Nens i NenesNens i nenes

Vídeo “L’educació mata la creativitat” de Ken Robinson

09-02-2017

Ken Robinson és educador, escriptor i conferenciant britànic, doctor per la universitat de Londres. Considerat expert en aspectes relacionats amb la creativitat, la innovació i els recursos humans creu que s’haurien d’incorporar classes d’art en el currículum escolar.

 

Una de les seves crítiques més dures cap al sistema escolar és que aquest sistema mina la creativitat dels infants molt lluny de potenciar-la, lluny de potenciar també les intel·ligències múltiples i el talent de cadascun dels nens i nenes.

 

Aquest és un tall d’una de les seves conferències on denuncia aquesta insensibilitat del sistema i dels professors envers els talents dels nens i nenes.

 

 

A les nostres escoles, en la metodologia tradicional actual, ens encantaria poder dir que no passa el mateix però no és així. La creativitat tampoc es potencia, i lluny de potenciar-se també es limita i se li talla les ales.

 

Fixeu-vos doncs en molts exemples de les nostres escoles quan en les manualitats que fan, aquestes manualitats són dirigides, tothom fa les mateixes, el producte final és el mateix i amb el mateix material. Podem dir que aquí hi ha hagut creativitat?

 

Què passa quan han de fer produccions pel pessebre, o per funcions o per qualsevol cosa? Sempre hi ha consignes i materials determinats, sempre ajustats a la realitat a la que vivim, i qui surt d’aquests estandards és alliçonat i se’l dirigeix al que “ha de ser”.

 

Mirem si no, aquest clar exemple, que em vaig trobar de la meva filla aquest Nadal. Havien de fer les casetes del pessebre, cada cicle o curs, no ho sé del cert, les feia d’un material diferent (per cert, cada any repeteixen). Aquest any a la meva filla li tocava fer-la amb caixes de sabates, a la meva gran amb fang.

 

Bé, primer havien de dibuixar amb paper la seva caseta de pessebre. Les caixes són disposades de la mateixa manera, les portes, les finestres etc… tot està molt estudiat. Aquí no hi ha espai per a la imaginació. Bé, la meva filla, se li va acudir pintar el terra de la seva caseta de colors diferents, a ella li devia agradar així, i per què no? Doncs la seva professora va mostrar una cara de disgust al veure-ho, li va dir que allò no era bonic i que el terra de les cases havia de ser marró. No us podeu imaginar com va sortir la meva filla aquell dia d’escola. Aquella professora li va donar una lliçó sobre com havien de ser les cases, les cases havien de ser amb el terra marró, ja que no hi ha cases amb el terra de colors, i en aquella època tampoc n’hi havia. Molt bé, en primer lloc, del que es va assegurar la professora va ser que la meva filla mai més s’atrevís a fer quelcom d’innovador que pugués ser motiu de rebuig dels altres, i per altra banda, que en cap altra situació havia d’atrevir-se a arriscar-se a sortir de les consignes donades, i que totes les manualitats i dibuixos han de reflectir la més estricta realitat.

 

I jo em pregunto, si tots el nens i nenes haguéssin adoptat aquestes lliçons, hagués existit mai un Picasso o un Miró? Rotundament no. I per què no hi pot haver una caseta de pessebre amb terra de colors si ella se l’ha imaginat així?

 

El pitjor d’això, no és que la meva filla deixi de fer una caseta de colors o dibuixos imaginatius i diferents, és que en el futur, les solucions als problemes o els projectes més atractius seran aquells que siguin creats per ments amb capacitat de pensar diferent de la resta, d’imaginar solucions diferents als problemes, de crear i innovar. I això és el que ens explica aquí en Ken Robinson. I si els hi donem aquestes lliçons, si donem aquestes consignes, si els hi avortem la seva capacitat creativa, què els hi quedarà en el futur per a enfrentar-se als reptes que la vida els hi posi per davant? Això és el que volem?

 

 

Per aquest motiu, un canvi en el sistema educatiu i en la formació dels nostres professors i professores és urgent. És urgent perquè no volem omplir el món de professors universitaris, volem omplir el món de persones que treballin en allò en el que realment són bons, en allò en el que tenen talent. Per tant, projectes com Escola Nova 21 hauran de donar-se pressa per emprendre un nou camí cap a una educació respectuosa cap als nostres infants, cap a la contemplació de les intel·ligències múltiples i el foment de la creativitat i l’art, on trobar en cada nen i nena el seu potencial i el seu talent, motivant-lo i explotant-lo, sigui una prioritat.

 

 

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*