Nens i NenesNens i nenes

Per què els nens/es no volen anar mai a dormir?

08-12-2017

Per què els nens/es no volen anar mai a dormir?- Pares i Nens

Suposo que us haureu adonat que el moment d’anar a dormir és un moment, si més no, característic. Normalment els infants no els agrada anar a dormir i quan s’acosta l’hora sembla que els hem d’arrossegar cap al llit, previs rituals, és clar.

Aquest és un moment del dia en que tot s’enlenteix, els vingaaaa, vaaaa, vés a rentar-te les dents, vés a fer un pipí, posa’t el pijama… o anem a posar el pijama, anem a rentar les dents… Si són petits normalment els ajudem nosaltres pel que pot ser més ràpid, però si són més grans s’entretenen amb qualsevol petita distracció.

Si teniu l’hàbit de llegir amb ells abans de dormir, o fer-los llegir si són més grans, el temps també s’allarga, per tant cal tenir-ho en compte. Quan finalment sembla que arriba el moment de tancar la llum comencen les excursions perquè tenen set, tenen més gana i volen un got de llet, perquè volen la llum oberta de fora el passadís,… Quan marxes segur que no has acabat, et criden dos o tres vegades més, que tenen fred, que tenen més set, que volen un altre petó, que s’han descuidat de dir-te una cosa… A tu se’t va acabant la paciència perquè estàs esgotat o esgotada i tens ganes de sopar o agafar el sofà i la manteta i desconnectar una mica… I molts cops, tot el que els hi ha passat a l’escola i que has intentat que t’expliquin durant el sopar i no t’han explicat t’ho comencen a explicar amb una necessitat imperiosa perquè els escoltis. Pot ser? Ara? Justament?

Doncs sí, així és. Pot ser i és. En primer lloc, els infants passen tot el dia envoltats de persones, grans i petites, i no estan gairebé mai sols, tret d’alguna vegada que juguen sols o, si són més grans, comencen a estar a estones a la seva habitació o moure’s sols pel poble o pel barri. A més, han passat moltes experiències, i experiències socials que els ajuden a créixer però que també els hi poden crear problemes o angoixes.

 

A la nit es queden sols amb ells mateixos i apareixen les pors o les preocupacions

Els infants viuen en el mateix món que nosaltres, envoltats d’inputs igual que nosaltres, veuen, senten, experimenten i estan estimulats tot el dia. En el moment d’anar a dormir és el moment del dia en que molts d’ells han de separar-se de les persones i quedar-se sols, a la seva habitació, sense ningú més i per moltes hores. Han d’estar sols i en silenci per poder adormir-se i amb el llum apagat. Quedar-se sols amb ells mateixos costa. Els infants que dormen acompanyats de germans poden sentir-se menys sols però en aquest silenci que han de complir per dormir també es poden sentir sols.

Aquí poden aparèixer i apareixen les pors. Els més petits projecten les pors a personatges fantàstics de la seva imaginació, poden no saber separar del tot bé el que és real o el que és fruit de la seva fantasia. Així doncs apareixen la por als monstres, a algun peluix de l’habitació, a que hi hagi algú a l’armari etc… Els més grans poden experimentar angoixes o pors sobre experiències reals pròpies o d’altres persones, per exemple de situacions que els hi passa a l’escola, o que passen a casa, que senten o veuen per la televisió, a suspendre un examen, a fer el ridícul, a perdre un amic, al perill etc…

Al igual que nosaltres, és durant la nit, en el moment de dormir, que els nens i nenes recorden i es preocupen de tot allò que els pot estar angoixant a la seva vida quotidiana.

 

A l a nit, aquestes angoixes i problemes s’amplifiquen i es poden veure més grans del que són si no es resolen

 

Tot és més real en la seva consciència al estar aïllats de tots els estímuls del dia i sentir-se sols i en silenci. A vegades els costa dormir perquè no identifiquen què els preocupa, sobretot si són petits, i a vegades ho identifiquen però no ho parlen per vergonya, por o culpa. O a vegades tan sols durant el dia han estat distrets en altres coses i no ens en han parlat, i és a la nit quan són conscients d’allò que els preocupa i en volen parlar. És fàcil d’entendre perquè a nosaltres també ens passa, si no, molta gent no prendria pastilles per dormir.

