Nens i NenesNens i nenes

L’avorriment té beneficis en els nens

23-02-2017

L'avorriment té beneficis en els nens- Pares i Nens

 

Es tracta d’un titular que pot sonar força estrany… ho he entès bé? Esteu dient que cal que els nens s’avorreixin? Doncs sí.

Vivim una època on el “no fer res” està molt mal valorat. La nostra capacitat professional o personal (i fins i tot el nostre èxit) es troba sovint lligat al concepte de tenir moltes coses a fer… de no tenir temps. No parlem de feina, sinó de “tenir coses a fer” encara que siguin relacionades amb el lleure. Poques són les vegades que no sabem què fer o que tenim un dia totalment “buit” de responsabilitats. Aquesta situació de dubtosa salubritat que vivim els adults, la traspassem inconscientment als nostres infants. I sense voler els estem donant també un missatge erroni: avorrir-se és molt dolent.

 

Si ens parem a observar, a més, com viuen també els nostres fills, veurem que viuen molt semblant a nosaltres. Van tots els dies a l’escola, surten i fan activitats extraescolars, deures, bany o dutxa, sopar, etc… estàn molt ocupats i tenen molt poc temps per jugar, per desconectar, per inclús tenir un espai de tranquil·litat amb nosaltres i parlar de com els hi ha anat el dia. Estan aprenent a fer i rebre amb molta rapidesa, a viure ràpid, a trobar gratificacions de manera ràpida i per tant, en general, tenen un baix nivell de tolerància a la frustració, precisament per aquesta immediatesa en la que viuen.

 

Per tant, per un costat, toleraran molt malament no tenir res a fer o res en què jugar o amb qui jugar. Toleraran molt malament l’avorriment perquè estan molt acostumats a que quan demanen la nostra atenció els hi donem de seguida, per això, quan detecten un mínim d’avorriment ràpidament agafen la tauleta, la Play, etc…

 

En aquests casos, encara és més necessari entrenar els nostres fills en la tolerància a l’avorriment. Potser us pregunteu per què? Per què és necessari l’avorriment? I quins són els seus beneficis?

 

Heather Lench, de l’Universitat de Texas, explica que l’avorriment es troba darrera d’una de les característiques nostres més importants, la CURIOSITAT. L’avorriment evita que caiguem sempre en el mateix i ens impulsa a posar-nos noves metes, a explorar nous horitzons i noves idees. Incrementa la motivació i la creativitat, portant a la ment a deambular, pensant en formes associatives i creatives.

 

Com a societat valorem la innovació, les idees disruptives i les expressions artístiques, és a dir, allò que s’allunya de lo convencional i que és fruit de la creativitat. Quan el nen s’avorreix connecta amb ell mateix, trenca amb les activitats dirigides, es deixa anar… Si un nen s’avorreix i ningú li diu què fer, ell mateix acabarà trobant una forma d’entretenir-se i sovint implicarà la seva imaginació. A més, avorrir-se permetrà que experimenti una nova sensació, que aprengui a conviure-hi i en tregui profit. De ben segur, l’ajudarà a viure una vida més relaxada, a ser més tolerant i a lidiar amb altres sentiments com la frustració o la impaciència.

 

Per últim, cal diferenciar entre tenir estones d’avorriment, que és bo per tot el que hem explicat, amb un estil de vida sense estímuls. En el cas dels joves adolescents per exemple, hem d’estar alerta, perquè una vida sense estímuls (amics, aficions, etc…) podria conduïr a un avorriment continutat molt negatiu que a la vegada podria abocar a produïr conductes de risc per matar l’avorriment, com el consum de drogues, alcohol o activitats d’alt risc que són activadores d’adrenalina.

 

John Eastwood, de la Universidad York (Canadà) va dir:

“Vivim en una societat dominada per la tecnologia, en la que estem massa estimulats (…) Això ens posa en una mena de cinta per córrer: ens la passem esperant coses que revisquin la nostra curiositat cada cop més fàcils i més ràpides. Però és possible que això ens causi, en realitat, més avorriment”.

 

Tampoc es tracta ara de que provoquem l’avorriment en els nostres nens i nenes de manera activa, però cal deixar enrere la idea de que cal omplir-los l’agenda per fer-los feliços. Us proposem un petit exercici: deixeu per uns dies de programar l’oci dels infants, deixeu espai per a que estiguin sols i sense activitats i òbviament desconnecteu selectivament les pantalles que ens envolten a totes hores… i observeu, a veure què passa….

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*