El TDAH i els seus tractaments

El TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb hiperactivitat o sense) té un origen genètic i és un trastorn del funcionament cerebral, que afecta entre un 5 i 10% de la població, majoritàriament masculina, encara que altres estudis el situen entre el 3 i 6%.

Sembla que és més difícil diagnosticar-ho a les nenes pel seu aprenentatge social i cultural, diagnostiquen més casos de TDA que de TDAH.
Els símptomes comencen a la infància i es caracteritzen per una manca d'atenció, una excessiva activitat motriu i la impulsivitat.

• La manca d'atenció es determina principalment perquè tenen dificultats per mantenir l'atenció en tasques repetitives i avorrides per ells.
• L'excessiva activitat motriu és perquè els costa estar quiets, s'aixequen de la cadira a l'aula, molesten als companys, parlen massa...
• La impulsivitat fa que siguin incapaços d'actuar abans de pensar interrompin sovint. Aquestes manifestacions canvien amb l'edat.

Aquests símptomes es tradueixen en dificultats d'aprenentatge en el llenguatge oral i la comprensió lectora, baixa memòria de treball, etc.
Altres problemes associats són tenir baixa autoestima, depressió, ansietat, patir assetjament escolar, trastorns de conducta...
 

Com tractar-lo

Farmacològic: pels pares i mares és comprensible que els hi preocupi administrar psicofàrmacs essent important conèixer els avantatges i els inconvenients d'aquests pel tractament del TDAH. S'ha de valorar-ho amb els docents i professionals de la salut.
Diversos estudis d'experts alerten des de fa temps un augment del diagnòstic del TDAH i també de la medicació que reben, manifestant que poden tenir conseqüències físiques, socials i psicològiques, quan els prenen i en l'etapa adulta.
En casos de símptomes més lleus caldrà entrenar als pares i tutors de l'escola, per conèixer com poden intervenir i modificar quan calgui, les conductes dels infants amb TDAH.