 

No n’hi ha prou amb posar-los a dormir

Per aquest motiu, és important que tinguem en compte que no n’hi ha prou en que haguem establert uns hàbits per anar a dormir i que haguem “ensenyat” als nostres fills i filles a dormir. Cal cert acompanyament i comprensió en cas que els hi costi. El bo de tot això és que en aquest moment podem detectar més fàcilment si tot els va bé o no. D’alguna manera podem observar si hi ha alguna nit que estan més angoixats i els hi costa més dormir, pot funcionar com un sistema d’alarma. Un sistema d’alarma però sense alarmar-nos, doncs en la majoria dels casos són problemes que parlant-los amb ells queden resolts i els nostres fills i filles passen pàgina. Molts cops ens adonem que potser hi ha alguna cosa que no han entès bé, o els hi falta informació, o bé entre tots podem trobar una solució al problema.

 

Quan intentem trobar una solució al problema us recomano que no els hi doneu la solució directament sinó que els ajudeu a trobar-la per ells mateixos

 

Per exemple els hi podeu preguntar: “I com creus que podries solucionar-ho? Has pensat alguna cosa?” Podeu donar-li pistes, opinions, i encaminar-los cap a la solució però si la troben ells la seva autoestima, a més, quedarà reforçada i estaran més compromesos amb la solució. Podeu donar un reforç positiu per a que s’animin a solucionar més problemes: “em sembla que la solució que proposes és molt encertada”.

 

El mètode dels “10 minuts” en la intimitat

Us recomano que afegiu, doncs, al recompte final de temps per posar-los al llit, uns “10 minuts” més, i quan els tingueu al llit us estireu o seieu al seu costat amb la llum apagada o en la penombra (això afavoreix la intimitat i relaxa i prepara per dormir) i xerreu, segur que tenen coses a dir-vos. Tampoc cal que sigui cada dia, però si veieu que no deixa de demanar-vos coses: tinc set, no puc dormir, vine un altre moment… el millor és veure què passa. En aquest moment d’intimitat descobrireu coses que possiblement no descobriríeu d’altra manera. A vegades, no cal ni que feu preguntes, ells mateixos començaran a parlar. I si ho podeu fer cada dia millor. Veureu com la vostra relació i el vostre vincle millora, la seva confiança també i sentiran que són importants per a vosaltres, doncs durant el dia molts cops anem molt enfeinats i tenim poc temps per dedicar a escoltar-los amb tots els nostres sentits posats.

Amb aquest mètode dels “10 minuts” de xerrar en la intimitat abans de fer-los el petó de bona nit, els tranquil·litzareu i els hi donareu molta seguretat i calma, i funciona tan bé que els qui estigueu donant gotes de melatonina per dormir potser les podreu anar reduïnt mica en mica fins a deixar de donar-lis.

És possible que un dia sigui molt tranquil i no necessiteu més que 5 minuts, mentre que un altre veieu que en necessiteu 15, depenent del que us expliquin. Si pot ser, deixeu que comencin ells a parlar, podeu tan sols dir un: “com has estat avui?” Si hi ha alguna cosa que en vulgueu parlar vosaltres sobre ells també és un molt bon moment per reflexionar, en canvi no ho és per donar sermons. Si no parlen podeu fer preguntes a l’aire però a mi m’agraden molt les  observacions del tipus: “t’he vist content avui amb el teu amic”, o “a hoquei avui se’t veia cansat”. Estar uns minuts junts en silenci també és bo si es dónen aquests espais.

