que tingui de joguina el poden ajudar a seguir desenvolupant aquella aventura. Aquest joc que sorgeix de l'interior del nen li permet posar en ordre alguna cosa que ha passat aquell dia, un desig que té o una necessitat. Quan la joguina ho fa tot, queda completament desvinculada de la persona o del nen. Hi ha moltes joguines en que el nen és un espectador passiu, prem botons però ell realment no està fent res. També opino que les joguines han de ser poc treballades. Per exemple, no cal que la planxa sigui igual que la de l'adult, pot ser un tros de fusta amb una nansa. Al no estar tant definida té possibilitats de joc més obertes.

• Què són els "materials no estructurats" i per què són tan importants?

Són materials que no tenen una funció concreta. Poden ser fustes, pedres, pals... coses que li ofereixes al nen perquè ell li doni el sentit que cregui. Amb pedres o fustes, el nen tan pot fer torres, com fer que una pedra és un cotxe, que una fusta és un martell o una espasa. Permet donar-li a aquell material el valor d'una cosa diferent (en realitat és el que és el joc simbòlic). Un nino és un nino però un pal o una pedra poden ser moltes altres coses.

• Què falla de l'educació convencional d'avui?

En general avui dia l'educació dóna molt de pes a tot el que és l'aprenentatge mental, cognitiu, matemàtic... I falta aportar la vivència real. Per exemple, si has seguit tot el procés de creixement d'una planta, l'has plantat i l'has cuidat tu... això et queda més gravat, allò que has vivenciat és més difícil d'oblidar. També s'ha de procurar que el nen estigui bé, tranquil... només des d'aquí pot créixer i aprendre. I per a que això es doni és molt important que hi hagi més mestres. És inviable que un sol professor estigui sol amb 25 alumnes i de vegades més, i els pugui atendre a tots com cal.

• Com haurien de ser els patis de les escoles?

Haurien de ser espais més naturals, amb una doble finalitat. Una és acostar la natura a les escoles per afavorir l'aprenentatge vivencial. Si al pati hi ha plantes o sota una pedra trobem els caragols, les bavoses o formiguetes, tot això facilita aquesta part d'aprenentatge. I l'altra és que si canviem les estructures dels patis, també estem canviant les coses i les relacions que passen en ells.

Tinc el record de quan anava a l'escola, que el pati eren dues pistes de ciment, en una hi havia la de futbol i a l'altra la de bàsquet i no hi havia res més. La gran majoria segueixen sent així, com a molt tenen un racó amb sorra pels nens de parvulari, però ja a partir de primer surten d'allà i es troben amb el pati de ciment. Si tenim terres de sorra, de pedretes, elements de fusta, desnivells... tot això també afavoreix l'aprenentatge sensorial i la motricitat i, a més a més, l'afavoreix a tots per igual, no només als nens que juguen a futbol o a bàsquet. Aquí trobaràs més informació.

• Quins consells donaries a les famílies?

No m'agrada gaire donar consells perquè trobo que cada nen i cada família és única, però sí penso que una idea de base és deixar-los ser com són i observar-los, en tot cas, per poder-los acompanyar bé. Avui dia hi ha tantes pedagogies diferents i es donen tants consells que deixes de veure el nen que tens al davant i s'acaben fent coses contradictòries. Per exemple hi ha molts articles sobre "cómo potenciar la imaginación de tu hijo", quan el primer és no aixafar-la, que moltes vegades ho fem inconscientment, des de la lògica adulta o com ens han criat. Primer ens dediquem a xafar-la i després la construïm o intentem construir-la de nou amb activitats fetes expressament per això. Però els nens venen amb quasi tot "de sèrie". El que hem de fer és proporcionar l'espai i l'energia adequats per a que aquell nen tingui ganes d'aprendre i poder-lo acompanyar.

• Defenses alguna pedagogia en concret?

Sí que hi ha pedagogies que m'agraden més o menys, però en general m'agrada molt la idea de la Pedagogia Viva de que "allò adequat és el millor a cada moment". I és que en funció de cada nen, família o de les circumstàncies pot haver-hi alguna cosa que sigui més adequada que una altra i quan et cenyeixes, és com que et tanques portes. Personalment també m'agrada molt Waldorf, perquè posa l'èmfasi en respectar la infància sense presses, permetent-li primer madurar per després adquirir coneixements. També és una pedagogia que dóna importància a la dimensió espiritual dels nens, que la tenen i de vegades ens pensem que no. Però en general, no cenyir-se a una pedagogia permet aprofitar les coses bones que tenen totes.

Gràcies Clara et seguirem llegint a "Tierra en las manos"