Normes, comportaments i conseqüències

En aquesta vida no naixem ensenyats, per això el procés educatiu és tan costós i dura tota la vida.

Per aprendre qualsevol cosa cal practicar per arribar a aconseguir determinades fites i conductes.

En aquest sentit les normes que ens regulen resulten indispensables per aprendre i per consolidar comportaments.

Les criatures entenen això de seguida i quan entren a l'escola per primer cop, de seguida se n'adonen que hi ha unes normes que cal complir perquè la convivència amb els altres així ho exigeix. I si saltar-se la norma està penalitzat, caldrà assumir l'error acatant les conseqüències que el nostre incompliment comporti.

Així doncs, les normes estaran presents a la vida de les criatures des de l'instant mateix en què neixen: a la clínica, a les cases, a les escoles, a la localitat on vivim... Per tant, és important que els pares, des de l'inici pactin i marquin la normativa que pretenen aconseguir dins l'àmbit domèstic i que aniran modificant a mesura que passin els anys en funció de les necessitats de cada edat.

Què cal tenir present?

1. Cal establir normes clares en funció de cada edat. Poques, però ben delimitades.
2. Cal explicar que els nostres actes sempre comporten una sèrie de conseqüències; per tant, cal pensar abans d'actuar i, sobretot, preveure possibles imprudències.
3. Cal prioritzar. Els nens són nens i no poden fer-ho tot bé. Hem de decidir quines normes considerem innegociables i fer entendre que el seu incompliment comportarà conseqüències.
4. Les conseqüències han d'estar ben clares des del principi i han de ser assumibles. Si decidim que l'ús incorrecte del mòbil suposa passar-se un dia sencer sense ell, cal que siguem capaços d'assumir el que això comporta, perquè si no, la normativa perd credibilitat i nosaltres, també.
5. No hem de cedir a xantatges. És bo que el nostre comportament d'adults sigui un referent i serveixi d'exemple; però també disposem d'uns privilegis que les criatures no tenen per què gaudir. El concepte d'injustícia que tan sovint esgrimeixen els nens i adolescents a les cases no ens ha de fer dubtar.
6. Cal recordar que cada casa és un món, i cadascú ha de trobar la manera de fer que millor s'ajusti a la seva realitat i als seus valors i prioritats. Evitem jutjar com fan de pares els altres, o comparar-nos amb ells. Hem de ser prou humils per no creure'ns els millors i prou segurs per confiar en les nostres decisions, perquè al cap i a la fi, tothom exerceix la paternitat el millor que sap o pot. I no sempre resulta senzill.
7. Cal enfocar les normes com un benefici per la convivència. Els nens han d'entendre que el seu incompliment, pot perjudicar a tercers. Quan això passi, les disculpes són necessàries, però no sempre són suficients; en aquests casos, les disculpes hauran d'anar acompanyades d'un acte que miri de reparar allò que no hem acabat de fer prou bé.
8. I sobretot, hem d'aconseguir que les criatures entenguin que l'incompliment dels altres no ha de justificar que ells hagin de fer el mateix. La qual cosa resulta terriblement complicada, us ho asseguro.

En definitiva...

Ensenyar als nens a ser conscients que els seus actes generen conseqüències, és una tasca que cal començar com més aviat millor, perquè són molt capaços d'entendre-ho.

Els mestres som conscients de l'esforç que suposa aquest plantejament. Encara que moltes vegades no resulti gens senzill dur-la a terme.

En definitiva, que les normes de comportament són necessàries per viure en societat.

Establir-les i fer-les complir no és una tasca gens agraïda i comporta un desgast.

Per això és important no desanimar-se si alguna vegada caieu en la incoherència o l'esgotament us supera. No us preocupeu. No som pas infal·libles. Verbalitzeu el vostre cansament i repreneu l'actitud ferma de seguida que pugueu. I confieu en els vostres fills. Ells de seguida capten què es pot fer i què no. És més, tenen molt clar què els deixem fer i què no. I per molt petits que siguin, de seguida entenen per què no els deixem fer determinades coses. Així que no us deixeu impressionar per les seves queixes contínues i per les seves enrabiades. Si no cediu, tots sortireu guanyant.