Un cop establiu aquesta rutina, si algun dia esteu molt cansats i us demanen parlar però no hi ha res que els angoixi, també podeu dir-lis que avui esteu molt cansats i que necessiteu anar al llit, que l’endemà parlareu sense falta. També han d’entendre que vosaltres teniu les vostres necessitats i que a vegades no podreu fer-ho, potser esteu malalts o no us trobeu bé, això també pot passar i no passa res. L’endemà en seguireu parlant.

També pot passar que un tema sigui molt llarg de parlar però els angoixi, podeu tranquil·litzar-los d’alguna manera de forma general i dir-lis que l’endemà a la tarda en parlareu en calma i acabareu de trobar-hi tots junts la solució, que poden descansar tranquils o tranquil·les.

 

I com fer-ho amb els més petitons?

Quan són molt petits segurament no us explicaran el que els angoixa perquè no tenen la capacitat de detectar, identificar les seves emocions ni explicar les seves preocupacions. Aleshores el més important és un moment d’intimitat de “bon rotllo”, carícies, un conte que els ajudi a desconnectar, una abraçada una estoneta, recordar que els estimeu molt… L’Empar Moliner, explica que el llibre de contes que va escriure per la seva filla quan era petita, “Contes infantils contra tot pronòstic”, és un llibre per llegir sota els llençols amb una llanterna. Us imagineu quina experiència més xula i íntima? O també hi ha uns contes per llegir a les fosques que són fluorescents, o podeu fer un petit exercici de relaxació fent imaginar al vostre infant una gran lluna que poden imaginar com ells vulguin amb el color que vulguin i que la seva llum va caient per sobre el seu caparró i va baixant poc a poc fins als peus, o el mateix amb una fada màgica que deixa anar uns polvets màgics de purpurina que també els va cobrint fins als peus i que aquesta purpurina és molt màgica i fa dormir… imaginació al poder! Això són coses que als infants els fan sentir bé i quan es senten a gust i bé, estimats, cuidats i segurs, dormen.

Si els seguiu notant angoixats us recomano que durant el dia els feu dibuixar, doncs els nens i nenes dibuixen el seu món interior, i en podeu parlar. O bé també podeu jugar amb ells o elles a playmobil o a nines, també amb aquests jocs podreu observar moltes coses dels vostres fills i filles que els poden estar preocupant, doncs com passa en el dibuix, en el joc els infants projecten les seves angoixes, preocupacions i experiències, el joc en sí mateix és terapèutic.

Si tot i així aquesta angoixa durés en el temps i no sabéssiu a què és degut (l’escola ho hauria d’haver notat també) sempre és recomanable parlar-ho amb un professional.

 

Aquests petits minuts amb la llum tancada o a la penombra, en plena intimitat són un tresor. És important que cap infant, nen o nena més gran vagin a dormir angoixats o preocupats, ni deixeu mai que vagin a dormir sense haver solucionat un problema amb vosaltres. Si han de reflexionar, intenteu que reflexionin en algun moment del dia i en pugueu parlar i solucionar abans d’anar a dormir per poder-vos fer una abraçada, un t’estimo i un petó de bona nit, això mai els hi ha de faltar passi el que passi, ni a vosaltres tampoc. No oblideu que aviat creixeran i no s’ho deixaran fer!

2 Comentaris

  1. Marta 9 de desembre de 2017 Reply

    Assimilació de la separació dels pares!

    • Author
      Pares i Nens 9 de desembre de 2017

      Naturalment Marta, tens tota la raó, en un moment en que els fills i filles han d’adaptar-se a un canvi tant important com aquest, amb tota la càrrega emocional que comporta, els afecta i com a causa que els afecta, els pot angoixar i preocupar alterant el moment d’anar a dormir entre d’altres coses. Caldrà ser molt pacient, xerrar molt i intentar preservar entre els pares un mínim de concòrdia per tal que els fills pateixin el menys possible. Aquí comptarà molt les xerrades d’un amb un i totes les bones experiències que puguin tenir amb cadascun dels progenitors, doncs els vincle patern i matern s’ha de continuar potenciant, malgrat la situació, i no seria bo que cap d’aquests vincles es veiés malmès per la separació conjugal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*