Nens i NenesNens i nenes

La importància de l’educació nutricional

11-10-2017

La importància de l'educació nutricional- Pares i Nens

 

L’Educació Nutricional s’hauria de plantejar com a disciplina d’una banda, emmarcada en l’anomenada Educació per la Salut i de l’altra, basada en el seguiment d’un model bio-psico-social de salut on convergeixen multitud d’estudis des de l’epidemiologia o la psicologia de l’aprenentatge fins a la psicologia social, la sociologia i l’antropologia, dibuixant un panorama interdisciplinari que s’ocupi del desenvolupament i la integració de les ciències de la salut, socials i conductuals.

Així mateix, la Nutrició Comunitària es defineix com

el conjunt d’activitats vinculades a la Salut Pública dins el marc de la Nutrició Aplicada i la promoció de la salut

El naturòpata nutricionista hauria de ser una figura clau en l’equip de nutrició comunitària on interactuaria juntament amb altres professionals com metges, infermers, terapeutes, treballadors socials, docents de les diferents etapes de l’ensenyament, sociòlegs, antropòlegs i psicòlegs, entre d’altres.

La tasca del naturòpata nutricionista en l’educació nutricional hauria de ser essencial per identificar i avaluar problemes nutricionals, així com per a intervenir en polítiques generals de salut i programes de formació en nutrició.

 

L’educació nutricional en els diferents àmbits: la família i les institucions educatives

 

Els comportaments i els estils de vida no són assumptes exclusivament individuals i íntims, els estils de vida no es redueixen a decisions individuals, sinó que depenen dels límits imposats per l’entorn físic, sociocultural i influenciat directament pels seus mitjans econòmics.

Sota aquest supòsit, tindrem en compte que l’educació nutricional hauria d’intervenir en els diferents contextos en què interactuen infants i joves, sobretot en el sí de la família i en l’escola o instituts.

Les recents publicacions al voltant de la incidència de sobrepès i obesitat en aquests grups de població han provocat la posada en marxa de nombrosos estudis i projectes nutricionals on l’educació nutricional representa un element clau, i, a aquest respecte, no podem pensar que la informació transmesa als diferents col·lectius comporta de manera lineal un canvi de comportament.

El comportament alimentari discorre per factors més enllà dels nutricionals. L’individu es troba influenciat per condicionaments que van des dels purament biològics, fins als ecològics, econòmics, polítics i ideològics, i és per això que el plantejament de qualsevol campanya d’educació nutricional suposa tenir en compte els mateixos. D’aquesta manera, la informació nutricional transmesa ha d’anar acompanyada d’una sèrie de tècniques i mètodes que facilitin el canvi d’actitud tant en nens com en joves, tenint en compte els condicionants que intervenen en les eleccions alimentàries.

L’abordatge de l’educació nutricional en aquest col·lectiu implica la contribució tant de l’educador com de la família, i en el cas de joves, la col·laboració dels seus iguals. Els diferents tallers nutricionals a plantejar en l’actualitat han de suposar la contribució d’elements tant materns com paterns, d’acord amb els canvis alimentaris que, cada vegada més, mostren la intervenció del pare en les tasques de la llar, tant en l’elaboració de menjars com en la compra.

En aquest sentit, la informació nutricional que el nen o el jove portaria a casa hauria de ser coneguda pel pare i la mare que utilitzarien el temps lliure per escoltar-los i realitzar diversos exercicis que els permetrien conèixer el que han après a l’escola durant les campanyes programades. La cuina s’ha de plantejar com l’espai ideal per realitzar aquestes tasques, sobretot durant l’elaboració culinària on l’encarregat de fer-la aprofitaria per reforçar determinats conceptes.

la cuina s’ha de plantejar com l’espai ideal per realitzar tasques sobre el que els nens i nenes han après a les escoles, sobretot durant l’elaboració culinària on l’encarregat de fer-la aprofitaria per reforçar determinats conceptes

També seria interessant la contribució de tots els membres en l’elaboració de la cistella de la compra, tant en la realització del llistat a casa com en l’establiment habitual de compra.

De la mateixa manera, les famílies del segle XXI s’enfronten a la impossibilitat de poder menjar amb els seus fills a causa de la incompatibilitat d’horaris i d’aquesta forma, les campanyes nutricionals haurien de contemplar l’avaluació nutricional dels menús en els menjadors escolars. En aquest sentit, seria essencial que els familiars tinguessin constància en tot moment dels menús, per poder complementar en berenars i sopars la nutrició del nen. Per a això, pares i mares rebrien xerrades. S’aconsella una al trimestre que serien acordades amb l’associació de mares i pares de l’escola. Els temes haurien de plantejar-se en tres blocs: alimentació equilibrada, hàbits saludables i trastorns del comportament alimentari. És important el reforç del tema sobre l’exercici físic en els primers blocs.

No cal dir que els aliments servits en els menjadors escolars haurien de ser ecològics, com ja passa en altres països de la nostra comunitat amb una escala de valors en vers la salut molt més desenvolupada.

s’aconsella que es facin xerrades organitzades per les AMPAs sobre nutrició a l’escola per tal d’ajudar als pares i mares a establir un canvi d’actitud sobre alimentació equilibrada, els hàbits saludables i els trastorns del comportament alimentari

Ja en les institucions educatives, la formació del professorat és imprescindible. Per a això seria bo d’una banda, la incorporació de cursos de formació nutricional, i, d’altra, la realització d’activitats als nens i joves d’acord amb cadascuna de les edats. Aquestes activitats serien programades al principi de curs, repartint-se a manera de quadern-agenda que el nen faria part a l’aula i part a casa. Al final de curs l’equip d’educació nutricional valoraria la tasca tant del professor com de la família.

La complexitat dels canvis d’actituds i comportaments motiven la reflexió sobre aquesta disciplina per contribuir al seu perfeccionament, fent necessària la intervenció de tots i cadascun dels agents que integren el fet alimentari, i elevant-se a factors econòmics i polítics, que, d’altra banda, són els més difícils de modificar a causa dels interessos en joc. Un exemple d’això el tenim en la publicitat alimentària o en els interessos de la indústria alimentària que cada vegada més promocionen productes que provoquen la confusió. Tot això ens ha de fer reflexionar sobre l’educació nutricional i la seva importància.

Estem alimentant bé els nostres nens, nenes, i joves? I no menys important, els estem educant perquè en un futur sàpiguen alimentar-se de forma saludable, i tinguin bons hàbits alimentaris?

 

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*