Educar sense por
Avui és el dia de la Cavalcada de Reis i voldria fer una reflexió sobre educar sense por. Aquest any, l'ajuntament de Barcelona, com a mesura preventiva degut als atemptats a Europa, prohibirà la circulació a camions de 3500 quilos a tota la ciutat entre les 16 i les 22 hores, per motius de seguretat. Tanmateix es reforçarà el dispositiu de seguretat per protegir el recorregut de la Cavalcada sense concretar si seran barreres o pilons de formigó.
Conec una família, que precisament per por, aquest any no han anat al mercat de Santa Llúcia i tampoc aniran a la Cavalcada de Reis a Barcelona. Fet que és del tot respectable i lícit si la família es sent angoixada i pateix pel que pugui passar en aquest ambient hostil que estem vivint a Europa.
Però, de totes maneres, hem de viure amb por i deixar de fer allò que ens fa il·lusió i fem cada any pel que pugui passar, quan no hi ha una amenaça explícita real sobre aquest esdeveniment a Barcelona, i quan ja s'estan posant totes les mesures de seguretat necessàries?
Quin missatge estem donant als nostres fills? Quan de temps ens hem de quedar a casa tancats? Quan deixarem d'estar en perill? Quan deixaran d'estar exposats els nostres fills al perill de l'entorn?
A mi em sembla que mai. Una amiga meva no va deixar anar mai als seus fills a les excursions de l'escola ni a les colònies perquè li feia por que agafessin un autocar. Explicava que no confiava en els conductors. Així doncs els seus fills mai van poder viure aquelles experiències amb els seus companys.
Fins a quin punt la nostra por està coartant la llibertat dels nostres fills per viure les experiències que els hi toca viure? I això es pot extrapolar també a nosaltres mateixos. Preguntem-nos, què ens està impedint viure les nostres pors, un viatge? Una relació? Una maternitat o paternitat? Tornant al tema dels nostres fills, què passarà quan els nostres fills, per exemple, vulguin començar a sortir a les nits? I què passarà si ens fa por que surtin per tots els possibles perills que puguin córrer? Els hi prohibirem?
Les decisions preses des de la por mai són bones decisions. Hem d'intentar prendre les decisions sobre una base real, analitzant pros i contres, i si creiem que hi pot haver perills, establir aquelles mesures necessàries per a minimitzar-los al màxim. Però no podem tenir els nostres fills protegits i apartats del món perquè és perillós. La nostra tasca en el moment d'educar és la de dotar de recursos als nostres fills per anar, mica en mica fent front al món, a la vida, i això implica també, fer front als seus possibles perills. Preocupem-nos per això, estem donant recursos, confiança, autoestima, valors, als nostres fills per anar fent front a cada etapa que van passant? Aquesta és la nostra tasca, no la d'evitar que els nostres fills la passin o s'hi enfrontin.
Així doncs, quan comencin a sortir, potser abans podem tenir una xerrada amb ells dels perills i precaucions que han de prendre en el moment de fer-ho, i si estem més tranquils, podem anar-los a buscar allà on faci falta, a l'hora que faci falta, quan acabi la festa. Posteriorment podem preguntar com els hi ha anat l'experiència, i sense caure en l'impuls de jutjar (ja que d'aquesta manera ens asseguraríem que no ens expliquessin mai més res), escoltar i guiar.
Tenir por és lícit, és respectable, és humà i és necessari. La por és un sistema d'alarma que ens indica un possible perill. Però aquí és on intervenim nosaltres, per decidir si fem cas o no a aquesta por, si hem de fugir o bé fer-hi front, si val la pena viure aquella experiència malgrat la por o bé no la val. Aquí és on rau la nostra llibertat, la llibertat de decidir, però no decidir depenent de la por, decidir deixant la por al marge (a menys que sigui un perill real, naturalment).
En un dia com avui, un dia d'il·lusió i festa pels nens i nenes, nosaltres anirem a la Cavalcada, no sé si farem bé o no, però els nostres actes no estaran lligats a les nostres pors. Potser la por més gran que hauríem de tenir és la por a no viure en llibertat el que ens toca viure en cada moment.