NadonsNadons

Com sobreviure els primers anys de maternitat (les “marestxiwaca”)

14-01-2019

Si, “marestxiwaca” un concepte que em va vindre al cap les primeres setmanes de maternitat.

Un dia que em vaig mirar al mirall, anava sense depilar i no parava de bramar…, com que són fan de “Star Wars” de seguida la comparativa va ser evident!).

Per sort em puc mostrat tal i com sóc, poder parlar sense embuts, amb les meves pors més profundes. Tot això ha estat molt alliberador per a mi.

Una gran sort la veritat i tot amb molt d’humor, això si perquè de penes ja n’hi ha forces.

 

Què dir quan el teu bebè entra per la porta de casa?

Aquell moment d’il·lusió màxima que es bareja amb, “i ara què?” Comencen a entrat totes les inseguretats, pors, tot allò que ningú t’explica, que no surt enlloc….

 

Surts de l’hospital inflada, amb una gran panxa i amb un nadó a les mans. Aquesta foto ningú t’he la dita.

Quan plora, plora, i és un nadó “d’alta demanda”? Quan veus que no pots anar al lavabo sola, desapareix la teva intimitat i tot el que havies pensat que seria?

 

 

I llavors et veus: fofa, “gordi”, amb panxa d’embarassada, amb son, peluda, sense dutxar-te, i ell/a plorant.

Tu l’has canviat, acaronat, amanyagat, estimat, netejat, alimentat i segueix plorant, i així dia darrere dia…

No té res, ni còlics, ni gana, ni res… Però plora si no està sobre teu i tu plores perquè vols 5 minuts.

Només 5 minuts per ser dona, esposa, persona…. i no hi són.

Tots els experts opinen del que has de fer, sentir, actuar

Que no t’agafi cap depressió!!! És el moment més feliç de la teva vida!!! I en canvi tu, estàs sotmesa en un bucle de teta, bolquers, feina de casa, …. perquè tothom té les cases perfectes? Heu vist contes d’Instgramers de mamis que tot és blans i endreçat? Com ho fan?

Tothom diu que passarà, però no pots evitar veure altres mares que passegen tranquil·les amb canalla que no plora, ben vestides i pentinades! I m’atreveixo a dir amb el bigoti depilat! I tu amb ulleres, cansada, amb son i sobretot amb unes ganes terribles d’aquells 5 minuts. I el pitjor de tot el sentit de culpabilitat per voler tindre els maleïts 5 minuts.

Sembla un bucle, on el temps passa lent, on sembla que la culpa sigui teva i que t’ha tocat el nen/a més “difícil” del món i sobretot que estàs sola… Que ningú li passa el mateix.

Però un dia descobreixes que no, que hi ha més gent com tu, més nens/es “difícils”, que sí que és veritat que el temps ho posa tot a lloc, perquè amb el temps aprens a conviure i agafar paciència, acceptar i sobretot acceptar-te.

 

La maternitat que no surt a les revistes és la real.

Si us plau, entre totes nosaltres hem de fer que sigui així.

Per sort, han començat a sortir veus de mares famoses que han reflexat l’altre maternitat i que se’n fan ressó.

Les mares que es mostren com es senten fan un favor a totes, perquè no tot és tant idíl·lic.

 

Mostrar la condició humana ens fa més propers, i ens fa estimar a d’altres dones que estan passant pel mateix.

Estimem-nos més entre nosaltres! Parlem-ne més obertament i fem visible la maternitat que gaudim, patim, vivim, no la que volen que siguem.

Per totes les “mamestxiwaques” del món!

 

 

PD: ja sabeu que desprès d’això vaig repetir i en total tinc 3 fills. Per tant dir que si que tot es supera, amb molt d’humor, amigues, i unes copes de vi!

 

1 Comentari

  1. MARTA 17 de gener de 2019 Reply

    Bon dia, m’ha encantat l’article. Les meves filles són adolescents, però m’has fet recordar com varen ser els primers mesos de maternitat. M’hi he sentit totalment identificada, m’hauria agradat que algú m’avisés abans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*