Embaràs múltiple. Tot el que sempre has volgut saber

En l'embaràs múltiple cada bebè es desenvolupa en la seva pròpia bossa pel que no seran idèntics i poden no tenir el mateix sexe i no assemblar-se. L'embaràs múltiple es poden produir en qualsevol parella, especialment en les que ja tenen antecedents familiars o els que fan tractaments de fertilitat. 

Aquest tipus d'embaràs es detecta fàcilment a través d'una l'ecografia durant el primer trimestre de gestació. Quan es donen certes característiques com un creixement accelerat de l'úter, una mida més gran del normal, haver realitzat un tractament de fertilitat pot indicar que en l'úter hi ha més d'un fill. Encara que la gestació múltiple és especial, no té per què ser problemàtica, però exigeix ​​més vigilància que un embaràs convencional. Tot i això, el risc d'avortament és més gran que quan es tracta d'un únic fetus. A més, es pot donar el fet que un dels dos embrions pugui ser eliminat per l'organisme durant les primeres setmanes abans no es faci l'ecografia i passar desapercebuda per a la mare, ja que la gestació de l'altre fetus segueix amb normalitat.

En l'embaràs múltiple l'embarassada manifesta abans les típiques molèsties i té més risc de patir alteracions com diabetis, anèmia o hipertensió, entre d'altres.

La mare d'un embaràs amb més d'un bebè s'ha de sotmetre a un control ginecològic més intensiu amb l'objectiu d'allargar la gestació al màxim i evitar trastorns i complicacions. Per allargar l'embaràs és vital descansar molt, tant de dia com de nit i en determinats casos, el metge recomana repòs en els últims mesos i no sotmetre's a estres o fatiga. Tampoc convé fer determinats esports a partir del segon trimestre, així com no tenir relacions sexuals a partir del tercer trimestre. 

Segons recomanacions dels ginecòlegs tenint en compte cada cas, normalment és beneficiós que s'augmenti de manera moderada les calories i que es faci una alimentació variada i equilibrada. També dins de l'alimentació no es pot descuidar la ingesta de ferro, iode i àcid fòlic per assegurar el bon desenvolupament del nadó. 

A l'estar sotmès a més pes i tensió els símptomes típics de l'embaràs com les nàusees, les cremors estomacals, les digestions pesades, el cansament, les lumbàlgies, ciàtiques, estries són bastant més agudes. Amb relació al part, moltes vegades no cal recórrer a una cesària per donar a llum els bebès, encara que ha de ser el metge qui ha d'avaluar el risc depenen de factors com la salut de la mare, els seus antecedents obstètrics, la posició dels nens, entre d'altres.