Els nens d'Uganda, la felicitat sense joguines

Fa uns dies vaig trobar un documental "ABC Africa" filmat per l'equip d'Abbas Kiarostami, sobre els nens orfes d'Uganda. Just fa poc més d'un any vàrem visitar aquest país.

El motiu del viatge era visitar una neboda que col·laborava en projectes de cooperació a Fort Portal, ciutat d'uns 40.000 habitants.

Fa anys vaig anar a Kènia, va ser un viatge de "postal", si el comparo amb el fet a Uganda.

Uganda, anomenada "la Perla d'Àfrica", ens va suposar emocions i  experiències personals diferents d'un convencional viatge per molts motius:

• El paisatge amb els seus grans llacs com el Victoria.
• El més gran del continent africà.
• Els parcs nacionals amb la seva fauna i la gran quantitat d'aus exòtiques.
• Els poquíssims turistes occidentals el que provocava que ens miressin amb curiositat i també nosaltres a ells.
• L'acollida dels seus habitants.
• Etc.

L'extrema pobresa de la població sense passar gana, ens va alleugerir una mica, però sense deixar-nos de plantejar: Com poden existir actualment a la nostra societat aquests grans desequilibris?

El 85% de la seva població viu en zones rurals, tenint com a principal activitat econòmica l'agricultura, la pesca i el conreu.

En els últims anys el sector dels serveis supera ja el 50% del PIB.

Si parlem de l'amabilitat dels seus habitants, he de comentar especialment oberts però alhora tímids i educats que són els nens i nenes. No demanen diners, només "sweets". Pels camins i pistes o des de les seves cases et saluden amb un "How are you?", esperant que els hi contestis dient "Fine. Ok". He de dir que en tornar del viatge, a part de somiar amb aquesta frase, també em resultava més familiar que abans d'anar-hi.

Allà vaig pensar, no tenen joguines?

Durant el viatge només vaig veure dues nenes amb nines fetes de cartó i pintades a mà, un nen arrossegant un pal lligat a una ampolla de llet de plàstic i dos taps que feien de rodes. Sí que veiem nens fent rodar neumàtics de motos.

Els nens i nenes ajuden a la família buscant aigua i treballant a les parcel·les abans d'anar a l'escola o quan tornen.

No tots els nens poden anar a l'escola perquè depèn de les possibilitats econòmiques de la família.

En veure un orfenat de nens a partir de 4-5 anys, vaig pensar que a la tornada m'informaria de les possibilitats i tràmits d'adopció.

El govern ugandès va aprovar una nova llei exigint als estrangers que visquin allà almenys un any abans de formular una sol·licitud d'adopció. Prohibeix l'opció de la custòdia legal que provocava que els nens abandonessin el país per la via ràpida.

Amb aquesta nova llei volen evitar moltes irregularitats per corrupció i orfenat il·legals dedicats exclusivament per adoptar nens.

Aquest país de 39 milions d'habitants (juliol 2016), té entre 2,4 i 3 milions d'orfes degut al Sida.

El desenvolupament econòmic actual no és suficient per la seva alta natalitat de 5,8 fills per dona (2016). Aquesta dada té relació amb les nombroses i precàries clíniques maternals que veiem.

Serà difícil oblidar aquest país i l'alegria de la gent, tenint en compte les condicions tan precàries en què viuen.

Per descomptat m'agradaria tornar-hi per continuar descobrint i emocionar-me amb noves experiències.